El debat sobre el cultiu i comercialització de productes transgènics es decanta de manera clara a Europa a favor dels consumidors -amb el suport per la gran majoria de països- que rebutgen aquests productes per considerar-los innecessaris i potencialment perillosos per al medi ambient i la salut humana. Però la nova tècnica d’enginyeria genètica CRISPR manté el debat ben obert.

CRISPR: una nova i polèmica tècnica d'enginyeria genètica

Aquests factors, entre d’altres, expliquen que la Unió Europea mantingui un nombre molt limitat d’autoritzacions per a varietats transgèniques (aplicant una moratòria de facto per a les peticions de legalització en tràmit) i apliqui una regulació relativament estricta sobre la traçabilitat i presència de transgènics en pinsos i productes de consum humà.

Una part de la indústria agroalimentària i alguns dels científics que treballen en aquest camp de la biotecnologia, però, insisteixen a defensar l’enginyeria genètica, i els transgènics en particular, com a fórmula per incrementar la producció d’aliments i els beneficis econòmics del sector.

CRISPR

En els últims anys, el debat s’ha ampliat amb l’arribada de la tècnica d’enginyeria genètica coneguda com CRISPR / Cas, un sistema innovador -amb tot just dues dècades de vida- pel que es pot modificar de forma relativament senzilla alguns dels gens de les cèl·lules de qualsevol ésser viu.

Defensors de la tècnica CRISPR

Els defensors d’aquesta nova tècnica asseguren que, aplicada al sector agroalimentari, la CRISPR / Cas pot suposar grans beneficis i que els productes resultants, segons la seva explicació, no han de ser considerats transgènics ja que no s’hi ha introduït cap gen o fragment de ADN aliè a l’organisme original.

En aquest sentit, els defensors d’aquesta tècnica han posat en marxa diverses iniciatives perquè la Unió Europea autoritzi en el futur les varietats agroalimentàries que es puguin desenvolupar amb ella sense haver de sotmetre-les a l’actual regulació europea sobre transgènics.

Un dels arguments d’aquests sectors és que els vegetals que es puguin produir amb la CRISPR / Cas seran genèticament iguals als originals o, com a mínim, no es podran detectar les diferències amb tècniques d’anàlisi d’ús comú.

Els vegetals que es puguin produir amb la CRISPR
Seqüència del genoma, investigació, concepte d’enginyeria genètica

Contraris a la tècnica CRISPR

Per contra, diverses organitzacions ecologistes, de consumidors i de defensa de la producció ecològica consideren que la CRISPR / Cas és un cavall de Troia de l’enginyeria genètica, és a dir, un nou sistema per introduir cultius manipulats genèticament en benefici de les grans indústries agroalimentàries.

El debat ha deixat de ser merament teòric perquè aquest mateix any l’empresa Cibus ha anunciat el desenvolupament (sota la marca Falco™) del seu primer producte comercial amb aquest tipus de tècniques, (la CRISPR / Cas és una d’elles però n’hi ha

d’altres). La llista de nous vegetals o varietats generades amb nous mètodes d’enginyeria genètica comença a ser àmplia i els Estats Units no sembla tenir cap inconvenient a facilitar la seva comercialització.

Diverses organitzacions ecologistes, de consumidors i de defensa de la producció ecològica consideren que la CRISPR / Cas és un cavall de Troia de l’enginyeria genètica

Un mètode per descobrir els vegetals CRISPR

L’argument a favor dels CRISPR que es pretén utilitzar a Europa que apunta a la impossibilitat de distingir analíticament els productes generats amb aquest tipus de tècniques podria quedar desmuntat després que aquest mes de setembre la revista Foods (del grup editorial MDPI, especialitzat en publicacions tècniques i científiques d’accés obert) hagi publicat un estudi signat per especialistes dels Estats Units i Nova Zelanda en el qual es descriu un mètode de detecció i quantificació en temps real del primer vegetal comercialitzat en què s’ha fet servir l’edició genètica (en aquest cas la canola o colza de l’empresa Cibus).
L’equip autor d’aquesta investigació està liderat per John Fagan, del Health Research Institute, a Fairfield (Estats Units), una entitat privada amb laboratoris propis -registrada com a organització sense ànim de lucre- especialitzada en investigacions científiques i analítica avançada per a “la detecció i quantificació de substàncies presents en els aliments, l’aigua, el sòl i fins i tot el cos humà”, segons indica aquest institut a la seva pàgina a internet.

Greenpeace i altres oenegés i associacions de productors i distribuïdors d’aliments no transgènics han celebrat la publicació d’aquesta investigació destacant que el seu resultat “refuta les afirmacions de la indústria biotecnològica i alguns reguladors que els nous cultius modificats genèticament (MG) dissenyats amb edició genètica no es poden distingir de cultius similars no MG i, per tant, no poden ser regulats”.

El sistema que ara es presenta, “permet als països de la Unió Europea (UE) realitzar controls per evitar que aquest cultiu transgènic no autoritzat [a la UE] entri il·legalment a les cadenes de subministrament d’aliments i pinsos de la UE, destaca Greenpeace recordant que “fins ara, els països de la UE no podien testar les seves importacions per detectar la presència d’aquesta colza”.

Segons l’organització ecologista, “el nou mètode també permet a les empreses alimentàries, distribuïdors, organismes de certificació i inspectors nacionals de seguretat alimentària verificar que els productes no contenen aquesta colza transgènica”.

El nou mètode de detecció és una fita en la protecció dels consumidors i les empreses de la UE

Heike Moldenhauer, assessor de polítiques de la UE a l’ Association Food without Genetic Engineering, afirma: “El nou mètode de detecció és una fita en la protecció dels consumidors i les empreses de la UE. Les autoritats ara poden començar a identificar cultius editats genèticament no autoritzats. Això ajuda als apicultors, agricultors, ramaders, processadors d’aliments i pinsos i distribuïdors a mantenir aquests nous transgènics fora de les seves cadenes de subministrament i satisfer la demanda dels consumidors d’aliments sense transgènics”.

Article científic de referència:

Més informació:

Autor: Joaquim Elcacho, Periodista especialitzat en Medi Ambient i Ciència

Subscriu-te a la Newsletter i rep cada mes Bio Eco Actual gratis al teu correu

Bio Eco Actual, el teu mensual 100% ecològic
Llegir
Bio Eco Actual Novembre 2020

1 COMMENT

  1. He llegit l’article amb molt d’interès i considero que el debat és molt interessant però a l’article hi ha paràgrafs inacabats que no permeten fer-se una idea del que fa realment CRISPR com a tècnica d’enginyeria genètica d’espècies cultivades. Les males praxis d’una empresa o de les empreses en obtenir el permís per poder comercialitzar OGM a Europa, no poden ser l’argument per considerar la bondat o maldat d’un sistema que també es vol aplicar en teràpies gèniques. Si ho he entès bé la colza comercialitzada per Cibus ja és un organisme modificat genèticament per altres mètodes abans de ser-ho mitjançant CRISPR per tant si ens colen el cavall es per qual dels mateixos troians. Només comentar que la setmana entrant tinc un debat a l’aula sobre els transgènics i estic expectant de la visió que en tenen els alumnes, els pares dels quals son en bona part pagesos.

Deixa un comentari

Please enter your comment!
Please enter your name here