És innegable que en els últims anys el benestar animal s’ha convertit en un reclam publicitari que busca satisfer un consumidor que ja ho ha assumit com un paràmetre de la “qualitat” a l’hora de triar la seva opció de compra.
En el passat les ONG de protecció animal definíem el “benestar animal” en funció de paràmetres tècnics i científics, no aptes per diletants, que definien un sistema de cria, transport i sacrifici molt concret, on es tancava amb precisió un model productiu específic en el que no era senzill, ni barat, encaixar, però que en contrapartida assegurava una autèntica producció alternativa que responia a les expectatives del consumidor sensible amb el benestar animal.
Des de fa uns anys li hem donat la volta al missatge. Les noves formes de difusió social ja no permeten discursos tècnics llargs precisant el model desitjat sinó que exigeixen impactants frases curtes, de comprensió ràpida i fàcil, és a dir: la vehemència i l’ímpetu d’un eslògan còmode i elemental. Per això, en comptes de definir el que volem, cridem el que no volem, i aquí ens quedem.
Els extensos i prolixos documents de condicions tècniques han estat substituïts per la banalitat de frases buides que prometen però no comprometen: “Gallines fora de les gàbies”, “Truges sense gàbies paridores”, “Pollastre de corral de creixement lent”, “Vaques amb accés a pastures”… i altres coets al vent. En el sistema que les ONG treballàvem en el passat, la ramaderia intensiva no tenia lloc, la industrialització de la producció alternativa era impossible. No obstant això, el nou enfocament ha obert de bat a bat les portes del missatge alternatiu a una producció barata i intensificada. Una producció suposadament respectuosa amb el benestar animal que posa al mercat un pretès producte alternatiu de baix cost i consum multitudinari. Grans granges de 300.000 gallines “lliures de gàbies” en dotze pisos; 130.000 gallines apinyades en producció “ecològica”; milers de pollastres “de corral i de creixement lent” enclaustrats dins d’una nau sense accés real a patis exteriors; grans granges de truges sense gàbies paridores… .proteïna animal barata, publicitada com a alternativa, per assegurar un model de consum, desfasat, basat en la ingesta massiva de productes d’origen animal.
La intensificació “alternativa” està ofegant a la ramaderia tradicional i afecta molt negativament al desenvolupament rural
En realitat estem vivint una segona etapa d’intensificació ramadera. Si la primera, la del segle passat, es va aplicar sobre un producte carni convencional, ara es produeix sobre un producte publicitat com alternatiu perquè compleix amb l’eslògan que justifica aquesta enganyosa distinció (eslògan generat moltes vegades per les pròpies ONG) però que, no ens enganyem, s’alimenta del mateix principi de sempre, costos, per arribar al mateix objectiu, carn barata. Quines són les conseqüències d’aquesta segona onada d’intensificació ramadera sobre la producció “alternativa?”. Les conseqüències són moltes i gairebé totes negatives.
L’impacte mediambiental de l’actual intensificació alternativa és tan nefast com el de la primera intensificació convencional. La multiplicació fins a l’infinit del nombre d’animals “alternatius” mantinguts en una unitat productiva fa inviable una gestió sostenible mediambientalment. Les necessitats hídriques, energètiques o d’altres entrades com l’alimentació excedeixen amb molt les possibilitats del mercat local de manera que aquesta producció ha d’acudir al mercat internacional per proveir-se d’aquests components, potenciant els desafiaments mediambientals que aquest mercat global porta incorporats. Aquestes unitats productives “alternatives” a gran escala presenten els mateixos problemes de gestió dels seus residus orgànics i inorgànics que les convencionals. La segona fase d’intensificació “alternativa” té la mateixa participació que l’anterior en la indústria química, genètica, farmacèutica, mecànica o de mitjans de transport. La seva dependència industrial i tecnològica és la mateixa i la seva gènesi i desenvolupament no estan vinculats al seu entorn geogràfic immediat sinó que funcionen al compàs del desenvolupament fabril i tècnic, amb la seva corresponent quota d’impacte mediambiental i empremta climàtica.
Tampoc els animals subjectes a aquesta nova intensificació “alternativa” viuen necessàriament millor pel que fa al seu benestar. Una gallina “fora” de la gàbia en un sistema intensificat en nivells múltiples i sense accés a patis o amb patis voluntàriament inhòspits perquè no els faci servir, pot ser que visqui fins i tot pitjor que a la seva gàbia individual tret que controlem i millorem el seu context mediambiental. Aquesta millora mediambiental implica uns costos que no interessen a la ramaderia intensiva “alternativa” i mai les aplicarà.
Finalment i en relació amb els dos punts anteriors, la intensificació “alternativa” està ofegant a la ramaderia tradicional i afecta molt negativament al desenvolupament rural. La ramaderia tradicional és la que incorpora els valors “alternatius” de manera natural. Va unit a ella. És un producte de proximitat, generat en base a recursos locals, i gestionat localment segons tradicions i costums adaptades al medi ambient, integrat en el mateix i respectuós amb els animals. Ara contempla impotent com aquests valors, que són intrínsecament seus, són apropiats per la gran ramaderia intensiva, industrialitzats i posats al mercat a uns preus amb els quals el ramader tradicional no pot competir. Ha perdut la seva identitat o, més ben dit, li han robat …. per apropiació indeguda. La ramaderia intensiva mai aportarà res al desenvolupament rural, viu d’esquena al territori on s’ubica, s’abasteix de mercats forans i els seus beneficis es difonen fora del marc local. Mentrestant, en el camí, ofega a la resta de formes ramaderes locals ja que, per a la seva supervivència, precisa de l’exclusivitat.
Hem d’aturar aquest engany al consumidor. La producció realment alternativa, respectuosa amb els animals, amb la sostenibilitat mediambiental i amb el desenvolupament rural té un cost. No hi ha un producte alternatiu “barat”. I si ens el venen com a tal, és una fal·làcia, un engany. Les ONG de protecció animal hem d’arribar a acords amb els productors autènticament alternatius per a, entre tots, separar el gra de la palla, assenyalar on es troba el producte realment alternatiu i convidar als consumidors a adquirir-lo. El consumidor urbà ha de comprendre l’alt preu social, mediambiental i de benestar animal que comporta la compra de productes carnis “barats”, ens els venguin sota la vestidura que sigui. Aquest és el sentit de l’etiqueta “Benestar Animal avalat per ANDA” acordat entre ANDA i l’associació d’avicultura alternativa AVIALTER. Identificar els productes alternatius de forma veraç i transparent i després que cadascú esculli … però que no s’enganyi a ningú i que el ciutadà comú sàpiga què està comprant i què hi ha darrere.
Autor: Alberto Díez Michelena, Director de l’Associació Nacional per a la Defensa dels Animals | www.andacentral.org
Subscriu-te a la Newsletter i rep cada mes Bio Eco Actual gratis al teu correu
Bio Eco Actual, el teu mensual 100% ecològic
Llegir Bio Eco Actual Gener 2020
