Marie Monique Robin és periodista, documentalista i directora de cinema. Guardonada en diverses ocasions pels seus treballs de recerca. Els seus llibres i documentals, com “El món segons Monsanto”, “Les collites del futur” o “Round up davant dels jutges”, han donat la volta al món.

Entrevista con Marie Monique Robin: "La agroecología es nuestra única opción, pero hace falta voluntad política”
Marie Monique Robin | Solène Charrasse

Has dit ja en diverses ocasions que el glifosat és el major escàndol sanitari de tota la història de la indústria química, per què?

El glifosat és quelador de metalls (per una banda t’intoxica amb metalls pesants i per l’altre absorbeix els bons metalls que necessitem en el cos afectant el sistema immune). És cancerigen (està en el Grup 2A el que significa que tots els estudis realitzats en animals demostren que és cancerigen). És disruptor endocrí (actua com una hormona, per això hi ha tants casos de nens amb malformacions congènites) i és un antibiòtic molt potent (acaba amb els bacteris bons del sòl i a través dels aliments que ingerim, amb els bons bacteris del nostre intestí, causant malalties gastroenterològiques) (…) No és freqüent que un producte reuneixi totes aquestes formes d’acció i de toxicitat. La UE va fer un llistat d’uns 374 productes alimentaris que poden tenir residus de glifosat. La contaminació és total i general.

En el teu documental “Round up davant dels jutges” denúncies tot això a través de víctimes i experts, és així?

Sí, el fil conductor de la pel·lícula és el Tribunal Internacional Monsanto amb seu a La Haia. Vaig buscar testimonis i víctimes en tot el món (…) Es tracta d’un tribunal ciutadà organitzat per personalitats de la societat civil internacional, però quan em van cridar per a ser la padrina d’aquest tribunal vaig posar com a condició que havien de ser jutges reals perquè donessin una opinió jurídica d’autoritat basada en el dret internacional actual. D’aquesta manera, tot i que no és un veredicte, té un valor jurídic.

En què consisteix l’”ecocidi” que s’esmenta en el judici?

Vaig demanar a aquests jutges que esbrinessin si Monsanto podia ser considerat responsable d’ “Ecocidi”. És una figura penal que encara no existeix, però hi ha un moviment internacional perquè es reconegui com el cinquè crim de la Cort Penal Internacional amb seu a La Haia. Avui dia només hi ha quatre crims reconeguts: el de “genocidi”, d’ “agressió”, de “guerra” i “de lesa humanitat”. La idea és que el cinquè sigui l’“ecocidi”, crim contra els ecosistemes.

Recentment un jurat federal de San Francisco ha considerat provat que l’herbicida Roundup de Monsanto, va ser “un factor substancial” en el càncer d’un home de 70 anys. També l’any passat Monsanto, va ser condemnada a una indemnització multimilionària. Poden ser precedents importants per a altres demandes?

Sí, és una bona notícia. Quan va tenir lloc el Tribunal de Monsanto, l’octubre de 2016, eren 1000 nord-americans els que havien demandat a Monsanto. Ara hi ha més de 11.000 demandants contra Monsanto als EUA. Així que el nombre ha augmentat considerablement.

L’OMS ha reconegut que el glifosat és un carcinogen i hi ha multitud d’estudis que ho corroboren. Com és possible que s’hagi prolongat 5 anys més el seu ús?

És una cosa increïble, no es pot entendre. L’OMS, a través de la seva Agència Internacional d’Investigació sobre el Càncer, va classificar el glifosat com “probable carcinogen” per als éssers humans. A més, l’any passat es van fer públics documents interns de Monsanto (més de 500.000, increïble!) En ells es veu com Monsanto sap que és carcinogen, manipula les agències de regulació i practica el “ghost -writting“: demanen a un científic reconegut d’una universitat important que signi un estudi que ells van escriure però que no té cap valor científic. És una falsificació de dades. A més se sap que el primer informe sobre el glifosat que es va encarregar a una agència alemanya per lliurar-lo a l’EFSA, va ser gairebé redactat per Monsanto i altres organitzacions que produeixen glifosat.

En el teu llibre cites diversos estudis …

A França es van fer proves a 30 personalitats entre les que estava jo mateixa. Vam donar la nostra orina i es van detectar nivells de glifosat que suposen una mitjana 12 vegades més del que està autoritzat a l’aigua. A Alemanya hi va haver un estudi amb 2000 ciutadans, tots contaminats. Els més contaminats són els que mengen molta carn perquè els animals de les granges industrials són alimentats amb soja transgènica, manipulada perquè pugui ser fumigada amb glifosat. La soja està totalment manipulada. A través de l’Agència de Medi Ambient de Munic es van analitzar les 14 cerveses més venudes al país i van trobar residus que suposen fins a 300 vegades més que el que està autoritzat a l’aigua. Igual es va fer amb 38 diputats del parlament europeu, tots ells contaminats amb glifosat.

Creus que és viable instaurar un model agroecològic?

“Sí, l’únic que falta és voluntat política i també enfrontar-se al lobby de les multinacionals i un sector agrícola que es beneficia molt d’aquest model. Però sí que es pot fer. A França, per exemple, hi ha un creixement d’un 20% a l’any tant en consum com en agricultura ecològica. Els agricultors que han fet la conversió al model agroecològic, viuen molt millor. A més, el model agroindustrial emet molts gasos d’efecte hivernacle pel que és la nostra única opció.”

És compatible l’agroecologia amb les grans extensions?

Vaig investigar per “Les collites del futur” i tots els experts coincideixen que el món de l’agroecologia no és compatible amb grans extensions ni amb els monocultius. L’agroecologia és una concepció de l’agricultura en la qual es busca la interconnexió entre els diferents cultius, els arbres, els animals … i on cada un juga un paper. La gent consumeix local, de temporada, amb una producció sostenible i responsable amb el medi ambient”.

Autora: Marta Gandarillas, Periodista especialitzada en Salut Natural.

Bio Eco Actual, el teu mensual 100% ecològic
Llegir Bio Eco Actual Juliol-Agost 2019