Ja ben entrat l’any 2020 seguim carregats de reptes, reptes per a tots, per als ciutadans rasos, per a les institucions, per als legisladors, tots tenim una feina enorme per a frenar el canvi climàtic i l’anomenada emergència climàtica; també altres emergències derivades, com la humana que, en els seus desplaçaments forçosos al fugir dels seus orígens devastats per sequeres, inundacions o guerres, arriben a les nostres costes demandant això: humanitat.

frenar cambio climatico

Les malalties derivades d’una mala alimentació es superen dia a dia amb l’aparició cíclica d’epidèmies de gran gravetat com ara l’anomenat “coronavirus”. Menjar animals morts no és molt recomanable, si a sobre no passen pel control veterinari adequat, major risc per a tothom.

Per frenar el canvi climàtic a més de canvis d’hàbits en els consumidors és necessària voluntat política

La Cimera de Clima celebrada a Madrid a finals de l’any passat va tancar amb alguns acords però, la manca d’aquesta voluntat política imprescindible, començant per l’absència d’alguns grans com la Xina, Estats Units o l’Índia, ha deixat destemperats als que esperaven més implicació en favor de les decisions necessàries per al canvi de rumb de l’economia per la protecció del Planeta. Queda programada la cita per a finals d’aquest any 2020 a Glasgow.

Alimentació ecològica o orgànica

Un factor de primera en la lluita contra l’agonia de sòls, contaminació d’aqüífers i salubritat ambiental en general és l’aposta ferma i decidida per la producció d’aliments basada en els principis orgànics, que implica el respecte als cicles naturals, l’eliminació de l’ ús de productes químics sintètics i del cultiu de plantes modificades genèticament. El consumidor té aquí la seva força, al demandar productes sans, nutritius, que defensin la salut de la seva família, i del seu entorn. L’augment de la consciència sobre el paper que juga el tipus d’alimentació en la protecció de la salut del  planeta està propiciant el creixement dels anomenats vegetarians i vegans, (també dels flexitarians, aquells que, encara sense eliminar-lo del tot, redueixen el consum d’aliments derivats de l’explotació o captura d’animals), els quals, amb la seva elecció alimentària, col·laboren en la reducció dels residus nocius que genera la pesca i la ramaderia.

Contaminació per plàstics

Alguns conceptes que han calat ja en totes les consciències és la necessitat de frenar la contaminació dels oceans, en gran part pels plàstics. L’abandonament de xarxes de pesca és un dels greus danys col·laterals d’aquesta activitat humana que es remunta a la nit dels temps, però que en l’actualitat ha aconseguit minvar la vida als mars, a més d’infligir tant dolor a milions d’éssers que senten com són els peixos i els crustacis. La producció de plàstic ha crescut exponencialment des de 1960 i s’espera que doblarà en 2036. L’any 2014 es van produir 311milions de tones de plàstic al món, 20 vegades més que el 1964. Hi ha més de mil tipus diferents de plàstics, però en la seva major part són derivats de combustibles fòssils verges.

A Europa s’ha legislat la prohibició d’alguns objectes de plàstic d’un sol ús per a l’any 2021, aquests són concretament els coberts (culleres, forquilles, ganivets i palets); les palletes; els bastonets de cotó amb el palet de plàstic; i els plàstics oxodegradables i contenidors alimentaris i tasses de poliestirè. També s’ha marcat l’objectiu que tots els estats membres reciclin el 90% de les ampolles de plàstic al  2029, i que abans del 2025 es recicli el 25%. Per l’any 2030 l’objectiu és arribar al 30%.

La legislació europea obligarà als fabricants de tovalloletes humides, cigarrets amb filtre de plàstic, tasses de plàstic i compreses higièniques, a advertir l’impacte ambiental al consumidor en l’etiquetatge, i als fabricants d’aparells de pesca a sufragar els costos de recuperació de xarxes perdudes al mar.

Els greus problemes d’acumulació de residus plàstics vénen d’una banda dels articles d’un sol ús i de la manca de reciclatge, ja que persisteixen en la natura sense degradar-se centenars d’anys. Un altre factor preocupant és el d’alguns additius que es fan servir en els plàstics com el Bisfenol A (BPA) o alguns ftalats usats en el polivinyl chloride (PVC), amb efectes nocius per a la salut humana, dels altres animals i de l’entorn

Un camí que ens porti a compartir, prestar, reutilitzar, reparar, renovar i reciclar

Positius i actius cap a una economia circular

Una part de la solució pot ser dirigir-se clara i decididament cap a una economia circular contraposada a la de “usar i llençar”. Un camí que ens porti a compartir, prestar, reutilitzar, reparar, renovar i reciclar, reduint el malbaratament al mínim. Com apunta l’Oficina Ambiental Europea s’ha de prioritzar la reducció i l’optimització de l’ús de plàstics i millorar la responsabilitat dels productors així com eliminar gradualment l’ús de productes químics perillosos.

Necessitem normes internacionals més estrictes que regulin la seva producció, les seves aplicacions i el seu final, i procurar que es compleixin. Els consumidors podem prescindir perfectament de les bosses de plàstic que fins fa molt poc semblaven imprescindibles en les transaccions comercials, tampoc necessitem coberts ni plats ni gots de plàstic. Usar el mínim, reutilitzar al màxim, i el més important, no desfer-se de res inconscientment, sense saber on anirà a parar.

Consumint productes ecològics votem per un tracte respectuós amb el sòl i l’aigua, contribuïm al manteniment i millora de la biodiversitat i a la diversificació dels cultius donant una millor vida a pagesos i a consumidors.

Fonts: www.europarl.europa.eu   www.plasticseurope.org

Autora: Montse Mulé, Editora

Subscriu-te a la Newsletter i rep cada mes Bio Eco Actual gratis al teu correu

Bio Eco Actualel teu mensual 100% ecològic
Llegir 
Bio Eco Actual Setembre 2020

Deixa un comentari

Please enter your comment!
Please enter your name here