En aquestes últimes dècades s’han anat coneixent abundants temes d’ecologia: simplicitat voluntària, contaminació, protecció i retorn a la natura, economia alternativa, sostenibilitat i petjada ecològica, reciprocitat vital o la hipòtesi Gaia (la Terra com a ésser vivent), entre tants altres. Al llarg dels anys, l’esforç dels grups ecologistes per defensar l’entorn ha viscut grans èxits, sobretot a petita escala. Avui, però, la crisi del clima crida a l’acció a tothom, a tot arreu. Cal recuperar el temps invertit en debats i ecofilosofies, perquè alguna cosa ha fallat, si la crisi climàtica esdevé una amenaça. Per on començar?

Ecología: todos estos años

L’escriptor Jonathan Safran Foer proposa «Salvar el món abans de sopar», és a dir, persuadir a tothom que deixin de consumir carn animal -o la consumeixin el menys  possible-, igual que la resta de productes d’origen animal. I ho planteja com un primer pas per aturar la catàstrofe.

És cert que, sent realistes, ningú pot pretendre que tothom es faci vegà d’un dia per l’altre. Però insisteix que aquest és el canvi individual més decisiu que poden realitzar els ciutadans voraçment carnívors per resoldre el problema del CO2. Algunes dades ens ajudaran a comprovar-ho.

La primera crisi

  • Hi ha hagut cinc extincions massives. Excepte la que va acabar amb els dinosaures, totes van ser causades per canvis climàtics.
  • Coneixem com «Antropocè» l’era geològica que se situa entre la Revolució Industrial i l’època actual, un període en el qual l’activitat humana ha estat la influència dominant sobre la Terra.
  • Tenint en compte els mecanismes naturals que influeixen en el clima, l’activitat humana és responsable de l’escalfament global que succeeix des de 1750, a l’inici de la Revolució Industrial.
  • El canvi climàtic actual és el primer que causa un animal i no un succés natural.
  • La sisena extinció massiva, antropocèntrica, és la primera crisi climàtica.

El canvi climàtic actual és el primer que causa un animal i no un succés natural

El planeta convertit en una granja

  • Els humans representen el 0,01% de la vida sobre la Terra.
  • Des de l’arribada de l’agricultura, fa aproximadament 12.000 anys, els humans hem destruït el 83% de tots els mamífers salvatges i la meitat dels vegetals.
  • Utilitzem el 59% de tota la terra cultivable per collites destinades a l’alimentació de bestiar.
  • Un terç de l’aigua que fem servir els humans es destina al bestiar. Només una trentena part, aproximadament, s’utilitza a les llars.
  • El 70% dels antibiòtics produïts globalment s’empra en el bestiar, debilitant l’efectivitat dels antibiòtics que s’utilitzen per tractar les malalties humanes.
  • El 60% dels mamífers de la Terra són animals de cria destinats a la ingesta humana.

Ecología: todos estos años

Un augment de la població extrem…

  • Abans de la Revolució Industrial, l’esperança de vida mitjana a Europa era d’uns trenta-cinc anys. Ara és d’uns vuitanta.
  • Han transcorregut 200.000 anys perquè la població humana sigui de mil milions. Però només dos-cents anys més per arribar als set mil milions.

Una ramaderia extrema…

  • El 1820, el 72% de la població activa estava directament relacionada amb l’agricultura. Avui ho està el 1,1%.
  • Igual que les consoles de videojocs, la cria intensiva va ser una invenció dels anys seixanta al segle passat. Abans, els animals destinats a l’alimentació es criaven a l’exterior, en concentracions sostenibles.
  • Entre 1950 i 1970, el nombre de granges nord-americanes va disminuir a la meitat, i la quantitat de persones ocupades en les granges disminuir a la meitat. Però la mida de la granja mitjana es va doblar. I durant aquest temps, la mida de la gallina mitjana també es va doblar.
  • El 2018, més del 98,7% dels animals ingerits a Amèrica del Nord provenien d’aquesta cria intensiva.

… I una manera de menjar extrema

  • Hi ha 23.000 milions de gallines vivint ara mateix a la Terra. La seva massa conjunta és més gran que la massa conjunta de totes les altres aus del nostre planeta. Els humans mengem 65.000 milions de gallines a l’any.
  • La gent que en la seva alimentació hi ha un alt índex de proteïnes animals té una probabilitat quatre vegades major de desenvolupar càncer que aquella que la seva alimentació conté un baix índex de proteïnes animals.

Hi ha 23.000 milions de gallines vivint ara mateix a la Terra

Per què importen els gasos hivernacle

  • La llum del sol passa a través de l’atmosfera i escalfa la Terra. Una porció d’aquesta calor rebota a l’espai. Els gasos hivernacle a l’atmosfera retenen part de la calor sortint, de la mateixa manera en què una manta reté l’escalfor del cos.
  • La vida sobre la Terra depèn de l’efecte hivernacle. Sense ell, la temperatura mitjana de la Terra s’aproximaria a -18 graus centígrads, en comptes de a 15 graus.
  • El CO2 és responsable del 82% dels gasos hivernacle emesos per l’activitat humana. La major part és emesa per la indústria, el transport i el consum elèctric.
  • El metà i l’òxid nitrós ocupen el segon i el tercer lloc entre els gasos hivernacle de major presència en l’atmosfera. La ramaderia és responsable del 37% de les emissions de metà antropogèniques i el 65% de les emissions d’òxid nitrós antropogèniques.

En resum, si observem la nostra atmosfera com un pressupost i les nostres emissions com les despeses: atès que el metà i l’òxid nitrós representen una despesa hivernacle a curt termini considerablement més gran que el CO2, tots dos són els que amb més urgència hem de tallar.

El canvi climàtic no és una malaltia que pugui ser controlada, com la diabetis; és un succés similar a un tumor cancerós que ha de ser retirat abans que les cèl·lules es multipliquin fatalment. El planeta només pot controlar l’escalfament fins a un límit (que els experts han situat al voltant de l’any 2020) abans que el bucle de retroalimentació positiu creï un «canvi climàtic desbocat».

Autor: Jaume Rosselló, editor, expert en salut i alimentació.

Subscriu-te a la Newsletter i rep cada mes Bio Eco Actual gratis al teu correu

Bio Eco Actualel teu mensual 100% ecològic
Llegir Bio Eco Actual Desembre 2019

Deixa un comentari

Please enter your comment!
Please enter your name here