En aquest segle assistim a la popularització del veganisme i la tendència a adoptar un estil de vida vegetarià. Parlem de vegans i vegetarians.

Hablamos de veganos y vegetarianos

El vegetarianisme i el veganisme són dues grans corrents alternatives a l’alimentació convencional estan estretament relacionades amb la manera de tractar els animals no humans i amb els seus efectes sobre la salut i la vida.

Vegans

En el veganisme s’exclouen totes les formes d’explotació i crueltat cap als animals, sigui quina sigui la finalitat. És una manera de viure de tipus vegetarià netament ètica, que va més enllà de no consumir productes animals: carn, peix o aus (com en el cas del vegetarianisme clàssic), sinó que també s’exclouen els ous, els lactis i la mel (acceptats, generalment en part, per alguns vegetarians).

La vida vegana implica una acció directa, ja que és la base per acabar amb l’esclavitud de milers de milions d’éssers sensibles, dels que ara per ara es disposa per menjar, vestimenta, entreteniment o experimentació.

Juntament amb la manera d’alimentar-nos, les persones veganes també procurem excloure les peces de vestir de procedència animal (cuir, llana, seda i pells), els productes testats en animals (cosmètics, medicaments, productes de neteja, etc.). I seguim de la mateixa manera una medicina holística responsable, que no utilitza els animals per a experimentació i reclama que se salvin vides humanes sense torturar vides no humanes.

La vida vegana implica una acció directa, ja que és la base per acabar amb l’esclavitud de milers de milions d’éssers sensibles

Vegetarians

Entre els anys 1548 i 1969, es van publicar, només en anglès, o traduïts a l’anglès, al voltant de mil llibres, fullets, pasquins i documents diversos sobre l’alimentació vegetariana. Llibres de cuina, obres filosòfiques i ètiques, tractats mèdics … I això sense comptar altres corrents més o menys afins, com les «reformes pro salut» o com el pensament llibertari, entre d’altres moviments socials universalistes (esperanto, ciutadans del món, etc.).

Sol citar-se a Pitàgores com a precursor del vegetarianisme des de fa uns 2.500 anys. I en textos com la Moralia de Plutarc (descarregable a Internet), ja s’exposen amb claredat els fonaments de la intel·ligència sentent dels animals.

Tres pilars bàsics: escorxadors, salut i planeta

L’auge extraordinari que viu avui el moviment vegetarià i, sobretot, el veganisme, es recolza en tres grans pilars o columnes. La primera columna és l’accés a imatges i filmacions sobre el que se’ls està fent als «animals no humans». No és fàcil de veure el que passa a les granges industrials i els escorxadors sense commoure’ns, si més no durant uns pocs minuts, i ara ja no podem ignorar-ho, perquè alguns valents ens ho han posat davant amb només un clic.

Avui sabem, a més, que hi ha també altres importants motius, com els relacionats amb la salut: és la segona columna.

Finalment, la supervivència de la planeta, la llar en què vivim, és la tercera columna.

Les persones que trien el veganisme com a estil de vida ho fan per aquestes tres raons, juntes o per separat.

Hablamos de veganos y vegetarianos

L’origen

«La indústria més gran del món és l’explotació animal, que és l’únic al que el veganisme s’oposa». Donald Watson, fundador del moviment vegà.

A Gran Bretanya sempre havia existit una gran vitalitat entre els moviments vegetarians i de defensa dels animals. No és d’estranyar que fos allí, el 1944, quan el vegetarià Donald Watson (1910-2005) s’adonés que havia arribat el moment d’establir una diferència clara amb les persones que, sense menjar carn ni peix, si que menjaven lactis, mel i ous.

Ell va fundar a Londres, amb la seva dona Dorothy i 6 membres més, la primera societat vegana del món. El seu objectiu principal era diferenciar-se dels vegetarians, que en realitat haurien de ser anomenats «ovo-lacto-vegetarians» degut al seu consum de làctics, o ous, o tots dos.

L’etimologia de la paraula «veganisme» prové de el terme anglès vegan, que al seu torn deriva de VEGetariAN (utilitzant les tres primeres i les dues últimes lletres).

L ‘especisme és la discriminació moral d’éssers vius per pertànyer a una altra espècie

Dels animals al planeta. Especisme

El veganisme posa especial èmfasi en la idea d’ «animals humans» i animals no humans i en el especisme (la discriminació moral d’éssers vius per pertànyer a una altra espècie), que no deixa de ser un tipus de prejudici molt semblant al sexisme i al  racisme -i igualment injust-.

L ’especisme com a tal apareix per primer cop en escrits del psicòleg Richard Ryder («speciesism», 1970), i des de llavors forma part dels grans debats filosòfics en Universitats de tot el món.

Per què és tan important l ’especisme? Perquè aquesta visió posa en relleu la cosificació d’altres éssers vius. Una situació que avala la destrucció del planeta si abans no fem alguna cosa.

Als milions de víctimes «no humanes» se suma la destrucció mediambiental originada en la cria d’animals i la pesada càrrega que la ingesta de productes animals té en la generació de malalties. D’aquí l’eslògan: «Per als animals, pel medi ambient, per la salut»

I per una racionalització en la producció i consum d’aliments. Perquè es pot eliminar així l’escassetat de forma definitiva. Tant per a la salut com per a l’economia global i la manera de viure, es produirà un canvi autènticament revolucionari si aconseguim seguir una dieta sense productes animals.

Aquesta revolució per a l’obtenció de noves fonts de proteïnes vegetals va ser explicada per la dietista nord-americana Frances Moore Lappé en la dècada de 1970 en la seva obra «Diet for a Small Planet» (Premi Nobel Alternatiu 1987). Frances va demostrar que, si es combinen encertadament cereals i llegums, augmenta el valor proteic que tenien per separat.

Autor: Jaume Rosselló, Editor especialitzat en salut i alimentació.

Subscriu-te a la Newsletter i rep cada mes Bio Eco Actual gratis al teu correu

Bio Eco Actualel teu mensual 100% ecològic
Llegir Bio Eco Actual Març 2020

Deixa un comentari

Please enter your comment!
Please enter your name here