Fins ara, tots els intents de millorar el menjar d’hospital han xocat frontalment amb el poder establert. No deixa de sorprendre aquesta obstaculització per una cosa tan raonable.
Ultraprocessats
El menjar ultraprocessat és perjudicial per a la salut. Per això no és lògic que aparegui en els menús dels hospitals en forma de galetes industrials, sucs o pans refinats i carns processades.
No és un tema menor, perquè es pot afirmar que «aquestes institucions posen en perill la salut dels seus usuaris». Des de fa alguns mesos, aquest missatge del nutricionista Carlos Ríos s’ha convertit en viral a les xarxes socials. Està emergint una autèntica consciència social amb desenes de denúncies dels usuaris dels hospitals d’Espanya, ja que els aliments ultraprocessats i els sucres formen part del dia a dia dels menús dels ingressats. «És paradoxal veure com en centres de salut s’ofereix menjar perjudicial per a la salut», denuncia aquest nutricionista, que compta amb milers de seguidors i visites.
Els ultraprocessats no serien tan barats si assumissin el cost econòmic del dany sanitari, social i mediambiental que produeixen
Consumir sucre genera llocs de treball … per al sistema sanitari
Ríos ja va patir, a l’abril de l’any passat, un atac en tota regla per part de FIAB (Federació d’Indústries de l’Alimentació i Begudes). El seu «delicte»: dir la veritat sobre el problema del sucre, omnipresent en moltíssims aliments, i en especial en els ultraprocessats. Alguns empresaris de FIAB van acudir a Autocontrol, un organisme encarregat de vetllar per les bones pràctiques publicitàries, perquè DKV, una companyia d’assegurances defensora dels missatges de Ríos, eliminés expressions relacionades amb «el consum de sucre i els problemes que poden acabar amb teva vida bonica». Després de mesos de resistència, a finals de 2019 aquest youtuber i impulsor del realfooding va llançar la tovallola a twitter, refugiant seu humor a una escala més reduïda a Instagram.
Cafè i galetes després de 30 hores sense menjar
Uns mesos abans, la crida en xarxes de Ríos es plasmava amb una petició a Change.org. Javier Bravo, un desconegut per al nutricionista, va denunciar com el seu pare amb càncer, anèmia i que recentment havia patit un accident cerebrovascular, va rebre en la seva primera ingesta sòlida un cafè amb galetes «després de 30 hores sense menjar i havent estat només amb sèrum».
La petició de Carlos Ríos no és canviar les galetes per cap tipus de súper aliment tipus chia, o per productes especialment complexos, o difícils de subministrar de forma estandarditzada pels proveïdors. Al contrari, el nutricionista (que també té una ‘lluita’ personal per implementar la figura de l’expert en alimentació dins el Sistema Nacional de Salut, SNS) manifesta els beneficis de canviar aquests productes per una senzilla peça de fruita de temporada.
Recordem que a les cafeteries, els restaurants, les màquines de venda automàtica, el punt de donació de sang … tots aquests suposats centres de salut ofereixen ultraprocessats.
Sobre les galetes o sucs, l’ influencer ens recorda que «qualsevol factor dietètic que empitjori la tolerància a la glucosa o promogui la resistència a la insulina, com ho són totes aquestes galetes i sucs carregats de sucres i farines refinades, farà que augmenti, amb tota probabilitat, el risc de mortalitat per infart agut de miocardi, insuficiència cardíaca i cardiopatia coronària».
Als hospitals s’ignora la relació entre alimentació i salut
“És lògic que et donin berenars i esmorzars carregats de sucres i farines després d’haver patit un infart? Òbviament no. Però sembla que hi ha pocs sanitaris que s’escandalitzin per això. Impera la llei del silenci o regna la ignorància. En els centres sanitaris no es té en compte l’evidència científica a l’oferir sucs envasats amb pa blanc a nens amb càncer limfàtic“, afirma Ríos.
Ell rep cada setmana desenes de missatges de pacients amb càncer, diabetis de tipus 2, obesitat, problemes digestius o cardiovasculars, als quals se’ls ofereix un tipus de menjar que empitjora la seva malaltia.
D’altra banda, val la pena recordar que els ultraprocessats no serien tan barats si assumissin el cost econòmic del dany sanitari, social i mediambiental que produeixen. Ara per ara són el negoci perfecte per a uns pocs, mentre el sistema sanitari segueixi prescrivint i recomanant portar una alimentació insana.
L’únic que es pot esperar és que el que anem a ingerir “no ens faci gaire mal”
Alimentació i salut en els llocs públics
De les àrees d’autopista als restaurants d’hospitals: la dificultat per menjar de forma acceptable es converteix en una mena de «missió impossible». Els polítics no estan segurs que la població els segueixi si les seves decisions són massa atrevides, però racionalitzar l’alimentació hospitalària és un assumpte inajornable.
Menjar fora de casa s’ha convertit en una cosa inevitable, però ningú sembla parar massa atenció i el resultat és més que sinistre. Només a les escoles ha començat un tímid canvi, amb la introducció d’aliments ecològics i l’oferta, en algunes d’elles, de menús vegetarians o sense gluten. A la resta de llocs públics, l’únic que es pot esperar és que el que anem a ingerir «no ens faci gaire mal».
El canvi cap a un estil de vida en què els animals siguin els nostres amics és molt valuós i important, i tant a escala gran com petita, hem de tenir en compte també el pes de la salut. Per això durant tants anys hem insistit en un tipus de vida naturista-vegetarià -avui vegà- en què les visites a la farmàcia són pràcticament nul·les.
Tot això xoca de front amb el mateix sistema sanitari: a ningú li interessa promoure, divulgar i avançar en la investigació sobre les increïbles avantatges de, per exemple, un dejuni, o de les tècniques d’hidroteràpia. El motiu és senzill: són gratuïts.
Autor: Jaume Rosselló, Editor especialitzat en salut i alimentació.
Subscriu-te a la Newsletter i rep cada mes Bio Eco Actual gratis al teu correu
Bio Eco Actual, el teu mensual 100% ecològic
Llegir Bio Eco Actual Abril 2020
