D’on ve? El 59% del cacau mundial es conrea a Costa d’Ivori i Ghana, seguits d’Indonèsia, Nigèria i Camerun. Junts sumen el 82% del cultiu a nivell mundial. Però, t’has preguntat mai en quines condicions treballen aquestes persones productores?

¿Qué hay detrás del cacao instantáneo o tableta de chocolate?

Una dada sorprenent és que elles poques vegades tasten la xocolata que s’elabora amb el cacau que cullen amb les seves mans, treballant a més a més en condicions especialment dures, amb ingressos que els situen molt per sota de el llindar de la pobresa.

Perquè ens fem una idea, si agafem com a exemple Costa d’Ivori, el 2018, Fairtrade International va estimar que, de mitjana, una família cacaocultora ingressava 0’78 dòlars diaris enfront dels 2’51 diaris estimats com a renda mínima, és a dir, per sortir de el llindar de la pobresa extrema.

En aquestes condicions, la diferència entre treballar i no treballar és pràcticament nul·la, ja que, amb aquests ingressos, tampoc poden subsistir. Aquesta situació ha degenerat en un problema major: la gent disposada a treballar en aquestes condicions d’explotació o esclavatge és poca i per poder mantenir els ritmes de consum en els països del nord, el que s’ha fet és recórrer a l’explotació infantil.

Un producte per a nenes i nens fet per nenes i nens

Segons l’informe “Cap a la sostenibilitat de les cadenes de subministrament del cacau: opcions de regulació per a la UE”, el 2015, 1,2 milions de menors a Costa d’Ivori i 0,9 milions a Ghana treballaven en aquest sector.

El cacau, el cafè i el sucre són tres dels productes que es veuen més afectats per la violació dels Drets Humans en els cultius en origen

Entre el 80 i el 90% d’aquests menors, realitzaven tasques perilloses com, per exemple, suportar càrregues pesades, manipular productes químics o treballar amb matxets. D’altra banda, segons dades de la Universitat de Tulane, el 26% dels menors de Costa d’Ivori i el 46% a Ghana treballaven més hores de les permeses. El Baròmetre del cacau de 2018, conclou que “ni una sola empresa o govern es troba prop de l’objectiu d’eliminar el treball infantil, ni tan sols del compromís de reduir-lo en un 70%”.

Problemes de desforestació

D’altra banda, l’estudi “Cap a la sostenibilitat de les cadenes de subministrament del cacau: opcions de regulació per a la UE” assenyala que els terrenys agrícoles dedicats al cacau produeixen aproximadament la meitat del que haurien de produir.

Això és degut, en gran mesura, al fet que els ínfims ingressos de les famílies agricultores no els permeten invertir en millores relacionades amb les pràctiques sostenibles, o amb l’augment de la fertilitat de la terra o substituir els arbres de cacau malalts o envellits.

Aquesta pèrdua de productivitat de les terres provoca la migració d’una regió a una altra, eliminant boscos al seu pas. De fet, el cultiu del cacau constitueix una de les principals causes de desforestació, especialment a Ghana i Costa d’Ivori, el que al seu torn genera pèrdua de biodiversitat i transformació ambiental, i la destrucció dels mitjans de subsistència d’aquelles comunitats que depenen del bosc més enllà del cacau.

Existeix una alternativa?

Sí, existeix. Es tracta del Comerç Just, el qual, a través de la certificació Fairtrade, garanteix una sèrie de paràmetres en què es posa la vida de les persones per davant  del benefici econòmic, entre ells, la no explotació infantil i el respecte a el medi ambient. Altres exemples d’aquests estàndards són el Preu Mínim de Seguretat, que cobreix les despeses bàsiques de la llar d’una persona que treballa sota estàndards de comerç just o la coneguda com Prima (Premium) de Comerç Just, que els permet invertir en millores en la comunitat.

¿Qué hay detrás del cacao instantáneo o tableta de chocolate?

Aquest Preu Mínim de Seguretat es basa en el que la Comunitat de Pràctica d’Ingressos Vitals de ISEAL calcula que es necessita en cada país per cobrir els costos bàsics de la llar d’una persona cacaocultora de mitjana: per a aliments, habitatge, vestimenta, atenció mèdica, educació i una petita provisió per a emergències. En segon lloc, també entrarien factors com a punts de referència de productivitat i cost de la producció sostenible. La base d’aquest model de preus també es valida a través d’un procés de consulta amb les persones productores, la indústria i la societat civil.

La nostra cooperativa, Alternativa 3, treballa per i per al comerç just des de 1992, apostant pel cacau, el cafè i el sucre, que són tres dels productes que es veuen més afectats per la violació dels Drets Humans en els cultius en origen. D’altra banda, a través de la nostra ONG, portem a terme projectes, tallers i activitats de sensibilització sobre el comerç just, sent conscients de la importància d’aquesta activitat per a moltes famílies a l’Àfrica Central, el Carib i Amèrica de Sud.

Aquest compromís es completa amb l’elecció de les persones que consumeixen cacau de forma conscient, tenint en compte la seva qualitat i l’impacte positiu en les persones productores i el planeta, objectius pels quals treballem diàriament.

Què pot fer el consumidor?

Com a persona consumidora, pots informar-te de l’origen dels productes que consumeixes. Tens un gran poder: el de triar.

Font:

L'informe "Cap a la sostenibilitat de les cadenes de subministrament del cacau: opcions de regulació per a la UE" ha estat elaborat per Fern, Tropenbos International i Fair Trade Advocacy Office. L'edició en castellà ha estat realitzada per la Coordinadora Estatal de Comerç Just en el marc de el projecte Trade Fair Live Fair amb finançament de la UE.

Autora: Adriana Baile, Sòcia de la cooperativa Alternativa3.

Subscriu-te a la Newsletter i rep cada mes Bio Eco Actual gratis al teu correu

Bio Eco Actualel teu mensual 100% ecològic
Llegir Bio Eco Actual Maig 2020