Els insectes pol·linitzadors són essencials per a l’equilibri ambiental, i peça clau en la producció d’aliments. Bona part de les plantes de cultiu, fruits i llavors, que garanteixen la nostra alimentació i salut, depenen d’insectes que compleixen una funció pol·linitzadora com les abelles.

Las abejas siguen desprotegidas ante los insecticidas

Només referint-nos a aquest servei essencial de pol·linització de vegetals comestibles, els experts calculen que els insectes tenen un valor de producció equivalent a 500.000 milions de dòlars anuals a nivell mundial; uns 22.000 milions d’euros per a l’agricultura europea i més de 2.400 milions d’euros per a l’agricultura espanyola. Aquestes són les xifres que recull l’esborrany del Pla d’Acció Nacional per a la Conservació dels Pol·linitzadors, presentat a exposició pública el passat mes de febrer pel Ministerio para la Transición Ecológica.

Tot i reconèixer que l’abella de la mel (Apis melifera) és un “destacat representant del grup dels insectes pol·linitzadors, per la seva importància per a l’ésser humà, pels seus serveis de pol·linització i per la producció de mel”, l’esborrany del Pla de Protecció no contempla la prohibició de cap dels múltiples productes químics de síntesi (herbicides, insecticides i similars) que el mateix pla reconeix que es troben entre les causes del declivi i elevada mortalitat d’aquest singular tipus d’abelles.

L’ús de productes químics en agricultura es considera una de les principals causes del declivi de les abelles a Europa

De moment, si no es modifica l’esborrany presentat, només es prohibiran productes químics perillosos per a les abelles si així ho decideix la Unió Europea i altres organismes internacionals competents, indica el text elaborat pel ministerio.

Greenpeace ha estat la primera organització ecologista a presentar al·legacions al projecte de pla d’acció de pol·linitzadors. Després de destacar que la proposta del ministeri és “un gran pas en la direcció correcta”, Greenpeace denuncia que l’esborrany presentat no estableix cap prohibició per a cap dels 300 plaguicides perillosos per a les abelles amb ús registrat a Espanya. “Malgrat que el pla reconeix el perill que els plaguicides representen per als pol·linitzadors i determina, en els seus principis rectors i prioritats, que ha “d’evitar i reduir l’ús dels plaguicides”, no estableix cap mesura concreta per a això. Les mesures que es proposen serveixen únicament i exclusivament per mantenir la situació tal com està actualment”, indica Greenpeace.

Mentre es concretava la presentació d’aquest esborrany, l’Associació Espanyola d’Apicultors (AEA) va exposar davant la comissió d’Agricultura del Congreso de los Diputados l’exigència de “prohibició total dels plaguicides tòxics per a les abelles”, reiterant les reclamacions ja exposades davant el Congrés de l’octubre de 2018. Al desembre de 2018, més d’un centenar d’entitats d’apicultors, agricultors i de defensa de la natura van presentar al ministeri d’Agricultura una carta en què demanaven que Espanya defensés la proposta de la Comissió Europea per millorar el sistema d’avaluació dels riscos dels plaguicides per a les abelles.

Un problema general i complex

La Unió Internacional per a la Conservació de la Naturalesa (UICN) va publicar el 2014 una actualització de la Llista Vermella europea d’abelles, analitzant el risc d’extinció de les 1.965 espècies d’aquest grup d’insectes al nostre continent. L’estudi indicava que el 9,2% de les espècies d’abelles europees es trobaven amenaçades d’extinció i el 7,7% d’espècies mostraven senyals de declivi o reducció important de les seves poblacions.

“L’ús de productes químics en agricultura es considera una de les principals causes del declivi de les abelles a Europa; insecticides, herbicides i fertilitzants, i el seu ús inadequat, poden causar la mort de manera directa o indirecta de pol·linitzadors silvestres o domèstics, en aquest últim cas a causa d’efectes sub-letals, alteració dels hàbitats i disminució en la disponibilitat de recursos”, indica l’esborrany del pla de protecció.

Las abejas siguen desprotegidas ante los insecticidas

Altres causes principals del declivi de les abelles són la pèrdua i degradació d’hàbitats. “La intensificació agrícola, que comporta l’absència de diversitat espacial i temporal de flors silvestres, limita la disponibilitat d’aliment i llocs de nidificació i refugi, el que afecta a l’equilibri de poblacions de pol·linitzadors, el seu desenvolupament i reproducció”, destaca la proposta del ministeri.

El canvi climàtic afecta tant els pol·linitzadors silvestres com a l’activitat apícola, a causa de les divergències fenològiques i desajustos espacials entre pol·linitzadors i plantes pol·linitzades. L’augment de temperatures i l’alteració de les estacions també incrementen els efectes negatius dels patògens de les abelles i faciliten l’expansió d’espècies invasores que competeixen amb les abelles o depreden a aquests insectes valuosos.

Només es prohibiran productes químics perillosos per a les abelles si així ho decideix la Unió Europea

D’altra banda, el paràsit més nociu per a les abelles a Espanya és, des de la seva detecció en 1985, la varroa, un petit àcar que provoca la varroasi, malaltia que debilita i acaba provocant la mort de les abelles. La nosemosis, provocada pel paràsit Nosema apis, és una altra de les malalties amb alta i creixent incidència en els ruscs de bona part d’Espanya.

Entre les amenaces més recentment identificades al nostre país es troba la vespa d’origen asiàtic Vespa velutina, especialitzada en alimentar-se d’abelles. Aquesta vespa de grans dimensions va ser localitzada per primera vegada a Espanya el 2012, procedent del sud de França, i en l’actualitat està present en vuit comunitats autònomes, provocant danys importants en bona part de les arnes presents a la zona nord del país, des de Galícia fins a Catalunya.

Autor: Joaquim Elcacho, Periodista especialitzat en Medi Ambient i Ciència

Bio Eco Actual, el teu mensual 100% ecològic
Llegir Bio Eco Actual Maig 2019

Deixa un comentari

Please enter your comment!
Please enter your name here