La música dels Stay Homas va néixer en plena pandèmia i, des d’aleshores, no ha parat de créixer. Amb ‘Infinitas veces’, el seu últim llançament, el grup s’uneix a la plataforma de consumidors a favor de l’elecció i el reciclatge dels envasos de vidre, Friends of Glass, per animar a la societat a formar part d’un canvi per un món més sostenible. En parlem amb un dels integrants del grup, en Rai Benet.

Stay Homas

Stay Homas va ser la banda sonora del confinament i ara us decidiu a fer una cançó que advoca pel reciclatge. En què s’inspira la vostra nova cançó ‘Infinitas veces’?

Volíem fer una cançó que, musicalment, tingués un aire estiuenc, amb essència ‘early Stay Homas’, i pel que fa a la lletra, fes referència a les qualitats del vidre. La lletra fa un paral·lelisme entre vidre i persones. De la mateixa manera que el vidre és transparent i pots veure què hi ha a dins, la cançó parla d’una persona transparent, que no enganya i que no amaga res.

I per reforçar encara més el missatge, incorporeu el vidre en la base musical. Ha estat fàcil introduir-lo? 

Ja havíem fet alguna cosa amb el vidre, però realment no és molt difícil. Simplement has d’omplir o buidar l’ampolla amb aigua fins a aconseguir la nota que vols.

‘Infinitas veces’ és fruit d’una col·laboració amb Friends of Glass. Com va sorgir la idea?

Ens han anat proposant moltes col·laboracions, però no ho acabàvem de veure clar. Ens feia cosa escriure cançons per encàrrec, no volíem perdre la nostra ‘puresa’. Però ens va contactar la gent de Friends of Glass i ens va semblar una iniciativa molt bona a la qual podíem fer suport. Vam veure que podria sortir una col·laboració divertida i ens hi vam tirar de cap.

Diríeu que formar part d’aquesta campanya ha influït en els vostres hàbits o ja teníeu present que el vidre és bastant diferencial a l’hora de reciclar?

En el meu cas personal, per exemple, una cosa que em va impactar va ser entendre la diferència entre vidre i cristall. Jo pensava que el cristall era un tipus de vidre, però no són el mateix i, per tant, no van al mateix contenidor. Això em va impactar bastant!

Com creieu que la música i grups com vosaltres podeu ajudar transmetre a la gent que apliqui aquest tipus de missatges?

Creiem que l’única manera de tenir un mínim impacte amb la gent que ens escolta o ens veu és amb l’exemple. Per molt que diguis: ‘feu servir el vidre perquè és la canya’, si estàs amb l’ampolla de plàstic a la mà, no té cap sentit. Per exemple, en els festivals, podríem començar a substituir els gots de plàstic per ampolles de vidre. Com a mínim als backstage. Entenem que a les barres és més complicat. Però només amb què als artistes no ens donessin 200 ampolletes d’aigua, ja seria un gran pas.

“Hem de jugar nosaltres, els artistes, amb l’exemple i intentar visibilitzar el fet d’utilitzar alternatives al plàstic”

És cert que és una mica complicat quan parlem d’esdeveniments tan grans com un festival, perquè distribuir gots i ampolles de plàstic és molt fàcil, molt barat, no es trenquen i ningú pren mal. Tot i aixó, creiem que hem de jugar nosaltres, els artistes, amb l’exemple i intentar visibilitzar el fet d’utilitzar alternatives al plàstic.

Stay Homas

Vosaltres que heu viscut aquest any de manera tan especial, diríeu que ara estem més compromesos amb el medi ambient que abans de la pandèmia?

D’alguna manera, en les primeres dues setmanes de confinament tot era molt bonic, en el sentit que dèiem: “d’acord, aprofitem per parar, per reflexionar, per pensar com fem les coses, sortirem d’aquí millors, millorarem com a societat”… Però, al final, és molt complicat. Vam tornar a la rutina i vam anar oblidant tot allò que ens vam plantejar al principi de la pandèmia.

Personalment, em fa respecte posar la responsabilitat sobre la gent individual i no sobre les grans empreses que fabriquen milions de residus. Sembla que la responsabilitat sigui nostra perquè un dia ens hem equivocat i hem llençat el vidre al contenidor que no tocava. Tots junts podem fer pressió: si deixem de comprar gots de plàstic, es deixaran de fabricar gots de plàstic. Però, alhora, si 9 de cada 10 envasos són de plàstic, és molt difícil que deixem de comprar-los. Per tant, deixem de fabricar amb tant plàstic per posar-ho una mica més fàcil. La responsabilitat està una mica més amunt del què molts cops es diu.

Com creieu que es podria pressionar, des del món de la cultura o la societat en general, per transformar aquesta situació?

Des del petit acte individual de no consumir aquest tipus d’envasos, fins a fer-nos sentir amb manifestacions. Aquest sistema que actualment fem servir, és caduc, perquè arribarà un punt en què estarem envoltats de residus. Arribarà un punt que serà tan necessari i tan obvi fer el canvi, que ja no hi haurà marxa enrere. És l’única manera que podem seguir vivint. Va d’això, la cosa. A mesura que s’aproximi aquest dia final, les coses s’aniran posant més a lloc.

“Arribarà un punt que serà tan necessari i tan obvi fer el canvi, que ja no hi haurà marxa enrere. És l’única manera que podem seguir vivint”

En referència a la gestió de plàstic, hi ha el sistema SDDR, amb què pots utilitzar una ampolla de plàstic i reomplir-la, sense necessitat de llençar-la després d’un sol ús. Aquí a Espanya, aquest sistema encara no s’ha implantat. En altres països, organitzacions com Greenpeace han fet vídeos protesta en contra de l’abús del plàstic. Falta a Espanya més protesta, en aquest sentit? El sector cultural es mobilitza poc per la part ambiental?

Es mobilitza poc, en general. No som gaire de protesta en aquest país, fa la sensació. A vegades es posa molt èmfasi en el sector cultural i sembla que per formar-ne part, sempre hagis de reivindicar coses. Que està molt bé, però sembla que sigui una obligació, i no és així. Pots generar art sense que s’envolti d’una protesta. Però sí que és veritat que, quan hi creus, ho vius i ho sents així, és molt lícit i té molta força, perquè normalment des del sector cultural pots arrossegar força gent. Tinc una mica de sentiments contradictoris, en aquest sentit. Però estic d’acord en el fet que es protesta poc i que estaria bé fer una mica més de pressió amb algunes causes, com aquesta.

Fa anys que esteu dins el sector i coneixeu la indústria cultural per dins. Creieu que està evolucionant a Catalunya? I, en concret, si ho fa de manera sostenible?

La indústria està en constant canvi intern. Hi ha molts funcionaments tèrbols i molta gent que s’aprofita del seu estatus de poder. Crec que és un sector que es revisa poc, falta molt treball d’autocrítica. És una llàstima, perquè estaria molt bé que, de cara enfora, es veiés la revisió de totes les pràctiques dubtoses que engloba, de la mateixa manera que hi són en altres sectors. Per exemple, els músics no estem regulats: la majoria treballen com a falsos autònoms, no es fan contractes, o molts cops t’obliguen a cobrar en negre. Partint d’aquesta base, és complicat engrescar-se en altres lluites. Els artistes són els principals perjudicats d’aquestes pràctiques. També és cert que, si hi ha cap protesta des del sector, sempre serà per part dels artistes. Fent-ho, t’hi jugues molt. Però sempre hi ha gent que despunta en aquest sentit, i això es valora molt.

“Tenim ganes de seguir investigant què podem fer i com ho podem fer, sigui en l’àmbit discogràfic o de concerts. Hi ha Stay Homas per estona”

Al desembre vau treure el vostre primer disc, ‘Agua’, i actualment esteu de gira. Quins són els vostres pròxims projectes?

Només amb això ja és una bogeria! És molt més del que ens hauríem pogut imaginar mai. Saps que pot passar, però no creus que et pot arribar a passar a tu. Estem una mica ‘malalts’ i no parem de treballar. Tenim ganes de seguir investigant què podem fer i com ho podem fer, sigui en l’àmbit discogràfic o de concerts. Hi ha Stay Homas per estona.

Autor: Oriol Urrutia, Co-Editor.

Subscriu-te a la Newsletter i rep cada mes Bio Eco Actual gratis al teu correu

Bio Eco Actual, el teu mensual 100% ecològic
Llegir
Bio Eco Actual Juny 2021

Deixa un comentari

Please enter your comment!
Please enter your name here