A quantes persones pot alimentar la Terra? En les últimes setmanes han aparegut notícies sobre persones que conspiren per reduir la població. Res se sap amb certesa, però sí que podem preguntar-nos si hi cabem tots o si som massa. Us parlem de superpoblació.
«Tot el que cada persona es pugui permetre en fins a 1,9 hectàrees és assumible», o al menys això és el que asseguren els estudis sobre la població mundial, com el del Worldwatch Institute. Són 1,9 hectàrees de terreny per persona per conrear aliments, per fabricar teixits per a roba, per subministrar fusta i per absorbir residus.
Un nord-americà utilitza de mitjana al voltant de 9,7 hectàrees.
Ningú s’atreveix a confirmar el límit de població que la Terra pot suportar; alguns ho xifren en una mica més de 15 mil milions de persones, mentre que els optimistes, com el Dr. Dieter Klinghardt, el situen en 32 mil milions.
La superfície sòlida de la Terra és de 15.000 milions d’hectàrees, sobre les que vivim, el 2020, 7.700 milions de persones (el 60% es troba a Àsia).
La població segueix creixent, però ho fa més lentament. La taxa de creixement va arribar al 2,1% el 1962 i des de llavors ha caigut fins a un 1,05%. Aquesta tendència serà suficient perquè la població mundial sigui de 9.700 milions de persones en 2050 i de 10.900 milions el 2100.
Demografia
A la fi del segle XIX vivien gairebé 1.000 milions d’éssers humans a la Terra. La preocupació per la demografia va començar llavors, amb les teories de Thomas Malthus ( «L’excés de població de les classes menys afavorides és un problema per a la seva emancipació. La població creix més que els recursos i pot produir-se una catàstrofe»). Malthus va predir una extinció massiva per a l’any 1880: el seu error va ser no tenir en compte el progrés científic i tecnològic, que ha facilitat els avenços en la capacitat per produir aliments de forma generalitzada.
Per prevenir l’excés de població, es proposa una presa de consciència, tant individual com social i una procreació limitada o conscient
Per prevenir l’excés de població, es proposa una presa de consciència, tant individual com social i una procreació limitada o conscient. A la Xina s’ha promogut la política del fill únic, i en general es promociona la planificació familiar i l’ús generalitzat de mètodes anticonceptius, naturals i artificials. L’esterilització no ha tingut l’èxit esperat en llocs com l’Índia.
En resum, s’espera que el 2100 la població al planeta s’estabilitzi entre els 10 i 12 mil milions de persones. De tota manera, el límit del que es considera sostenible per al planeta s’acosta.
¿Convé fer alguna cosa més? De moment ens trobem amb les controvertides activitats suposadament filantròpiques de Bill Gates, especialment les campanyes de vacunació massiva en països pobres.
I amb atrevides extravagàncies: l’empresari Elon Musk (Tesla) proposa colonitzar l’espai amb una primera etapa al planeta Mart. De moment llança satèl·lits per a la instal·lació del sistema de telefonia 5G, la innocuïtat per a la salut del qual no ha estat prou demostrada.
Menjar per a tothom?
Durant els últims dos segles s’han perfeccionat les tècniques agrícoles, s’ha mecanitzat l’agricultura i s’ha adoptat l’ús de fertilitzants i de verinosos herbicides, per a un sistema embogit de producció d’aliments que inclou enginyeria genètica. La ramaderia es converteix en intensiva i maximitza la producció convertint als animals en «coses».
No tenim més espai per entrar a les importants conseqüències ecològiques, però podem preguntar sobre sostenibilitat: Quant es poden estirar els recursos naturals per seguir alimentant a una població creixent? Quin cost tindrà tot això per a les generacions futures?
Segons un estudi de la revista Nature Sustainability, el sistema global actual de producció de menjar només pot alimentar 3.400 milions de persones sense traspassar els límits del planeta: és a dir, només es pot aconseguir menjar per menys de la meitat de l’actual població mundial de forma sostenible, sense posar en perill l’alimentació i la supervivència de les generacions futures. No obstant això, amb l’actual nivell de vida nord-americà, la Terra només podria suportar una cinquena part de la població actual, uns 1.500 milions de persones.
La bona notícia és que, segons asseguren els autors d’aquest estudi, a força de reorganitzar la producció i introduir alguns canvis en la dieta, es pot alimentar 10.000 milions de persones de forma sostenible.
Ecosistemes i canvi climàtic
Els ecosistemes de la Terra, dels quals els humans extraiem menjar, es mantenen gràcies a nou pilars fonamentals, que el 2009 van ser definits pels científics Johan Rockström i Will Steffen i podeu trobar-los fàcilment a Internet. Consideren que aquests pilars garanteixen l’estabilitat de la Terra i que no convé superar-los.
Els autors han assenyalat que canviar el model de producció d’aliments farà que els ecosistemes siguin més resistents davant el canvi climàtic. No obstant això, en algunes zones, com l’Orient Mitjà o Indonèsia, aquests canvis no seran suficients per estabilitzar aquells sistemes i caldrà enviar recursos des d’altres zones per alimentar la població.
Tot això comptant que la temperatura del planeta no pujarà més de 1,5ºC a finals de 2100, tot i que les previsions siguin en general més pessimistes.
Un sofisticat estudi de Dieter Gerten publicat a la revista «New Scientist» ha demostrat quins d’aquests límits estan sent superats per l’activitat agrícola i on està passant. Gerten és investigador a l’Institut Postdam d’Investigació per al Impacte del Clima (Alemanya). Segons el seu informe, l’agricultura redueix la biodiversitat (el que comporta la caiguda de les poblacions i la desaparició d’espècies) i desequilibra el cicle de el nitrogen, amb problemes d’aigua i de desforestació. «No hauríem d’avançar més en la direcció de produir menjar a costa de l’entorn», afirma.
Canvis per alimentar a tothom
«Quan ens fixem en l’estat del planeta Terra trobem moltes raons per preocupar-nos, però també moltes per tenir esperança», diu Gerten. «Fem servir massa sòl per a cultius i bestiar, fertilitzem massa i reguem en excés. Necessitem replantejar col·lectivament com produïm menjar. El més emocionant és que la nostra investigació mostra que aquestes transformacions farien possible que obtinguem aliments suficients per a 10.000 milions de persones».
Tots sabem que l’ideal per a la salut, per als animals i per a la sostenibilitat del planeta, seria no menjar carn animal
Segons les conclusions de la investigació, la meitat de la producció mundial de menjar viola aquests límits. No obstant això, fent canvis geogràfics es pot aconseguir que l’agricultura alimenti de forma sostenible a aquests 10.000 milions. Per exemple, això implicaria reduir l’ús de fertilitzants a Europa central i la Xina oriental, però expandir-lo a l’àrea subsahariana i en l’oest dels Estats Units.
La visió de Gerten és convencional i a gran escala, però proposa accions útils, com l’abandonament de cultius en regions on el 5% de les espècies estan amenaçades i la reforestació de camps on s’ha tallat més del 85% de bosc tropical. També mostra la necessitat de reduir el consum d’aigua i l’ús de nitrogen on són excessius i ampliar-los on encara hi ha marge.
Menjar menys carn és més sostenible i sa
Tots sabem que l’ideal per a la salut, per als animals i per a la sostenibilitat del planeta, seria no menjar carn animal. Però el camí serà llarg; de moment aquests experts consideren que l’alimentació podria ser sostenible amb canvis més profunds. N’hi hauria prou amb emprar noves formes d’agricultura i reduir el malbaratament d’aliments, ja que actualment es llença al voltant del 30% del que es produeix.
I amb canviar la dieta. Per exemple, proposen que a la Xina, on està augmentant el consum de carn, convindria recórrer més a llegums i verdures com a font de proteïnes. «Aquest tipus de canvis poden semblar difícils d’assumir, al principi. Però a llarg termini, els canvis enfocats a una alimentació més sostenible no només beneficiaran el planeta, sinó també a la salut de les persones». Cada vegada més informes oficials advoquen per una reducció dràstica en el consum de carn.
Autor: Jaume Rosselló, Editor especialitzat en salut i alimentació.
Subscriu-te a la Newsletter i rep cada mes Bio Eco Actual gratis al teu correu
Bio Eco Actual, el teu mensual 100% ecològic
Llegir Bio Eco Actual Juliol 2020
