Parlar de cria dels porcs és parlar de quelcom molt antic. Els ancestres dels porcs actuals procedeixen de les illes del sud-oest asiàtic, d’on es van estendre per tota Euràsia.

La cria dels porcs
123rf Limited©apidachjsw

Els especialistes parlen dels primers episodis de domesticació dels porcs a principis del Neolític. Des del Creixent Fèrtil, que és com es coneix la zona del Pròxim Orient on començà la revolució neolítica, els porcs van arribar a Europa de la ma dels pobles responsables de portar-nos l’agricultura i la ramaderia fins les nostres terres.

Domesticació  i cria dels porcs

Sembla ser que els primers porcs vivien en un estat de semi domesticació, buscaven el seu menjar en els boscos i retornaven a l’assentament humà al vespre. Amb el progrés de les cultures agropecuàries, els porcs es van deixar a càrrec d’un pastor que els vigilava. A mesura que els assentaments humans van anar creixent i van començar a escassejar les pastures, els ramaders van començar a mantenir els porcs en corrals, incorporant a la seva dieta verdures i deixalles de la taula.

La concepció del porc al llarg de la història

En determinades zones i cultures, inicialment pel seu caràcter sagrat, no es podia consumir carn de porc. En altres, com en l’Imperi Romà, un cop van aparèixer les primeres carnisseries, la carn més cobejada era la del porc, atès l’existència de tabús relacionats amb el consum de carn de vaca i de cavall. Del porc també s’obtenia el llard, que es podia conservar salat.

Durant el procés colonitzador del continent americà, els porcs van tenir molta importància, tot i que sense el protagonisme d’altres animals. L’activitat militar dels “descobridors” castellans es sustentava, en bona mesura, en la carn dels porcs de les porcades que criava la soldadesca.

A finals del segle XIX i principis del XX, amb la revolució industrial, es van desenvolupar moltes indústries de producció en massa. El nombre de persones ocupades en l’agricultura va començar a disminuir en la mateixa mesura que més gent s’ocupava en la indústria. El descobriment de les vitamines i el seu paper en la nutrició animal, a principis del segle XX, va conduir als suplements vitamínics, que van permetre criar pollastres en interiors. El descobriment de antibiòtics i vacunes va facilitar la cria de bestiar en major nombre, al reduir les malalties.

123rf Limited©Chayakorn Lot

Un sistema intensiu

Així doncs, en un moment donat, la cria de porcs passa d’un sistema a petita escala, més o menys extensiu, sovint associat a un esquema d’economia circular i reaprofitament, a un sistema intensiu de producció industrial, on els animals es mantenen en instal·lacions tancades, amb un gran nombre d’animals sotmesos a unes condicions d’estrès continu. Són molts els factors estressants en la vida d’un porc de cria intensiva que afecten el seu benestar, com el naixement, la castració, el deslletament, l’amuntegament, la manca d’espai, la calor (els porcs no tenen glàndules sudorípares i no es poden refrescar), l’alimentació desequilibrada, l’embarcament, transport i desembarcament a l’escorxador i, per descomptat, la seva mort, per citar-ne només els mes evidents.

La manca de testimonis directes és una de les necessitats d’aquesta industria incòmode

Impacte per al medi ambiente

Tot i que pensem en la cria de porcs com una activitat agrària, en realitat es tracta d’un sector molt industrial, on el paper del “ramader” és molt limitat. Aquest tipus de ramaderia es produeix de forma absolutament deslligada de les terres de conreu i de les zones rurals on es desenvolupa, que només acaben sent una receptacle per les immenses quantitats de purins o excrements líquids que produeixen els animals en aquest tipus de granges de producció, amb tots els conseqüents problemes de contaminació de sòls i aigües per l’excés de nitrats i altres substàncies presents en les dejeccions.

Les grans empreses controlen la cadena

El sector porcí intensiu s’ha desenvolupat en base del que es coneix com un sistema d’integració, on les grans empreses integradores controlen tota la cadena, des de l’origen dels animals, que potser fan milers de quilometres fins a les granges d’engreix, seguint per la importació, fabricació i distribució del pinso fins a les granges, l’atenció veterinària, i fins el (eufemísticament anomenat) sacrifici, transformació i comercialització. Els pagesos que hi participen ho fan llogant les seves granges i dedicant poques hores de feina poc especialitzada, per un sou a final de mes, sempre que l’empresa integradora, en funció de la situació de mercat, vulgui portar-los animals.

Els pagesos que hi participen ho fan llogant les seves granges i dedicant poques hores de feina poc especialitzada, per un sou a final de mes

Aquesta cria de porcs intensiva no es realitza prop de les grans ciutats, en polígons industrials, que és on tindria més sentit a nivell econòmic, només perquè ningú vol tenir una instal·lació d’aquest tipus a prop de casa seva, sentir l’olor de milers de porcs amuntegats i els seus crits. Per aquest motiu, les macropocilgues segueixen “camuflades” en zones rurals, mantenint la seva fantasia d’activitat agrària, lluny de tothom, tancades i barrades, i en mans d’empreses centrades en el profit econòmic, que ens venen la idea de porquets feliços i saludables, en l’habitual publicitat de factoria Disney que s’utilitza en la venda dels productes carnis.

Excessiu consum de carn

L’anomenada Espanya buida és el penúltim paradís d’aquest sector, ja que la manca de testimonis directes és una de les necessitats d’aquesta industria incòmode, però necessària, d’un sistema alimentari basat en un excessiu consum de carn industrialment produïda, que lluny de integrar-se en el territori i formar part de la solució, segueix sent un dels seus grans problemes.

I per no arribar al final d’aquest conte sense la moralina, fixem-nos en els responsables d’aquesta situació. Com ja s’ha dit, la responsabilitat directa rau en una indústria voraç, centrada en els guanys. Però també en uns consumidors que no volen saber gairebé res del que envolta a l’acte alimentari. I en una  classe política que no té la valentia necessària per evitar aquests excessos, tapant les vergonyes amb normes del que anomena “benestar animal”, pensades pels grans “lobbies” carnis.

Un altre sistema és possible.

Autor: Isidre Martínez, Enginyer  Agrònom

Subscriu-te a la Newsletter i rep cada mes Bio Eco Actual gratis al teu correu

Bio Eco Actual, el teu mensual 100% ecològic
Llegir
Bio Eco Actual Abril 2021

Deixa un comentari

Please enter your comment!
Please enter your name here