Dir que el sòl és un recurs vulnerable, en pot sorprendre molts. Estem acostumats a percebre’l com un suport inert, sustentador de les nostres activitats. No obstant, res més lluny de la realitat.

És possible recuperar el sòl?
123rfLimited©sheris9. Fertilitzant d’adob de vaca i palla

Gestió del sòl seguint un model conservatiu

Si ens centrem en els sistemes productius, la multifuncionalitat del terra de cultiu està condicionada per l’acció humana. En aquest context, si els nostres models de gestió del sòl són conservatius i no exhauridors i li tornem part de la biomassa collida, aportem matèria orgànica com a fems o compost; mantenim cobertes vegetals i integrem l’arbrat, el terra actua com a gran transmutador, rebent les restes orgàniques en diferents estats i convertint-les en múltiples formes: aliments, fibres, fusta i energia.

En aquesta transformació del que és orgànic es facilitarà la biodisponibilitat del mineral a través dels cicles biogeoquímics i alhora, a través d’un procés “alquímic”, donarà pas a la neoformació de les substàncies húmiques, un veritable banc de nutrients, substàncies fitoactives i components funcionals, de l’entramat estructural edàfic. No és sobrer recordar l’etimologia de la paraula humà –del llatí “humanus”, formada per “humus” que significa “terra”, i el sufix “-anus” que indica “procedència d’alguna cosa”-.

El metabolisme del sòl

Seguint amb el metabolisme del sòl, a l’interior, com si fos una cadena de muntatge, utilitza part d’aquests constituents minerals, en associació amb les argiles, les substàncies húmiques i l’activitat de medi viu, per a través de la bioestructuració construir un modelatge endogen, format per buits de diferent mida i funcionalitat, el que anomenem porositat, generant-se amb això, la formació de propietats emergents que resultaran en l’agregació, l’estructuració del sòl i en la seva estabilitat. Aquestes propietats emergents són un factor clau en la conservació i la qualitat del sòl, en la nutrició i el desenvolupament radicular de les plantes; tenint també un paper destacat en relació amb la dinàmica, la retenció i la qualitat de l’aigua, amb el segrest del carboni i amb la resiliència –capacitat de recuperació- del sòl.

Aquest procés bèl·lic de l’ésser humà davant de la naturalesa cultivada que anomenem agricultura industrial

La importància de l’aigua

Les collites dels sòls de cultiu ben estructurats són també collites d’aigua. L’aigua visible que forma part de la composició de la fruita i verdura que consumim, de la biodiversitat vegetal, microbiana i animal i l’aigua no visible que funciona com a engranatge de tota la dinàmica de la vida mineral i orgànica donant funcionalitat al sòl  perquè al seu torn actuï com a magatzem -a la macro i microporositat- i com a filtre biològic.

Com a últim apunt, en agrosistemes no sotmesos a aquest procés bèl·lic de l’ésser humà davant la naturalesa cultivada que anomenem agricultura industrial, els sòls actuen com a reguladors de nombroses, i perilloses, plagues i malalties.

És evident que desconeixem allò que el sòl ens pot oferir en tots els àmbits de l’existència humana i ignorem l’enorme impacte de la nostra activitat sobre aquest recurs -en forma de degradació, i desertificació entre altres gracies-, sumat a la manca d’instruments polítics, econòmics o de planejament eficaços per a la seva protecció.

123rfLimited©rh2010. Bio fertilitzants

Degradació i desertificació

Degradació i desertificació no són la mateixa cosa, encara que totes dues defineixen pèrdues; la primera, la pèrdua de qualitat biològica i valor econòmic; la segona, pèrdua de la funcionalitat per contaminació, salinització i erosió. Totes dues succeeixen a nivell mundial, tenen més incidència en zones àrides, semiàrides i subhumides seques, i estan ocasionades majoritàriament per la gestió agrària industrial sumada a processos com: desforestació, canvi climàtic antròpic, contaminació, segellat, etc.

Degradació i desertificació no són la mateixa cosa, encara que totes dues defineixen pèrdues

10 pràctiques per a la conservació del sòl

    1. Frenar la pèrdua de sòl agrari fèrtil, sota carreteres, construccions o parcs solars.
    2. Eliminar l’ús de biocides i l’abocament de substàncies contaminants. La permanència dels metabòlits produïts en la seva degradació contaminarà durant centenars d’anys el sòl i l’aigua impedint la fertilitat i la vida al seu interior.
    3. Evitar-ne la compactació. Protegir-lo del pas de maquinària pesada, conreu intensiu, monocultiu, o excés de càrrega ramadera.
    4. Protegir-los de l’erosió i els impactes climàtics adversos. Mantenint cobertes permanents naturals o cultivades; així com l’associació cultiu-arbrat i el mínim o no conreu.
    5. Enriquir-los amb matèria orgànica. Subproductes orgànics i fems, compostats. Adobs verds, rotacions, mulching, etc. i aportació i esmenes minerals naturals com les farines de roca.
    6. Utilitzar pràctiques adequades a ambients agroclimàtics: reforestació, pastures permanents, deveses, cultius no exhauridors, associacions de cultiu adaptades.
    7. Introduir la ramaderia a través d’un pasturatge racional, duent a terme una millora de la qualitat de pastures i farratges, així com de la qualitat dels fems.
    8. Utilitzar llavors no tractades i d’alta rusticitat que optimitzin la generació d’un microbioma adaptat i la salut de la planta i el sòl.
    9. Afavorir la biodiversitat cultiu i no cultiu i l’edafodiversitat a i sobre el sòl.
    10. Realitzar una bona gestió de la quantitat i la qualitat de l’aigua. Ús d’aigües per a reg, que no salinitzin el sòl, que la seva càrrega bacteriana no sigui elevada, que no aportin metalls pesants, ni restes de biocides.Sent un recurs de vital importància podríem preguntar-nos què podem fer per passar de testimonis passius de la degradació a actors actius de la conservació i la millora del sòl? Resumeixo deu pràctiques que ens poden servir de guia.

Les collites dels sòls de cultiu ben estructurats són també collites d’aigua

És penós però el nostre món es comporta amb el sòl com els protagonistes d’un dels acudits del Roto, on el pilot per megafonia diu: senyors passatgers per augmentar la velocitat hem eliminat el tren d’aterratge. Tal com sona.

Autora: Juana Labrador Moreno, Dra. en Biologia i Professora d’Agroecologia a l’Escola d’Enginyeries Agràries de la Universitat d’Extremadura

Subscriu-te a la Newsletter i rep cada mes Bio Eco Actual gratis al teu correu

Bio Eco Actual, el teu mensual 100% ecològic
Llegir
Bio Eco Actual Desembre 2021

Deixa un comentari

Please enter your comment!
Please enter your name here