Lluny de ser el que alguns erròniament anomenen “massatge suau”, el drenatge limfàtic manual (DLM) requereix un profund coneixement d’anatomia i fisiologia. El sistema circulatori limfàtic, del què ja van tenir constància Hipòcrates o Aristòtil al parlar de “sang blanca” i “líquid incolor”, és encara un gran desconegut i tot i que el drenatge limfàtic manual sí que s’ha popularitzat més, segueix havent-hi força confusió respecte a la importància del sistema limfàtic i la seva funció. D’entrada, si deixés de funcionar, es produiria una gran acumulació de líquid, una gran inflor i moriríem en menys de 24 hores.
El sistema limfàtic forma part del sistema circulatori i del sistema immunològic i la seva principal funció és recollir i transportar l’excés de nutrients i deixalles metabòliques de les cèl·lules a la circulació (mantenint així el volum de la sang: la volèmia) i participar en la defensa de l’organisme. És un sistema obert, al contrari del circulatori que és tancat. Transcorre paral·lel a les venes i segueix el seu mateix sentit. Però tampoc té una bomba que impulsi el seu flux (com fa el cor en el sistema circulatori) així que necessita del moviment dels músculs, del batec de les artèries properes als vasos limfàtics i d’un mecanisme especial de vàlvules.
El drenatge limfàtic manual (DLM) requereix un profund coneixement d’anatomia i fisiologia
Els ganglis limfàtics són una de les estructures més importants del sistema limfàtic i apareixen, en zones estratègiques, al llarg de tot el recorregut dels vasos limfàtics. Són una espècie de centres de depuració que s’encarreguen de detectar els agents patògens, combatre’ls i reparar els danys. Filtren la limfa per eliminar toxines i produeixen anticossos.
Va ser Thomas Bartholin qui al segle XVII va encunyar el terme gangli limfàtic, conferint així identitat a el sistema limfàtic, però van haver de transcórrer diversos segles fins que s’arribés a comprendre el seu funcionament.
És ja al segle XX quan es descobreixen els mecanismes de desplaçament de la limfa i quan sorgeix la tècnica del drenatge limfàtic manual tal com avui l’apliquem.
La tècnica manual de drenatge limfàtic pretén mobilitzar i evacuar les acumulacions de líquid
El 1930, el Dr. Vodder i la seva dona, que treballaven com a massatgistes amb pacients que se sotmetien a la cura de refredats, van comprovar que tots ells tenien els ganglis limfàtics de coll molt inflamats. I encara que en aquells anys, el sistema limfàtic era un tema tabú per als massatgistes i fins i tot per als metges, el doctor Vodder va començar a tractar intuïtivament els ganglis inflats, comprovant que els refredats desapareixien. Va publicar el seu primer treball sobre el tema l’any 1936 i el 1966 es va crear la Societat de Drenatge Limfàtic Manual i l’Escola de Drenatge Limfàtic Manual. Més endavant, el 1976, es va integrar en la “Societat Alemanya de Limfologia” i es va subdividir en dues branques: “Drenatge Limfàtic Manual amb finalitats terapèutiques” i “Drenatge Limfàtic Manual amb fins estètics”. I és que en el camp de l’estètica, és també una tècnica molt apreciada que s’aplica en tractaments facials i corporals, com desintoxicant i equilibrant, per millorar la nutrició cel·lular i ajudar a la regeneració dels teixits.
Com el seu nom indica, el terme drenar és sinònim de buidar, de manera que la tècnica manual de drenatge limfàtic pretén mobilitzar i evacuar les acumulacions de líquid que es generen en els teixits, aplicant per a tal objectiu, de forma regular, rítmica i sistemàtica, un sèrie de maniobres molt subtils. En el proper número experts ens comentaran més sobre la pràctica i beneficis d’aquesta tècnica.
Llegeix la segona part de l’article aquí
Autora: Marta Gandarillas, Periodista especialitzada en Salut Natural, Titulada superior en Naturopatia
Subscriu-te a la Newsletter i rep cada mes Bio Eco Actual gratis al teu correu
Bio Eco Actual, el teu mensual 100% ecològic
Llegir Bio Eco Actual Febrer 2020
