Les organitzacions ecologistes s’han passat anys parlant sobre les nefastes conseqüències del canvi climàtic i fomentant una sèrie d’accions per reduir els gasos d’efecte hivernacle. No obstant això, no han promogut activament l’adopció d’una dieta vegetariana estricta malgrat els impactes negatius de la producció i del consum de carn.
Producció de carn i canvi climàtic
La ramaderia contamina. I molt. La seva sostenibilitat porta anys en entredit, tot i que no ha estat fins als darrers anys que aquesta informació ha estat més visible. Ja a principis de segle, l’any 2006, l’Organització de les Nacions Unides per a l’Alimentació (FAO) va publicar l’informe La llarga ombra de la ramaderia en el qual detallava com la producció de carn contribueix al canvi climàtic, a la contaminació atmosfèrica, la degradació de la terra, del sòl i de l’aigua, i a la pèrdua de la biodiversitat.
Concretament, és la responsable de generar més del 14% de les emissions d’efecte hivernacle causades per l’ésser humà, segons la FAO. L’estudi Livestock and Climate Change (Bestiar i canvi climàtic) del Worldwatch Institute eleva la xifra al 51%.
La producció de carn contribueix al canvi climàtic, a la contaminació atmosfèrica, la degradació de la terra, del sòl i de l’aigua, i a la pèrdua de la biodiversitat
L’expansió de les pastures i del cultiu de terres per a producció d’aliments per al bestiar es fa en moltes ocasions a costa de praderies, sabanes o boscos natius, com succeeix a l’Amazones, i de la vida dels animals que hi viuen. La producció ramadera mundial ocupa el 70% de les terres cultivables i el 30% de la superfície emergida de la planeta i dona anualment uns 77 milions de tones de proteïnes vegetals per produir 58 milions de proteïnes d’origen animal.
I, a més, consumeix aigua en una quantitat de cinc a 10 vegades més gran que l’agricultura. Les organitzacions ecologistes fa temps que diuen als ciutadans que redueixin el temps de les seves dutxes, però no els expliquen que per produir una hamburguesa es necessita l’aigua equivalent a dutxar-se durant dos mesos. Al mateix temps, el sector pecuari també contamina els aqüífers i els mars amb els seus residus.
Silenci de les organitzacions ecologistes
El dany de la producció i el consum de carn -i també peix- causat a l’entorn està demostrat. Les decisions sobre quin tipus d’alimentació seguim afecten més que el transport que utilitzem, el temps que estem sota la dutxa o si conduïm un cotxe elèctric o dièsel. Llavors, per què durant anys les organitzacions ecologistes han mantingut silenci?, per què la ramaderia i la pesca no estaven en les seves agendes?
La producció ramadera mundial ocupa el 70% de les terres cultivables
Oblidant-se del consum d’animals, els defensors de la protecció de l’entorn van aconseguir no molestar les multinacionals, fer-se un lloc en els mitjans de comunicació i aconseguir un gran nombre de socis que paguen religiosament les seves quotes sense haver-se de plantejar reflexions que poden arribar a generar rebuig. Tot un èxit en termes de rendibilitat i d’imatge.
“La indústria de la ramaderia és una de les indústries més poderoses del planeta. Crec que la majoria de la gent als Estats Units és conscient de la influència dels diners i la indústria en la política, i ho veiem clarament en aquesta indústria en particular. La majoria de la gent es sorprendria al saber que els activistes pels drets dels animals i el medi ambient són la principal amenaça terrorista nacional segons l’FBI”, afirma el periodista William Potter, autor de el llibre Els verds som els nous rojos: Una mirada des de l’interior d’un moviment social assetjat, una investigació que qüestiona les estratègies utilitzades pels estats en favor de les grans multinacionals per criminalitzar l’activisme social.
No obstant això, davant l’augment del moviment pels drets dels animals, la difusió del veganisme i les cada vegada majors proves científiques sobre el nefast impacte del consum d’animals per al planeta, les entitats ecologistes han hagut d’introduir la temàtica en els seus discursos. L’any 2017, gairebé 50 anys més tard que se celebrés el primer Dia de la Terra, organitzacions ambientals com Greenpeace i el Fons Mundial per a la Vida Silvestre (WWF) es van unir a la campanya Plate Up for the Planet, llançada per The vegan Society, una iniciativa pionera que destacava el vincle entre els aliments que mengem i les seves conseqüències per al medi ambient. Des de llavors, han cridat tímidament a reduir la producció de carn i lactis, i a apostar per una ramaderia ecològica en lloc de la industrial.
Per produir una hamburguesa es necessita l’aigua equivalent a dutxar-se durant dos mesos
A més, l’ecologisme xoca de ple amb els animalistes al preocupar-se més pels ecosistemes que pels mateixos individus. S’ha vist a Espanya amb normatives com la Llei d’espècies exòtiques invasores que permet directament matar determinats animals perquè són considerats una plaga, unes mesures defensades pels ecologistes a les què els vegans s’oposen.
Pots ser defensor del medi ambient i, alhora, seguir menjant carn, peix, ous i productes lactis?
“El més important que es pot fer pel medi ambient és adoptar una dieta vegetal […] Però més enllà d’això, aquells que també estem seriosament preocupats per la moralitat hauríem de fer-nos vegans i adoptar una posició ferma en els drets dels animals. Cap altra posició ètica té un impacte de més abast i més profundament positiu en el medi ambient i en tota la vida a la Terra que el veganisme. Si no ets vegà, fes-te vegà. Si ets vegà, continua vegà”, sentencia l’activista vegà i director de Comunicació del Sustainability Institute a Molloy College (Estats Units) Demosthenes Maratos.
Autora: Cristina Fernández, Periodista & Blogger
Subscriu-te a la Newsletter i rep cada mes Bio Eco Actual gratis al teu correu
Bio Eco Actual, el teu mensual 100% ecològic
Llegir Bio Eco Actual Juliol 2022
