Les decisions alimentàries estan condicionades pel nostre entorn cultural, social i econòmic, a més dels entrellats del model agroalimentari actual. Què és això de la llibertat?

123rfLimited©wiesdie. Plantació de kiwi a Te Puke a la regió de Bay of Plenty a Nova Zelanda

Decisions alimentàries

La nostra alimentació determina la nostra salut i, per tant, la nostra qualitat de vida. Tal com exposa l’Organització Mundial per a la Salut (OMS), una dieta sana “ajuda a protegir-nos contra les formes de malnutrició i constitueix la base de la salut i el desenvolupament. També ajuda a prevenir malalties no transmissibles, com ara la diabetis, les malalties cardiovasculars, alguns tipus de càncer i altres afeccions vinculades amb l’obesitat”. Per contra, “una dieta malsana, en combinació amb la manca d’activitat física, és un dels riscos principals per a la salut a nivell mundial”.

L’estudi Health effects of dietary risks in 195 countries, 1990-2017 (Efectes sobre la salut dels riscos alimentaris a 195 països, 1990-2017, en català) publicat a la revista mèdica The Lancet concloïa: “Els mals hàbits alimentaris estan associats amb una varietat de malalties cròniques i potencialment poden ser un factor important en la mortalitat per malalties no transmissibles a tots els països del món. Aquesta troballa destaca la necessitat urgent de fer esforços globals coordinats per millorar la qualitat de la dieta humana”.

Grans empreses decideixen què trobarem al supermercat i a quin preu

Què ens porta a optar per una dieta o una altra? Hi ha diversos factors que afecten l’elecció d’aliments: la gana i el sentit del gust, el preu dels aliments i el nivell econòmic de cada individu o família, la disponibilitat i l’accessibilitat, la cultura alimentària (valors, tradicions, hàbits), l’educació, les capacitats i coneixements (per exemple, tenir o no habilitats culinàries), el temps disponible (la manca de temps pot fer que comprem més productes precuinats i ultraprocessats), les influències socials, els estats d’ànim, les tendències alimentàries i, per descomptat, els mitjans de comunicació i les xarxes socials, mitjançant campanyes de publicitat. O esmorzàvem torrades de pa integral amb tomàquet, alvocat i llavors de sèsam fa 20 anys?

Els recursos econòmics defineixen la dieta

Només cal passejar per les nostres ciutats per adonar-se que no a tots els barris hi ha la mateixa oferta d’aliments, i és freqüent trobar més varietat als barris amb rendes més altes. Als Estats Units, aquest fenomen es coneix com les “línies vermelles del supermercat”: als barris amb pocs ingressos hi ha menys possibilitats de tenir accés a productes frescos i és molt més fàcil anar a restaurants de menjar ràpid i autoserveis, tal com explica el periodista Raj Patel als seus estudis sobre el sistema alimentari mundial.

123rfLimited©ocusfocus

Què passa, per exemple, a Madrid? A l’estudi Socioeconomic Inequalities in the Retail Food Environment around Schools in Southern European Context (Desigualtats socioeconòmiques a l’entorn minorista al voltant de les escoles en un context del sud d’Europa, en català) publicat a la revista Nutrients, els científics confirmen que hi ha desigualtats en l’accessibilitat a aliments no saludables a les rodalies dels centres educatius de la capital espanyola depenent del nivell socioeconòmic del barri. Així, van descobrir que les escoles en barris d’ingressos més baixos tenien més a prop botigues d’aliments de valor nutricional escàs o nul.

No és estrany, doncs, que l’obesitat s’acarnissi amb els més desafavorits, tal com recull el darrer Estudi Aladino del Ministerio de Consumo. “Les prevalences de sobrepès i obesitat són significativament superiors en els escolars de famílies amb un nivell d’ingressos menor respecte a les de més nivell”.

Una elecció controlada

A més a més dels condicionants que hem vist prèviament, per comprendre millor el complex procés d’elecció d’aliments cal conèixer com funciona el sistema agroalimentari actual. Amb la modernització de l’agricultura que es va iniciar entre els anys 50-60 del segle passat, coneguda com la revolució verda, les multinacionals van començar a dominar el sistema alimentari. Avui, poques grans empreses controlen cada tram de la cadena agroalimentària: les llavors, la transformació dels aliments, la distribució i la comercialització. Sí, decideixen què trobarem al supermercat i a quin preu.

Com a consumidors podem demanar mesures polítiques per millorar la salut de tota la població

A més, entre 1980 i 1990 les grans empreses de distribució (a Espanya són Mercadona, Carrefour, Alcampo, El Corte Inglés i les dues principals centrals de compra, que aglutinen altres cadenes, Euromadi i IFA) es van convertir en les intermediàries entre, per una banda, milers de productors i, de l’altra, milers de consumidors, decidint el preu que paguen al productor, les característiques que ha de tenir el producte, el preu que ha de pagar el consumidor… És el que es coneix com la teoria de l’embut.

Ha estat precisament la gran distribució la que ha provocat una homogeneïtzació dels productes que podem trobar al supermercat: trobem aliments de les mateixes marques i varietats a diferents establiments, fins i tot a països diferents. Aquestes empreses opten per varietats més adaptables a les condicions climàtiques i productes que puguin aguantar milers de quilòmetres per enviar-los d’una punta a una altra del globus, per expandir així el negoci i aconseguir millorar els seus beneficis econòmics. Kiwis cultivats a Nova Zelanda? Melons importats del Brasil? Els trobaràs als supermercats de la teva ciutat.

No està tot perdut. Com a consumidors podem conèixer i intentar canviar les condicions que determinen les nostres compres, informar-nos sobre com funciona el sistema agroalimentari, demanar mesures polítiques per millorar la salut de tota la població i unir-nos amb els nostres conciutadans per crear alternatives de consum transformador, responsable i conscient.

AutoraCristina Fernández, Periodista & Blogger

Subscriu-te a la Newsletter i rep cada mes Bio Eco Actual gratis al teu correu

Bio Eco Actual, el teu mensual 100% ecològic
Llegir
Bio Eco Actual Març 2022

Deixa un comentari

Please enter your comment!
Please enter your name here