Un dels temes més polèmics del que podem tractar és el dels fertilitzants químics i el seu ús per a la producció d’aliments. Els efectes dels fertilitzants químics sobre el medi ambient estan àmpliament provats i són inqüestionables, estant demostrat que el seu ús comporta un risc elevat de danys ambientals, com són la contaminació de les aigües subterrànies i del sòl sobre els quals s’apliquen. Del que no es parla tant és del risc que sobre la salut de les persones poden implicar els fertilitzants químics. Sabem quins riscos comporta el seu ús sobre el medi ambient però encara no estem del tot segurs dels riscos que suposa per a la nostra pròpia salut.

peligros de los fertilizantes químicos perills dels fertilitzants químics

Per entendre objectivament aquest assumpte necessitem conèixer el que és un fertilitzant químic i com actua la fertilització química. Per fertilitzant es coneix qualsevol substància que és utilitzada per aportar nutrients al sòl, i l’objectiu és augmentar la concentració dels mateixos que afavoreixi i potenciï el creixement de les plantes. Aquest és l’únic objectiu d’un fertilitzant, independentment de com repercuteixi sobre el sòl o la resta de factors ambientals sobre els quals incideixi. Ni tots els fertilitzants actuen igual, ni tots els fertilitzants són saludables per al sòl i el medi ambient.

La salut del sòl està basada en un balanç complex entre macronutrients, micronutrients i la flora microbiana, el conjunt de bacteris i fongs del sòl que li aporten fertilitat i actuen com a consumidors de CO2. És un procés natural molt més complicat que purament aportar nitrogen, fòsfor i potassi (NPK) al terra en les dosis i concentracions recomanades per cultiu i superfície. I és que la ciència encara no coneix completament els processos i requeriments nutricionals del sòl. Els tècnics encarregats de la producció agrícola s’han centrat gairebé exclusivament en NPK des del seu descobriment a mitjans del segle XIX. És aquesta visió reduccionista tan estesa la que porta a pensar que entenem al 100% la química del sòl i la que únicament vol abordar la fertilització del sòl per a la producció vegetal amb l’aplicació intensiva de fertilitzants químics.

Però és evident que conforme les pràctiques agrícoles no sostenibles van en augment el nostre sòl està sent despullat de la seva salut, els nostres aqüífers s’estan contaminant, i els nostres cultius depenen d’aportacions cada vegada més grans de químics. I aquestes pràctiques agrícoles basades en l’ús de fertilitzants químics comporten efectes molt negatius. El major problema a què ens enfrontem és la contaminació de l’aigua subterrània produïda pel nitrogen que s’afegeix en forma de nitrats. Els nitrats aportats al sòl es mouen fàcilment a través d’ell, i pel fet que són molt solubles en aigua, passen a les aigües subterrànies i romanen en elles durant anys, i el que és pitjor, l’aportació de nitrogen al llarg del temps té un efecte acumulatiu. Un altre fertilitzant d’ampli ús, la urea, allibera amoníac en el seu procés de descomposició. Una part de l’amoníac passa a l’atmosfera contribuint a la pluja àcida i una altra part contamina l’aigua subterrània. I lluny de disminuir, són problemes que es veuran augmentats en les pròximes dècades.

La contaminació de l’aigua subterrània per nitrogen té efectes greus i perniciosos sobre la salut humana

S’ha relacionat amb el càncer gàstric, el goll, les malformacions de naixement, la hipertensió i el càncer de testicle. Encara que l’efecte millor conegut que sobre la salut té el consum d’aigua contaminada per nitrats és la metahemoglobinèmia. La metahemoglobinèmia és un trastorn sanguini pel qual es produeix una quantitat anormal de metahemoglobina, una forma d’hemoglobina que té una enorme afinitat per l’oxigen i que no el cedeix en els teixits. L’hemoglobina és la proteïna dels glòbuls vermells que transporta i distribueix l’oxigen al cos.

Amb la metahemoglobinèmia l’hemoglobina pot transportar l’oxigen, però és incapaç d’alliberar-lo de manera efectiva als teixits corporals. És un trastorn especialment perniciós per als lactants, que produeix el conegut síndrome del nadó blau, i la causa és la disminució de l’oxigen a la sang que li produeix cianosi. El risc de patir-lo augmenta exponencialment quan els lactants prenen biberó fet amb aigua contaminada amb nitrats.

El segon element en importància per al creixement de les plantes és el fòsfor, que s’usa principalment en forma de fosfats. La seva manca limita el creixement de les plantes i impedeix l’absorció d’altres elements indispensables per al seu desenvolupament. El problema ambiental dels fosfats és que passen del sòl a l’aqüífer, com el cas del N, produint un fenomen que es coneix com eutrofització de les aigües. L’increment de la concentració de fòsfor en les aigües superficials té com a conseqüència el creixement exponencial de les algues, que són organismes molt dependents del fòsfor. La presència massiva d’algues consumeix grans quantitats d’oxigen i provoca el seu dèficit o la seva absència en els rius, llacs i embassaments, contribuint a la creació d’àmplies zones mortes. Conèixer i comprendre els efectes dels fertilitzants químics sobre la salut humana i el medi ambient ens fa ser conscients dels perills que comporten i ens permet actuar en conseqüència per protegir la nostra salut i la del planeta. És, per tant, necessari utilitzar la quantitat mínima de fertilitzants químics en l’agricultura, horts, jardins i altres instal·lacions que ho requereixin, i buscar alternatives naturals a aquests compostos. Alternatives naturals com són els fertilitzants orgànics, garantia de salut i sostenibilitat.

Autor: Raúl Martínez, dietista-nutricionista, biòleg

Bio Eco Actual, el teu mensual 100% ecològic
Llegir Bio Eco Actual Abril 2019