El canvi climàtic és el gran repte de segle i la Unió Europea no vol quedar-se enrere, sobretot perquè estan en joc aspectes tan importants com la salut i benestar de la població, la qualitat de l’entorn i el futur de bona part dels sectors econòmics .
El fracàs de la Cumbre del Clima celebrada el mes de desembre a Madrid va deixar en evidència que tres de les quatre principals potències econòmiques mundials -les majors causants de les emissions de gasos d’efecte hivernacle a l’atmosfera (Xina, Estats Units i Rússia) – no estan per la tasca de combatre la crisi climàtica amb tots els esforços que es requereixen i només la Unió Europea sembla voler liderar aquesta acció a escala regional i global.
El denominat Pacte Verd Europeu, presentat de forma preliminar per la Comissió Europea precisament en una de les sessions de la Cimera del Clima de Madrid, té com a principal objectiu convertir els països de la Unió Europea en el primer gran bloc mundial en aconseguir la neutralitat climàtica, és a dir, no aportar a l’atmosfera més gasos d’efecte hivernacle -causants del canvi climàtic-.
El calendari marcat com a objectiu per la UE és que aquesta neutralitat s’aconsegueixi el 2050, amb un període d’adaptació en el qual s’han d’aplicar mesures per ajudar els sectors i països que han de fer un major esforç per abandonar les pràctiques i tecnologies responsables de més emissions de gasos d’efecte hivernacle.
El Pacte Verd Europeu, a més de lluitar de forma directa contra el canvi climàtic, pretén unificar i potenciar totes les polítiques europees destinades a reduir la contaminació i els residus, millorar la investigació i la innovació en els sectors relacionats amb el medi ambient i redirigir el sector primari (agricultura, ramaderia i pesca) i l’alimentació cap a un model més sostenible i respectuós amb el medi ambient, la salut humana i el benestar animal. S’inclouen també en el Pacte Verd Europeu nous objectius sobre energia neta, mobilitat no contaminant, indústria i construcció respectuoses amb l’entorn, defensa de la diversitat biològica i el programa transversal conegut com ‘De la granja a taula’, amb el qual es pretén aconseguir una cadena alimentària més ecològica, sostenible i de proximitat.
El calendari marcat com a objectiu per la UE és que aquesta neutralitat s’aconsegueixi el 2050
La proposta de Pacte Verd va ser presentada oficialment davant el Parlament Europeu el passat mes de gener per la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen.
“El Pacte Verd Europeu és la nostra nova estratègia de creixement, un creixement que aporta més del que consumeix. L’objectiu és transformar la nostra manera de viure i treballar, de produir i consumir, perquè visquem de forma més sana i les nostres empreses siguin innovadores”, va indicar Von der Leyen en un to ambiciós que alguns sectors han considerat excessivament propagandístic.
“Si som els primers a fer aquest pas i si ho fem amb urgència, contribuirem a que la nostra economia sigui líder mundial. Anem a fer tot el possible per aconseguir-ho, pel bé del planeta i de la vida que sustenta, pel patrimoni natural d’Europa, per la biodiversitat, pels nostres boscos i pels nostres mars. Si demostrem a la resta del món com ser sostenible i competitiu, podem convèncer a altres països perquè se’ns uneixin”, ha insistit la presidenta de la Comissió Europea.
No serà fàcil que la Unió Europea dugui a la pràctica aquesta proposta perquè, per exemple, països com Polònia, reclamen enormes compensacions econòmiques i de transferència de tecnologia per reconvertir els sectors relacionats amb l’explotació del carbó.
Tampoc en l’apartat de l’agricultura i l’alimentació serà fàcil el canvi cap a la producció ecològica, de proximitat i amb menys productes químics de síntesi que proposa de forma genèrica el Pacte Verd Europeu.
La IFOAM EU, principal organització europea per a l’alimentació i l’agricultura ecològiques, ha valorat positivament l’ “ambició” del Pacte Verd Europeu presentat per la Comissió respecte a la neutralitat climàtica i el reconeixement recollit en aquesta proposta sobre els valors del medi ambient en general i de la diversitat biològica en particular.
En el mateix sentit, IFOAM EU ha mostrat la seva satisfacció pel reconeixement al sector ecològic inclòs en el projecte Pacte Verd Europeu tot i que encara no es coneixen gaire els detalls en aquest apartat, especialment, en l’estratègia ‘De la granja a la taula ‘. “Esperem accions concretes per a la transició del sector agrícola a l’agroecologia.
Per fer realitat els ambiciosos objectius plantejats necessitem propostes concretes per a, per exemple, reduir l’ús de pesticides sintètics, fertilitzants i antibiòtics en l’agricultura”, ha indicat aquesta organització que compta en l’actualitat amb 210 membres de 34 països, incloses associacions d’agricultura ecològica, processadors d’aliments, minoristes, majoristes, assessors, investigadors i organismes de certificació.
La proposta de Pacte Verd va ser presentada oficialment davant el Parlament Europeu el passat mes de gener
“La IFOAM EU també acull amb satisfacció el reconeixement de la Comissió del paper central que pot exercir l’agricultura ecològica per assolir els objectius del Pacte Verd Europeu sobre biodiversitat, clima i aliments de qualitat. La UE hauria d’establir objectius per augmentar la participació dels agents de la producció ecològica i posar al conjunt del sector agrícola en el camí de transició cap a l’agroecologia”, apunta aquesta organització ‘paraigua’ del moviment de producció ecològica a Europa.
En el curt termini, IFOAM EU ha transmès al Consell Europeu i al Parlament la necessitat d’elevar l’ambició ambiental de la nova Política Agrària Comuna (PAC) per ser coherent amb el Pacte Verd Europeu, de manera que com a mínim el 70% del pressupost agrari comunitari es destini a activitats que defensin l’acció ambiental i climàtica.
Autor: Joaquim Elcacho, Periodista especialitzat en Medi Ambient i Ciència.
Subscriu-te a la Newsletter i rep cada mes Bio Eco Actual gratis al teu correu
Bio Eco Actual, el teu mensual 100% ecològic
Llegir Bio Eco Actual Març 2020
