La indústria dels edulcorants no nutritius (ENN) o baixos en calories factura cada any milers de milions d’euros i bona part del seu mercat es troba en les persones que intentar baixar de pes. Però els productes substitutius del sucre no són la solució al problema creixent d’obesitat en les societats industrialitzades.

Los edulcorantes no son la solución mágica a la obesidad

Fins i tot poden ser part de el problema, segons s’apunta en un treball de revisió d’estudis científics publicat al desembre de 2019 per investigadors de la Universitat d’Austràlia Meridional, a Adelaida (University of South Australia, UniSA). El professor Peter Clifton, líder d’aquest treball de revisió, destaca que un dels estudis més sòlids en aquest camp, en què van participar 5.158 adults dels Estats Units durant un període de set anys, va trobar que aquelles persones que van consumir grans quantitats d’edulcorants artificials van augmentar més de pes que els no usuaris d’aquests substitutius del sucre.

“Els consumidors d’edulcorants artificials no redueixen el seu consum total de sucre”, ha explicat el professor Clifton en una nota difosa per la seva universitat poc després de signar els resultats del seu treball científic en un article publicat a la revista especialitzada Current Atherosclerosis Reports.

En realitat, recorda l’investigador, moltes persones consumeixen ambdós tipus de productes -sucre i edulcorants- però utilitzen els edulcorants baixos en calories per tenir la sensació que estan fent alguna cosa per controlar el seu pes.

Els productes substitutius del sucre no són la solució al problema creixent d’obesitat en les societats industrialitzades

Una part de les persones que entren en aquesta dinàmica se senten tranquil·litzades psicològicament una vegada que han substituït el sucre per un edulcorant en el cafè, per exemple, i d’aquesta manera estan predisposades a seguir menjant productes amb alts continguts de sucre i altres fonts de calories, pel que no solucionen el problema de sobrepès.

Alguns dels estudis revisats indiquen que un dels problemes dels edulcorants artificials és que poden alterar el microbioma de les persones que consumeixen alguns d’aquests substitutius del sucre. En concret, es podria veure afectada la flora o microbiota intestinal, és a dir, el conjunt de bacteris que viuen a l’intestí. Aquest tipus d’alteracions podria estar relacionat amb l’augment de pes i el risc de diabetis tipus 2, però no s’ha aconseguit determinar la seva interacció.

“No està clar que el consum de ENN tingui un efecte directe en el risc de patir diabetis tipus 2 o sobre els problemes de control glucèmic, tot i que hi ha alguna evidència de la modificació del microbioma i de la interacció amb els receptors de gust dolç a la cavitat oral i la modificació dels intestins, secreció de pèptid 1 similar al glucagó (GLP-1), pèptid YY (PYY), grelina i polipèptid insulinotròpic dependent de glucosa (GIP), que pot afectar la glucèmia després del consum d’edulcorants no nutritius”, indica el resum de l’estudi liderat pel professor Clifton.

L’equip australià cita 13 estudis que van investigar els efectes de la ingesta de begudes amb edulcorants artificials en els quals no es va trobar relació directa amb el risc de diabetis tipus 2. D’altra banda, només un dels estudis revisats va trobar que les persones que havien deixat de prendre begudes amb edulcorants i prenien begudes ensucrades o sucs de fruites tenien un risc entre el 5% i 7% menys de diabetis tipus 2, tot i que tampoc en aquest cas va quedar clar el motiu dels suposats beneficis de les begudes amb sucre.

Los edulcorantes no son la solución mágica a la obesidad

En un altre grup d’estudis s’ha analitzat la possible relació de les begudes amb edulcorants amb un major risc de malaltia cardiovascular, accidents cerebrovasculars i demència entre la gent gran. L’estudi liderat pel professor Clifton reconeix també en aquest cas que hi ha alguns indicis en aquest sentit però admet que no s’ha trobat cap estudi amb grups amplis de pacients en què es pugui establir una relació clara que els edulcorants provoquin més danys cardiovasculars dels que poden ser atribuïts al sucre.

D’altra banda tampoc s’han pogut explicar en estudis de laboratori quines serien les causes d’aquests supòsits efectes adversos dels edulcorants.

La primera conclusió del treball d’aquest equip australià és que els edulcorants autoritzats i sotmesos a controls científics no semblen provocar greus danys directes a la salut, tot i que s’han de fer més estudis per estar totalment segurs que no hi ha riscos en problemes com la diabetis. A més, ha de quedar clar que els edulcorants no poden ser considerats com una solució màgica per problemes de tanta gravetat o abast com l’obesitat i el sobrepès.

Alguns dels estudis revisats indiquen que un dels problemes dels edulcorants artificials és que poden alterar el microbioma

“Una millor opció que els edulcorants baixos en calories és seguir una dieta saludable, que inclogui gran quantitat de grans integrals, lactis, marisc, llegums, verdures i fruites i aigua”, recorda amb molta raó el professor Peter Clifton.

Bona part dels estudis analitzats en el treball que es presenta ara a la revista Current Atherosclerosis Reports es basen en l’anàlisi dels vuit grups d’edulcorants d’ús en aliments i begudes autoritzats per l’Administració d’Aliments i Medicaments dels Estats Units (FDA per seves sigles en anglès).

El producte més recentment incorporat a aquesta llista és el advantame, un dels edulcorants artificials més potents que es coneixen, unes 20.000 vegades més dolç que el sucre. El seu ús va ser aprovat a la Unió Europea el 2013 (amb la identificació E969) i als Estats Units en 2014. És un edulcorant no nutritiu que manté les seves propietats fins i tot a alta temperatura, de manera que pot utilitzar-se per fornejar.

Més informació:

Autor: Joaquim Elcacho, Periodista especialitzat en Medi Ambient i Ciència.

Subscriu-te a la Newsletter i rep cada mes Bio Eco Actual gratis al teu correu

Bio Eco Actualel teu mensual 100% ecològic
Llegir Bio Eco Actual Abril 2020