Alguns organismes com la FAO o el Fons Internacional per al Desenvolupament Agrícola, i països com França, Suïssa o Alemanya reconeixen ara de forma explícita que l’agroecologia és una alternativa imprescindible per avançar cap a sistemes alimentaris sostenibles i respectuosos amb el medi ambient.

No obstant això, molts altres països o entitats privades tan destacades en el camp de la filantropia com la Fundació Bill i Melinda Gates (BMGF, per les sigles en anglès) segueixen menyspreant l’agroecologia i dediquen la pràctica totalitat de les seves ajudes a l’agricultura i el processat d’aliments que reprodueixen el model massificat i explotador de recursos que s’aplica als països desenvolupats.

La Fundació Gates inverteix poc en agroecologia

La fam afecta a tot el món a uns 820 milions de persones i crisi com la pandèmia per la Covid-19 no fan més que agreujar el problema, segons ha destacat en les últimes setmanes el Fons de Nacions Unides per a l’Agricultura i l’Alimentació ( FAO).

Una de les solucions és la inversió en agricultura i desenvolupament en els països més desfavorits. Però no es pot invertir de qualsevol manera i a qualsevol preu perquè el sistema d’agricultura intensiva que s’aplica als països industrialitzats suposa una amenaça per a molts dels països en desenvolupament.

La agroecologa com a alternativa

El model alternatiu més coherent i prometedor és el que es basa en la inversió en investigació agrícola per al desenvolupament (AgR4D, en l’acrònim popularitzat en anglès) i l’agroecologia, especialment en zones com l’Àfrica subsahariana.

El nou informe anual de la Fundació BioVision i el Panell Internacional d’Experts en Sistemes Alimentaris Sostenibles (IPES-Food) revisa detalladament les inversions i altres fluxos monetaris en l’agricultura i l’alimentació a l’Àfrica fins a arribar a una conclusió preocupant: les coses no s’estan fent prou bé.

Oficialment, l’aposta per aquesta agricultura industrialitzada també a Àfrica respon a la creença que els resultats (en collites i rendiments) són més grans però estudis com el que ara presenten BioVision i IPES-Food mostren que el balanç final és molt diferent.

Entendre el significat i l’abast de l’agroecologia són elements bàsics per fer un balanç real sobre els resultats de la inversió pública i privada en regions com l’Àfrica subsahariana.

Agroecologia versus agricultura intensiva

L’agroecologia, en aquest sentit, destaca per “combinar diferents espècies de plantes i animals, i utilitzar sinergies naturals en comptes de productes químics sintètics, per regenerar els sòls, fertilitzar els cultius i combatre les plagues”, com destaquen els autors de l’estudi ara publicat.

L’agricultura intensiva o industrialitzada fomenta els monocultius i la utilització de noves varietats desenvolupades amb gran suport tecnològic (incloent els vegetals transgènics), mentre que l’agroecologia aposta per aprofitar i recuperar la diversitat tradicional de cultius, augmentant l’accés a aliments frescos i nutritius coneguts ancestralment per les comunitats locals, de manera que es manté viva la cultura alimentària tradicional i es limita el control per part de les companyies multinacionals agropecuàries i químiques (d’abonaments, herbicides i insecticides, per exemple).

L’agroecologia és una alternativa imprescindible per avançar cap a sistemes alimentaris sostenibles i respectuosos amb el medi ambient.

“L’agroecologia també millora la qualitat de vida dels agricultors ja que la diversificació d’ingressos aporta major resiliència davant les adversitats, i les cadenes de subministrament curtes mantenen el valor dins de la comunitat. En altres paraules, l’agroecologia té potencial per conciliar les dimensions econòmica, ambiental i social de la sostenibilitat“, destaca el nou informe.

Les coordinadores i coordinador d’aquest treball de revisió de dades i estudis econòmics, Charlotte Pavageau, Stefanie Pondini, Matthias Geck (membres de l’equip de programes de la Fundació BioVision), assenyalen que en els últims anys, en el camp de l’ajuda al desenvolupament per a l’agricultura en aquesta zona africana, ha crescut el pes de les donacions filantròpiques, mentre que es limiten algunes de les aportacions de governs cooperants.

En aquest sentit, l’informe assenyala com a molt preocupant la dada que “fins al 85% dels projectes finançats pel BMGF i més del 70% dels projectes duts a terme pels instituts d’investigació de Kenya es van limitar a donar suport a l’agricultura industrial i a augmentar la seva eficiència a través d’enfocaments específics, com pràctiques millorades de pesticides, vacunes per al bestiar o reduccions en pèrdues posteriors a la collita”.

Si consultem la pàgina a internet de la BMGF observem que en l’apartat dedicat al Desenvolupament Agrícola el treball d’aquesta entitat privada creada pel fundador de Microsoft se centra en quatre objectius estratègics: “Augmentar la productivitat agrícola per als petits agricultors; augmentar els ingressos familiars dels petits agricultors; augmentar el consum equitatiu d’una dieta segura, assequible i nutritiva durant tot l’any; i incrementar l’empoderament de les dones en l’agricultura”.

Conclusions de l’Informe

El problema que denuncia l’informe de BioVision i IPES-Food és precisament aquest: la BMGF no inclou l’agroecologia en els principis bàsics de la seva acció de suport al desenvolupament.

En dades, el nou informe conclou que “només el 3% dels projectes de BMGF van ser agroecològics, és a dir, que van incloure elements de redisseny de l’agroecosistema”.

El model alternatiu més coherent i prometedor és el que es basa en la inversió en investigació agrícola per al desenvolupament.

El nou informe indica en canvi que el 51% dels projectes de la AgR4D finançats per Suïssa tenien components agroecològics, i la majoria d’aquests (41% del total dels projectes) també incloïen aspectes de canvi socioeconòmic i polític, com a condicions de treball dignes i igualtat de gènere. Només el 13% dels projectes finançats per Suïssa es van centrar únicament en l’agricultura industrial, indiquen els autors de l’informe de la Fundació BioVision i IPES-Food.

  • Referències i fonts:

Estudi: Money Flows: What is holding back investment in agroecological research for Africa? Biovision Foundation & International Panel of Experts on Sustainable Food Systems (IPES-Food)

Agricultural Development: Strategy Overview de la Fundació Gates

Autor: Joaquim Elcacho, Periodista especialitzat en Medi Ambient i Ciència

Subscriu-te a la Newsletter i rep cada mes Bio Eco Actual gratis al teu correu

Bio Eco Actual, el teu mensual 100% ecològic
Llegir
Bio Eco Actual Novembre 2020

Deixa un comentari

Please enter your comment!
Please enter your name here