Les societats que ens auto-denominem avançades ens hem convertit en addictes al consum de tot tipus de productes químics sintètics, és a dir, substàncies que no existeixen en la naturalesa. Molts d’aquests productes poden ajudar-nos a lluitar contra malalties però el seu ús massiu i indiscriminat provoca problemes tant o més greus que els que s’intenta solucionar. Un dels efectes secundaris d’aquesta societat medicalitzada és la contaminació del medi marí: les aigües subterrànies, rius i mars; i amb això també la contaminació de plantes i animals, alguns dels quals haurien de servir d’aliment.
Un recent estudi internacional dut a terme amb participació d’experts del departament de Química Analítica de la Universitat del País Basc (UPV / EHU) ens mostra l’abast d’aquest problema a través de la detecció en aigua i peixos de productes tan dispars com antidepressius, antibiòtics i filtres solars (procedents tots ells de medicaments i cremes).
Els resultats d’aquesta investigació, publicats el mes d’abril d’aquest any a la revista Environmental Toxicology and Chemistry, són especialment interessants perquè a més d’exposar dades tan preocupants com la capacitat de bioacumulació en peixos de l’antidepressiu amitriptilina, l’antibiòtic ciprofloxacin i el filtre ultraviolat oxibenzona, detallen nous mètodes per analitzar i tractar de resoldre aquest tipus de problemes (encara que només sigui amb la instal·lació de filtres més potents en les estacions depuradores d’aigües residuals).
Entre les substàncies detectades més comuns es troba l’antibiòtic ciprofloxacina, que ha arribat a nivells que poden causar “efectes ecològics perjudicials”.
En els últims anys s’han realitzat nombrosos estudis sobre presència de productes químics en el medi aquàtic i animals com els peixos però en poques ocasions s’havia analitzat -com ara han fet els experts de la UPV / EHU- la manera en què s’acumulen, distribueixen, metabolitzen i eliminen els fàrmacs i productes de cura personal en els teixits i secrecions biològiques d’aquests organismes.
“La manca de coneixement al voltant de la transformació i la biodegradació dels fàrmacs i dels productes de cura personal pot portar a infravalorar els veritables efectes de l’exposició dels peixos a aquests contaminants“, explicava la investigadora Haizea Ziarrusta Intxaurtza (de la UPV / EHU) en una declaracions difoses per l’agència SINC. L’estudi mostra que amitriptilina, ciprofloxacin i oxibenzona poden acumular-se en els peixos i produir efectes secundaris negatius en el plasma, el cervell i el fetge, interferint en el seu metabolisme.
El treball de laboratori es va dur a terme amb daurades a l’Estació Marina de Plentzia. Els experts recorden que el consum d’aquest tipus de productes farmacològics i de cosmètica està augmentant i que les depuradores d’aigües residuals no estan preparades per eliminar aquestes substàncies i els seus metabòlits (derivats que es formen després del consum en humans), pel que poden arribar a rius, mars i animals marins de consum humà com les daurades de piscifactoria.
Un estudi paral·lel presentat el passat hivern per experts en ciències ambientals de la Universitat de Radboud (Països Baixos) recordava que en els últims 20 anys les concentracions de productes farmacèutics han augmentat en les fonts d’aigua dolça a pràcticament tot el món.
Entre les substàncies detectades més comuns es troba l’antibiòtic ciprofloxacina, que ha arribat a nivells que poden causar “efectes ecològics perjudicials”, segons els resultats publicats el passat mes de febrer a la revista Environmental Research Letters.
Els científics, liderats pel doctor Rik Oldenkamp, van desenvolupar un nou model per a realitzar mesuraments d’alta resolució d’aquest tipus de productes, que genèricament es coneixen com a “contaminants emergents“. En els dos productes farmacèutics investigats en l’estudi, la carbamazepina (medicament antiepilèptic) i la ciprofloxacina (antibiòtic), es va trobar que els riscos ambientals eren d’entre 10 a 20 vegades més alts el 2015 que el 1995. “Les concentracions d’aquest antibiòtic poden ser perjudicials per als bacteris en l’aigua, i aquests bacteris al seu torn tenen un paper important en diversos cicles de nutrients. Els antibiòtics també poden tenir un impacte negatiu en l’efectivitat de les colònies de bacteris utilitzades en el tractament d’aigües residuals” , explicava el professor Oldenkamp en la presentació dels seus resultats.
Els efectes poden ser inesperats i acumulatius degut a que es registren diverses combinacions de productes potencialment tòxics per al medi ambient.
En aquesta mateixa línia d’investigació, un estudi publicat al juny de 2018 detallava que les restes de productes químics com fungicides o antidepressius, que arriben als rius per abocaments contaminants i efluents de les depuradores d’aigües residuals, alteren la forma en què neden i s’alimenten alguns organismes aquàtics. Aquest treball liderat per experts de la Universitat de Barcelona (UB) en col·laboració amb la Universitat de Portsmouth (Regne Unit) i que publicava la revista Environmental Pollution, també destacava que els efectes poden ser inesperats i acumulatius degut a que es registren diverses combinacions de productes potencialment tòxics per al medi ambient. Aquesta investigació subratlla la necessitat de considerar tant les dosis baixes com les proves de toxicitat combinada en l’avaluació del risc químic dels productes que arriben als ecosistemes aquàtics.
Un quart estudi, en aquest cas d’experts de l’Institut Català de Recerca de l’Aigua (ICRA), amb seu a Girona, ha determinat que Espanya és un dels països amb major índex de contaminants que afecten la salut en peixos i mariscs. Els resultats van indicar que Espanya era el país amb una major exposició a disruptors endocrins com el bisfenol A (BPA), seguit de Portugal, Itàlia, Irlanda i Bèlgica, degut principalment a l’alt consum de peix i marisc.
Autor: Joaquim Elcacho, Periodista especialitzat en Medi Ambient i Ciència
Bio Eco Actual, el teu mensual 100% ecològic
Llegir Bio Eco Actual Setembre 2019
