Imaginen oceans amb més plàstics que peixos? Podrien ser una realitat per a l’any 2050 si no es redueix l’ús del material i s’impulsa el seu reciclatge a escala global, segons adverteix la Comissió Europea.

Ahogados por el plástico

El plàstic ens acompanya des dels anys 30 i 40 del segle passat. El seu ús es va generalitzar durant les següents dècades: la seva producció va passar de 1,5 milions de tones el 1950 a 322 milions de tones el 2015, segons dades de l’associació PlasticsEurope. S’estima que el 2020 se superaran els 500 milions de tones anuals, el que suposaria un 900% més que els nivells de 1980. Lidera la producció Xina, seguida d’Europa i Amèrica del Nord.

Aquest derivat del petroli persisteix durant segles fins degradar-se i es dispersa fàcilment. Podem trobar plàstic embrutant carrers, espais verds i ecosistemes aquàtics a tot el món, que no es descompondrà ni durant les vides dels néts de les persones que el van utilitzar.

Els grups ecologistes porten anys alertant de l’impacte negatiu dels residus de plàstic en el nostre entorn, sobretot dels que acaben en els mars: uns 13 milions de tones cada any. A l’aigua, poden quedar-se surant o enfonsar-se, i amb el pas del temps, sota la influència de la llum solar, l’acció de l’onatge i l’abrasió, es descomponen lentament convertint-se en microplàstics (fragments inferiors als 5 mil·límetres).

Espanya és el segon país que més plàstic aboca a la Mediterrània, només per darrere de Turquia, i seguit per Itàlia, Egipte i França

Més d’un milió d’aus i cent mil mamífers marins i tortugues moren després de topar amb el plàstic a causa de la seva ingestió -els confonen amb menjar- o enredats en ell. Aquells que van sortejant la mort l’ acumulen en els seus organismes, juntament amb contaminants orgànics com plaguicides o bisfenol A: el 90% dels peixos capturats al Pacífic tenen plàstic a l’estómac, segons revelen els treballs de la Scripps Institution of Oceanography. Així, el plàstic entra a la cadena alimentària i torna a les nostres cases amagat a l’interior dels peixos, en l’aigua i en l’aire.

Hi ha identificades cinc zones amb una alta concentració de plàstics, conegudes com “sopes” o “illes” de plàstics: una a l’Oceà Índic, dues a l’Atlàntic (Nord i Sud) i dues més al Pacífic (Nord i Sud), tal com detalla Greenpeace. Però el material també s’acumula en regions amb elevades poblacions costaneres, sistemes de gestió de residus inadequats i deficients, pesqueries intensives i turisme de masses. Com en el Mar Mediterrani.

L’informe Un parany de plàstic. Alliberant la Mediterrània de plàstic publicat per l’organització WWF al juny de 2018, revela que els microplàstics han assolit nivells rècord de concentració al Mare Nostrum, que acull el 7% dels microplàstics de tot el planeta, tot i que només representa l’1 % de l’aigua mundial. Concretament, 1,25 milions de fragments s’acumulen a cada quilòmetre, gairebé quatre vegades la quantitat de la “illa” de plàstic de l’Oceà Pacífic.

Ahogados por el plástico

Espanya és el segon país que més plàstic aboca a la Mediterrània, només per darrere de Turquia, i seguit per Itàlia, Egipte i França, un grup de països on el turisme causa un augment del 40% de les escombraries marines cada estiu. “Si segueix empitjorant, aquest problema amenaçarà la reputació mundial que el Mediterrani té pel turisme i la pesca, afeblint a les comunitats locals que depenen d’aquests sectors per sobreviure”, afirma el secretari general de WWF Espanya, Juan Carlos del Olmo.

Per revertir la situació, els ecologistes demanen a la comunitat internacional que adopti un acord internacional i vinculant per eliminar l’abocament de plàstics als mars i objectius nacionals per aconseguir el 100% de plàstics reciclats i reutilitzables per a 2030 -actualment, a Europa, només es reciclen el 30% dels residus de plàstic i el 6% del plàstic que hi ha al mercat s’ha elaborat amb materials reciclats-.

Alguns governs ja han començat a posar fil a l’agulla. La Comissió Europea ha llançat una ambiciosa proposta amb la qual pretén que tots els envasos de plàstic siguin reciclables o reutilitzables abans de 2030, que es redueixi el consum de plàstics d’un sol ús i que es restringeixi la utilització deliberada de microplàstics (presents sobretot en productes de cosmètica i cura personal).

La Comissió Europea ha llançat una ambiciosa proposta amb la qual pretén que tots els envasos de plàstic siguin reciclables o reutilitzables abans de 2030

La Comissió pretén acabar amb el plàstic d’un únic ús sempre que hi hagi alternatives assequibles. Després d’haver limitat l’ús de les bosses de plàstic el 2015, ara se centra en altres deu productes de plàstic d’un sol ús que es troben amb més freqüència en les platges i mars d’Europa -com coberts, plats, palletes i bastonets de cotó-, així com en els arts de pesca perduts i abandonats. Aquests productes representen el 70% de tots els residus marins. La iniciativa ha de passar ara pel Parlament Europeu i el Consell per a la seva adopció.

“Per mitjà de la transformació de la manera en què es dissenyen, produeixen, utilitzen i reciclen els productes plàstics, Europa encapçalarà la solució al problema dels residus plàstics, creant al mateix temps nous llocs de treball i oportunitats d’inversió”, detallen en un comunicat.

Alguns enginyosos ciutadans ja treballen per disminuir la quantitat de residus plàstics. El projecte Precious Plastic, posat en marxa pel dissenyador Dave Hakkens, ajuda a qualsevol persona a muntar el seu propi taller casolà de reciclatge de plàstic amb plànols i vídeos tutorials. A Panamà, a l’illa Colón, el canadenc Robert Bezeau ha creat un poble amb ampolles de plàstic utilitzades. I Boyan Slat, fundador de The Ocean Cleanup, ha desenvolupat un sistema de neteja oceànica mitjançant una xarxa de barreres flotants. Després de cinc anys de treball, el setembre passat el va instal·lar a la badia de San Francisco. Per no haver d’arribar fins aquí, molts altres opten per reduir l’ús excessiu del material.

Autora: Cristina Fernández, Periodista & Blogger | www.paladarvegano.blog | crisfersan@gmail.com

Bio Eco Actual, el teu mensual 100% ecològic
Llegir Bio Eco Actual Maig 2019