Quins productes necessita el nostre planeta?
És una combinació de productes, però també un consumidor que demani aquest tipus de productes o un nou tipus de productes. Necessitem productes responsables, sostenibles, que assegurin un futur per a les persones i per al planeta i on tothom es quedi tranquil amb les condicions en quines aquests s’estan produint o fabricant: que es compleix uns requisits mínims, que els productors no passin fam, que tinguin un salari digne, que es compleixen els criteris mediambientals. Crec que és el tipus de productes i de serveis que la gent necessita, però m’agrada fer èmfasi perquè no sempre podem posar la responsabilitat en les empreses. També nosaltres, com a consumidors, hem d’exigir a les empreses que volem aquests productes, que fabriquin productes amb aquests estàndards. La responsabilitat està al 50% entre consumidors (la societat) i les empreses que els ofereixen.
«Necessitem productes responsables, sostenibles, que assegurin un futur per a les persones i per al planeta»
Quin valor doneu a la traçabilitat i què aporta Fairtrade per a aconseguir-ho?
Aportem, mitjançant un segell que és present en l’embalatge, la garantia que aquest producte està sent auditat, especificat i que es fa un seguiment de tota la cadena d’aprovisionament. Tenim els nostres estàndards i els nostres preus mínims, que són públics, i les auditories que, evidentment no són públiques, però poden assegurar que darrere hi ha un sistema internacional amb una central, una auditoria independent, una xarxa de productors i uns països on comercialitzem els productes. Hi ha gent que va més enllà: ja es troben QR per a poder fer la traçabilitat. És un projecte que està damunt de la taula. Però nosaltres tenim un altre projecte per a l’any que ve: mitjançant una espècie d’aplicació web que no serà pública al consumidor, però sí per a les empreses.
Independentment del mecanisme que utilitzem, els segells o les certificacions, crec que la gent moltes vegades vol quedar-se tranquil·la amb els productes que compren. Som, afortunada o desafortunadament, moltes certificacions. Hi ha 25 certificacions damunt de la taula, unes són de comerç just, unes altres són sostenibles, unes altres són d’ecològic, unes altres són de productes sense al·lèrgia al gluten, cadascuna amb el seu segell i, potser, hauríem de posar-nos tots d’acord per a intentar comunicar d’una manera molt més fàcil al consumidor tot el que hi ha darrere d’un producte.
«Com a consumidors, hem d’exigir a les empreses que fabriquin productes amb aquests estàndards»
Com es pot aconseguir comunicar-li això directament al consumidor?
El nostre treball es basa en tres pilars fonamentals: el social, el mediambiental i l’econòmic. L’econòmic reforça el fet que hi hagi un salari digne, la part mediambiental i la part social. Durant molt de temps el Comerç Just s’ha vist, i l’hem comunicat internament, més en l’aspecte social de defensa dels drets dels productors, encara que també treballem el tema de mediambiental. No som especialistes en mediambiental, amb la qual cosa, hi ha un defecte per part de Fairtrade de no haver sabut molt bé comunicar tot el treball que es fa.
El primer que hem de fer és establir uns criteris i un vocabulari clars per al consumidor. Quan parlem de medi ambient, societat, economia, són aspectes, paraules, vocabulari que tothom utilitzem i queden molt bé. Però la gent necessita exemples concrets, com pot ser la lluita contra el canvi climàtic, la protecció del treball infantil, la defensa i l’apoderament de la dona (que continuen sent aspectes també especialment genèrics). La gent vol exemples pràctics de com estem establint mecanismes de defensa i mecanismes de denúncia en les xarxes de productors en el cas que hi hagi o es detecti un cas de treball infantil. No podem posar tota la responsabilitat en les empreses. El que els demanem a les empreses és que intentin comunicar el màxim possible en l’embalatge, ja sigui en la part de darrere, els criteris amb els quals estan treballant.
«El primer que hem de fer és establir uns criteris i un vocabulari clars per al consumidor»
Hi ha una part fonamental de les empreses de distribució, que són al final les que venen la seva marca i altres marques i tenen en les prestatgeries els productes perquè la gent triï i posi determinats cartells informatius de per què estan aquests productes aquí, que és el que aporten. I com certificadora, com a part del moviment Fairtrade i altres moviments vinculats a la sostenibilitat, hem de formar al client. La gent a vegades tendeix a confondre, o no hem sabut explicar amb correctament, els termes Comerç Just, sostenible, ecològic o sense gluten. I a vegades cal diferenciar unes coses d’unes altres. És una labor per part nostra comunicar i donar informació sobre els productes. El nostre objectiu és que quan el client vagi a comprar un producte es prengui màxim 10 segons a agafar-lo, donar-li la volta i veure en la part de darrere de l’embalatge d’on ve, com està auditat i fabricat. I en funció d’això, que decideixi si ho pot comprar o no. L’ideal és que, amb un segell, la gent sàpiga el que està darrere.
Estem molt millor ara que fa 10 anys.
S’ha avançat moltíssim, però queda molt per fer. La gent cada vegada és més sostenible i crec que de les poques conseqüències positives que pot portar la pandèmia és que la gent s’ha tornat una miqueta més solidària, més responsable, més sostenible. Hem retallat la diferència respecte a altres països europeus, però és veritat que la sostenibilitat ja està molt més integrada en societats com l’alemanya, la suïssa, l’austríaca, on aquestes bases que nosaltres estem intentant fomentar ara es van constituir fa 15 o 20 anys. Nosaltres estem instal·lant ara aquesta base. A Espanya portem cinc, deu, quinze anys de retard però estem escurçant el pas, hem premut l’accelerador i queda menys camí per recórrer per a estar a l’altura que altres països europeus.
«Hem premut l’accelerador i queda menys camí per recórrer per a estar a l’altura d’altres països europeus»
Les categories que s’associen més típicament al Comerç Just són el cafè, el cacau i el sucre. Quines altres categories estan despuntant i veieu més potencial de creixement?
Durant molt de temps el Comerç Just es va reconèixer perquè el producte líder va ser el cafè. A poc a poc s’han anat incorporant noves categories. La categoria líder avui dia per un boom en vendes és el cacau. Ja supera el nivell de vendes que hi havia per part del cafè per dos efectes fonamentals: hi ha moltes més empreses que estan apostant pel cacau i hi ha molta més varietat de productes. Un altre producte és el sucre. Fa relativament poc incorporem categories noves, com la banana o les flors Fairtrade, i estem treballant perquè siguin productes constants i no estacionals. Tenim un munt de derivats, que són categories que s’havien quedat estancades però que estan evolucionant, com els fermentats, davant la innovació i llançament de nous formats. I després tenim categories com la de tèxtil, on l’únic producte que hem certificat és cotó.
La dependència i el valor de venda del cafè i el cacau són molt importants, però hi ha altres categories que potser en valor són molt menors, però que aporten un valor afegit en el sector. El fet que vagis a un supermercat i et trobis que la bossa d’anar a comprar és de cotó o que la persona que està atenent en el punt de venda porta una samarreta de cotó certificada, li dona molta més visibilitat al treball que estem fent.
«La dependència i el valor de venda del cafè i el cacau són molt importants, però hi ha altres categories que aporten un valor afegit en el sector»
Aquesta innovació i aquestes noves categories seran les tendències més destacades del pròxim any?
Cada vegada hi ha més aposta per part del retail per desenvolupar la seva pròpia marca amb certificació. Estem treballant amb altres canals de distribució, amb la qual cosa hi ha una possibilitat a Espanya de poder desenvolupar marques privades o blanques amb el segell Fairtrade, que a més ha estat un dels grans dinamitzadors de venda en la resta dels països d’Europa i el diferencial de vendes dels productes i la mitjana de consum per habitant i any de productes de comerç just a Espanya. Hi ha noves tendències i crec que la gent haurà d’innovar. És veritat que lluitem per un concepte de Fairtrade molt fonamentalment basat en les botigues d’alimentació i de proximitat. I les continuarem defensant perquè van ser les generadores i les originàries del moviment de comerç just. Però no podem ser aliens a les tendències de consum avui dia. La gent compra online i els productes de comerç just s’hauran de vendre en línia.
El comerç just pot arribar a ser mainstream? És a dir, pot aconseguir aquesta transformació social i sostenible en el sistema alimentari?
No ho veig com un desafiament utòpic, però cada vegada més pròxim. Les empreses s’estan adonant que els consumidors, elles mateixes, els seus empleats, els seus proveïdors, s’estan qüestionant. L’objectiu de Fairtrade no és que tots els productes siguin certificats, és que les empreses siguin sostenibles i donin condicions de vida justes als productors a futur. La majoria de les empreses hauran de produir de manera sostenible, certificada, auditada i garantida per algú o per alguna cosa. I tant de bo d’aquí un temps m’hagi de dedicar a una altra cosa que no fer això, perquè almenys els gens de funcionament es treballaran d’alguna manera. És un xoc que necessita formació, inversió. És a dir, assegurar-se que tot això després tindrà una sortida directa.
“El futur és just”: per què aquest lema?
No vol dir que tot el futur passa pel comerç just. Som optimistes veient amb optimisme que el futur serà just a tots els nivells, perquè no hi ha justícia social si no hi ha justícia mediambiental, no hi ha justícia mediambiental si no hi ha justícia social, no hi ha justícia social si no hi ha justícia econòmica. Ho veiem des d’un àmbit tan ampli que el que pretenem és transmetre a la societat que sigui optimista, que miri a futur amb optimisme i amb ulls de justícia genèrica: per a empreses, consumidors, clients, productors, el canvi social, la dona, els nens, etc.
- Per a més informació visiti www.fairtrade.es
Autor: Oriol Urrutia, Co-editor i Politòleg.
Subscriu-te a la Newsletter i rep cada mes Bio Eco Actual gratis al teu correu
Bio Eco Actual, el teu mensual 100% ecològic
Llegir Bio Eco Actual Gener 2022
