L’aparició del SARS-CoV-2, que és com es diu el virus que causa la malaltia que coneixem com COVID-19, ha sacsejat el nostre món, la nostra salut i la nostra economia. Encara és molt aviat per saber com serà el després, la nova normalitat que quedarà, perquè seguim immersos en aquesta situació i la resolució encara està lluny. L’ona expansiva de la pandèmia encara no ens ha colpejat amb tota la seva força.

Producción agroalimentaria después del COVID 19, ¿un nuevo modelo alimentario?

Tots estem aprenent moltes coses, ningú n’és indiferent ni en quedarà indemne. Començant, és clar, per totes les persones que malauradament no ho hauran pogut superar, així com les  seves famílies i persones estimades, i també el col·lectiu sanitari i residencial, fins a un llarg etcètera. I aquest aprenentatge apunta cap a la nostra fragilitat, tant personal com social.

Les conseqüències sobre la salut són la punta d’un iceberg que amaga una tragèdia econòmica i social de dimensions desconegudes. El nostre model econòmic basat en la globalització i l’especialització de les produccions, en el moviment de productes i persones, ha resultat molt fràgil en aquesta situació. D’aquí la ferotge disjuntiva entre confinament i aturada total o manteniment de l’activitat.

La població, despullada de vida social, moviment i consumisme, hem quedat abocats a las coses bàsiques, com anar a comprar aliments, cuinar i, qui en tingui, treballar, conviure estretament amb la família i passejar el gos. Ningú podrà oblidar la visió de les prestatgeries buides en les botigues d’alimentació, els primers dies de confinament, tota una sotragada per a una societat opulenta i consumista com la nostra.

L’emergència climàtica, i ara aquesta pandèmia, ens mostren clarament que aquest sistema no és sostenible ni permet donar resposta als reptes plantejats

Per sort, el subministrament alimentari no s’ha trencat, i després de setmanes de confinament, hem passat d’emmagatzemar paper de vàter a fer pa, pastissos i magdalenes. Hem recordat o simplement descobert la gran importància de que no falti el menjar. I mentre moltes persones han menjat en excés, tants dies d’inactivitat tancats a casa, altres han tingut problemes per trobar-ne, aquells menys afortunats que malden pels carrers sense accés al més imprescindible.

En aquests temps de limitació i tancament, la pagesia s’ha mantingut activa. Els conreus i el bestiar no poden aturar-se, tampoc la producció i el subministrament d’aliments. Però aquesta situació ha fet aflorar moltes de les febleses del sector productiu, especialment d’aquelles empreses més petites i especialitzades. Tots aquells que comercialitzaven pel canal HORECA (hotels, restauració i cafeteries) o a empreses de càtering, han vist minvar, o fins i tot interrompre, les seves vendes, i s’han trobat amb grans dificultats a l’hora d’intentar reorientar-les.

El tancament d’hotels, restaurants, cafeteries i menjadors col·lectius suposa un gran canvi pel negoci alimentari, un canvi que no es podrà revertir a curt termini i davant del qual s’hauran de produir reestructuracions profundes, tant en el model de negoci d’aquests establiments com en la seva cadena de subministrament.

Producción agroalimentaria después del COVID 19, ¿un nuevo modelo alimentario?

La nostra pagesia es troba davant d’un gran repte, un més. Des de fa molts anys assistim a la desaparició de la pagesia. El principal motiu deriva de la possibilitat d’importar productes alimentaris a baix preu procedents d’altres zones, el que ha deixat fora del mercat a moltes explotacions agràries dels països rics, especialment les més petites, de base familiar. Això ha portat al declivi de la pagesia, que resisteix a dures penes, en part gràcies als subsidis agraris que reben dels pressupostos públics. Les empreses que queden s’han hagut d’especialitzar molt, en part a causa de les pròpies condicions imposades pels ajuts, i han perdut diversitat i resiliència per afrontar situacions com les plantejades per l’emergència climàtica i, ara, els efectes d’aquesta pandèmia.

El model actual de la globalització es basa en aquestes dues estratègies, per una banda trobem una producció bàsica molt barata procedent de països pobres i desregulats, amb poques garanties ambientals, laborals i socials, mentre que per l’altra hi ha una producció molt especialitzada i tecnificada, on tot o part del procés es produeix en països rics o en vies de desenvolupament. El sector alimentari també s’ajusta a aquest model. Un model que requereix molta energia barata, generalment no renovable, i d’unes activitats que generen un gran impacte ambiental, amb productes circulant d’un cantó a l’altre del planeta.

Els científics especialitzats amb els virus porten més de deu anys alertant sobre noves malalties a conseqüència de la desforestació global

L’emergència climàtica, i ara aquesta pandèmia, ens mostren clarament que aquest sistema no és sostenible ni permet donar resposta als reptes plantejats. Resulta curiós com la por a la COVID-19 ha aconseguit aturar o alentir el mon fins a nivells increïbles, perquè ens afecta aquí i ara, mentre que davant l’emergència climàtica no s’està fent allò necessari, malgrat ens hi juguem la nostra supervivència.

De fet, els efectes terribles de la destrucció dels habitats naturals i un model d’agricultura centrat en generar matèries primeres per el mercat, per comptes d’aliments per a la població, es pot relacionar amb l’expansió de certs virus, com ara l’Ebola. Els científics especialitzats amb els virus porten més de deu anys alertant sobre noves malalties a conseqüència de la desforestació global.

És ingenu pensar que les grans corporacions que governen el sistema alimentari global impulsaran canvis cap a un model més local i sostenible. Com hem pogut comprovar, el sistema sanitari només s’ha reforçat quan ja era tard i per evitar un desastre més gran. Així doncs, els canvis han de venir d’altres bandes. Han de venir de polítiques i polítics valents, d’una unió efectiva dels productors, per millorar la seva capacitat de resposta i guanyar sobirania en la cadena alimentaria, i, especialment, han de venir dels consumidors, amb la nostra opció de compra, que és l’eina més poderosa en un món dominat pel capitalisme.

Covid-19: crece el comercio ecológico de proximidad

Autor: Isidre Martínez, Enginyer Agrònom.

Subscriu-te a la Newsletter i rep cada mes Bio Eco Actual gratis al teu correu

Bio Eco Actualel teu mensual 100% ecològic
Llegir Bio Eco Actual Juny 2020

Deixa un comentari

Please enter your comment!
Please enter your name here