La borrasca Glòria, a més de provocar més d’una desena de morts, ha deixat una profunda cicatriu en bona part de litoral de Catalunya, el País Valencià i Balears. Les inundacions i el fort temporal marítim associades a Glòria són exemples del que pot passar cada vegada amb més freqüència com a conseqüència del canvi climàtic.

Inundaciones alimentadas por el cambio climático

És evident que el litoral mediterrani es caracteritza per fenòmens meteorològics catastròfics cíclics però l’augment de les temperatures a l’atmosfera i l’aigua del mar es presenten com a factor determinant en la repetició cada vegada més ràpida i profunda de precipitacions torrencials i entrades de l’aigua del mar en zones sensibles com el Delta de l’Ebre.

“Nombrosos estudis apunten canvis notables en el fenomen de les inundacions com a conseqüència de la influència del canvi climàtic, de fet en algunes regions aquests efectes són ja evidents”, recorda el Ministerio de Transición Ecológica en el seu informe més recent sobre Plans de Gestió del Risc d’Inundació (PGRIs).

Revisant les dades històriques, els experts han detectat alguns patrons en diverses regions del continent europeu. Així es pot apreciar un augment de les inundacions (en magnitud o intensitat) al nord d’Europa mentre que a Alemanya i el Regne Unit hi ha una tendència positiva en la incidència d’inundacions d’hivern i a França i els Alps s’observa una disminució de les inundacions a l’hivern però un augment significatiu a l’estiu.

La creixent urbanització de zones costaneres provoca que les fortes pluges acabin en inundacions

En el cas d’Espanya, i especialment a la costa de la Mediterrània, la principal observació és que en els últims anys s’està reduint el volum anual d’aigua recollida per pluges i nevades i al mateix temps creix el nombre de precipitacions extremes, és a dir, les que s’associen amb el risc d’inundacions.

Els Pirineus són un exemple excel·lent del canvi climàtic i ambiental (abandonament de sòl), que afecten els recursos hídrics i al règim d’inundacions per desglaç a les muntanyes d’Espanya, explicava el 2014 un estudi liderat pel professor Juan Ignacio López-Moreno, de l’Institut Pirinenc d’Ecologia (IPE-CSIC).

Més en concret, un informe de 2015 liderat per Miguel Sánchez Fabre, de la Universitat de Saragossa, indicava que l’augment de la temperatura mitjana a les zones de muntanya d’Espanya ha contribuït directament a l’augment del nombre d’inundacions a l’Ebre en el que portem de segle XXI.

El Tercer Informe sobre Canvi Climàtic a Catalunya, coordinat pel catedràtic de la Universitat de Barcelona Javier Martín Vide i presentat el 2016, recorda que “més del 40% dels municipis de Catalunya presenten un risc d’inundació alt o molt alt, la major part dels quals es troben a la costa”.

Inundaciones alimentadas por el cambio climático

Entre 1981 i 2010 es van registrar a Catalunya 219 episodis d’inundació, el 71% dels quals en comarques costaneres, sobretot al Maresme (48% de total). Del total de 219 episodis, un 11% va produir danys greus (catastròfics), amb una destrucció parcial o total d’infraestructures i un 53%, danys importants (extraordinaris).

L’estudi de la tendència dins del període 1981-2010 mostra que els episodis d’inundacions a Catalunya són cada vegada més freqüents, amb un creixement d’un succés més cada 10 anys. Un dels factors que pot influir en aquesta tendència observada és el canvi climàtic però també s’ha de destacar que la creixent urbanització de zones costaneres provoca que les fortes pluges acabin en inundacions, pel fet que les aigües tenen ara menys espai lliure per drenar i hi ha una major quantitat de construccions i infraestructures potencialment danyades, puntualitza el Tercer Informe sobre Canvi Climàtic a Catalunya en el seu apartat específic sobre inundacions, elaborat pels professors Joan Gilabert i Montserrat Llasat, de la Universitat de Barcelona.

Aquest informe coordinat per Javier Martín Vide explica que de cara a el futur, “tenint en compte el possible augment de les precipitacions torrencials i, molt probablement, de l’exposició i la vulnerabilitat, tot apunta cap a un increment significatiu del risc d’inundacions, que podria ser mitigat mitjançant l’augment de la previsió, la prevenció i la resiliència”.

L’augment de la temperatura mitjana a les zones de muntanya d’Espanya ha contribuït directament a l’augment del nombre d’inundacions a l’Ebre

En l’apartat d’aquest tercer informe referit a ‘Sistemes costaners i dinàmica litoral’, l’equip liderat pel professor Agustín Sánchez-Arcilla analitza de forma detallada i amb exemples pràctics com està influint i com afectarà el canvi climàtic a les nostres platges, ports i deltes; un apartat a tenir molt en compte davant episodis com el provocat per la borrasca Glòria.

El canvi climàtic està provocant en l’actualitat una elevació del nivell de la mar al litoral de Catalunya de l’ordre de 4 centímetres cada dècada, segons les dades recollides des de 1990 per Josep Pascual amb el mareògraf instal·lat al port de l’Estartit.

Amb les previsions climàtiques actuals, a finals d’aquest segle el nivell del mar haurà pujat a la nostra costa entre 45 i 82 centímetres respecte al nivell de finals de segle XX.

A més de la pujada del nivell de la mar, com recorda aquest apartat del Tercer Informe, el canvi climàtic està provocant situacions en què les ones arriben a major alçada, amb la qual cosa s’incrementa l’erosió de les platges i els danys en zones portuàries i infraestructures costaneres.

Autor: Joaquim Elcacho, Periodista especialitzat en Medi Ambient i Ciència.

Subscriu-te a la Newsletter i rep cada mes Bio Eco Actual gratis al teu correu

Bio Eco Actualel teu mensual 100% ecològic
Llegir Bio Eco Actual Març 2020

Deixa un comentari

Please enter your comment!
Please enter your name here