Les sortides professionals relacionades amb l’agronomia inclouen una gran varietat de feines que giren al voltant de la producció de plantes i els seus derivats, com ara l’alimentació, els teixits i els biocombustibles. D’alguna manera, aquestes feines gairebé sempre tenen a veure amb l’agricultura. Quin paper juguen els lobbys de l’alimentació convencional?

Ingenieros agrónomos y veterinarios al servicio de los lobbies de la alimentación convencional

La major part dels llocs de treball d’aquest sector estan relacionats amb la investigació, producció i gestió de cultius, conservació de sòls i aigües i desenvolupament sostenible. Les persones que treballen en el camp de l’agronomia poden tenir formacions acadèmiques ben diverses, des d’estudis tècnics professionals fins a graus, enginyeries, màsters o doctorats relacionats directament o indirectament amb aquest camp.

La majoria dels treballs relacionats amb la investigació agronòmica requereixen un màster o doctorat en agronomia o en un àmbit relacionat. La investigació pot implicar qualsevol àrea relacionada amb l’agronomia, incloses la producció de cultius, l’enginyeria genètica i la sanitat vegetal, entre d’altres. La bioenergia i la sostenibilitat també són altres àrees de recerca comunes, especialment aquests darrers anys. Els investigadors solen treballar en centres de recerca i laboratoris, amb finançament majoritàriament privat.

Per la seva part, els treballs relacionats amb la producció i la gestió de cultius poden variar àmpliament, en funció del tipus d’empresa i producció, tot i que bàsicament es dediquen a la gestió de les tècniques de conreu. També hi ha professionals agrònoms que s’ocupen de la producció animal des d’un punt de vista agropecuari, és a dir, des d’una visió d’activitats agrícoles i ramaderes integrades en un model productiu agroramader.

Els investigadors solen treballar en centres de recerca i laboratoris, amb finançament majoritàriament privat

Un altre grup professional molt relacionat amb la producció d’aliments són els veterinaris, que en el sector primari majoritàriament s’ocupen de tasques directament relacionades amb la ramaderia, especialment la sanitat i la producció animal, així com amb la inspecció i la seguretat alimentària. En general, els veterinaris que s’ocupen de la producció animal ho fan des d’un punt de vista exclusivament pecuari, és a dir, especialitzats en els animals i sense ocupar-se dels aspectes agrícoles de les activitats ramaderes.

Tradicionalment, les activitats del sector primari relacionades amb la producció d’aliments tenien un elevat grau d’integració entre les tasques agrícoles i ramaderes, que eren activitats absolutament complementaries dins del model agrari, el que permetia una major eficiència i racionalitat del resultat final, amb el tancament dels cicles dels nutrients a nivell de les explotacions i del territori, especialment el cicle del nitrogen, ja que els fems produïts pel bestiar permetien l’adobat dels camps, mentre que molts dels productes i subproductes de les activitats agrícoles es destinaven a l’alimentació dels animals.

L’especialització i intensivització de les activitats productives que es va produir a partir de la segona meitat del segle XX va comportar uns grans increments de la productivitat vegetal i animal, però també es va traduir en un divorci entre les activitats agrícoles i les ramaderes, amb l’aparició d’una agricultura intensiva molt centrada en l’obtenció de cada vegada menys espècies i varietats agrícoles, fins i tot basada en sistemes de monocultiu. Paral·lelament, també va sorgir una ramaderia intensiva totalment desconnectada de la terra, amb animals permanentment confinats en instal·lacions cada cop més grans, alimentats amb pinsos i subproductes provinents de qualsevol lloc del món.

Ingenieros agrónomos y veterinarios al servicio de los lobbies de la alimentación convencional

Aquestes tendències, per tant, van portar a l’aparició de professionals especialitzats i coneixedors només d’un tipus d’activitat productiva, ja sigui de producció vegetal o de producció animal, però cada cop menys pagesos amb coneixements agronòmics transversals i holístics. D’igual forma, els perfils dels estudis agronòmics també es van anar dividint i especialitzant en un o altre camp productiu, afavorint aquesta desconnexió de les activitats agropecuàries.

La globalització del subministrament alimentari ha estat la conseqüència lògica d’aquesta especialització productiva i del baix preu del petroli, que permet la producció i transport de grans quantitats de productes obtinguts de forma intensiva a baix preu, degut a la gran  intensivització i/o a les pobres condicions laborals dels productors.

Només una petita part de la iniciativa privada i també de la pública, van orientades al desenvolupament de sistemes més sostenibles, per sort a l’alça

En aquest context, les grans corporacions alimentaries són les que dominen el sector productiu i les que s’emporten gran part del valor de la cadena, tot i que correspon als productors una gran part del risc d’aquesta producció. Poques empreses dominen tota la cadena, integrant activitats tan diferents com l’obtenció i patent de llavors i races animals, el desenvolupament i venda d’adobs químics, fitosanitaris, herbicides, medicaments veterinaris, additius alimentaris, etc.

Conseqüentment, s’observa que una part important dels professionals que es dediquen a la recerca i a la gestió de la producció en el sector agroalimentari treballen en l’àmbit d’aquestes empreses i orienten la seva tasca a donar viabilitat a aquest model productiu. Només una petita part de la iniciativa privada i també de la pública van orientades al desenvolupament de sistemes més sostenibles, per sort a l’alça.

En aquest dibuix manca introduir certs aspectes que poden aportar una mica de llum, com són la lluita contra l’emergència climàtica, que només ha fet que començar, així com la presa de consciència de cada cop més consumidors, que anem aprenent el valor de les produccions sostenibles i locals. L’actual crisi sanitària que estem vivint, absolutament inèdita en la nostra història recent, també hauria de suposar un toc d’alerta als perills d’un excés d’especialització i globalització.

Autor: Isidre Martínez, Enginyer agrònom.

Subscriu-te a la Newsletter i rep cada mes Bio Eco Actual gratis al teu correu

Bio Eco Actualel teu mensual 100% ecològic
Llegir Bio Eco Actual Maig 2020

Deixa un comentari

Please enter your comment!
Please enter your name here