Futura llei sobre la publicitat d’aliments i begudes infantils. A Espanya, més de la meitat de persones (55%) tenen sobrepès, amb el cost personal, social i sanitari que això suposa. Tothom està d’acord amb la necessitat de prendre mesures urgents, i de moment llegim que el govern prohibirà els influencers publicitar aliments mentre preparen una llei. Podem fer alguna cosa més?
Un problema creixent
Altres països, com Portugal, Noruega o la Gran Bretanya tenen una regulació per limitar la comercialització d’aliments i begudes poc saludables als infants i adolescents. “Es tracta d’un grup de consumidors vulnerables, i el govern té l’obligació de protegir-los davant de la publicitat”, s’afirma en una nota de premsa oficial. Fins ara, aquestes qüestions havien estat regulades entre el Ministerio de Consum i l’Agència Espanyola de Seguretat Alimentària (Aesan) amb l’objectiu de «reduir la pressió de venda sobre població infantil i millorar la qualitat i el contingut de tota mena d’anuncis d’aliments i begudes adreçats a menors».
A Noruega es promociona l’alletament matern, l’augment de la ingesta de fruites, verdures, hortalisses i aliments integrals
Tot i això, fins ara no han tingut gaire encert: el 40,6% dels nens d’entre 6 i 9 anys tenen excés de pes o sobrepès. Com diem, la xifra total de persones amb excés de pes supera a Espanya el 55%, mentre que si ens fixem en altres països veurem que Noruega és un dels pocs llocs on les xifres han retrocedit al 25%. Com ho han aconseguit?
Sense «calories buides». L’exemple dels noruecs
A Noruega les begudes ensucrades són caríssimes, pels impostos que les graven (tot i que recentment les han baixat una mica, en una mesura acordada amb la indústria alimentària). I el preu d’una hamburguesa Big Mac és el segon més car del món, darrere de Suïssa. Entre el 2000 i el 2018, han aconseguit reduir la ingesta de sucre per habitant, passant dels 43 kg que es consumien per any als 23 kg. Un gran èxit.
La política nutricional noruega es basa a col·laborar estretament amb la indústria alimentària, que allà és força responsable. Hi ha una dura legislació que controla la publicitat adreçada al públic infantil i periòdicament llancen potents campanyes de comunicació i educació. La fórmula nòrdica no és perfecta, però sí molt ambiciosa. Cal tenir en compte que van començar amb aquesta sensibilització el 1974, amb l’adopció d’una política alimentària. Van posar cada cop més atenció a la promoció d’una dieta saludable, que específicament aconsellava una reducció en la ingesta d’àcids grassos saturats, sucre i sal, així com l’augment del consum de fruites, verdures, cereals integrals (i peix).
Diverses dècades d’avantatge
Vint anys després, amb motiu de l’elaboració el 2002 d’un llibre blanc sobre la salut pública, van observar que el sobrepès i l’obesitat –així com les malalties cardiovasculars, el càncer i la diabetis– eren els principals reptes sanitaris. I van establir una estratègia que ha estat essencial a l’hora de fer les accions de prevenció de l’obesitat. Així, doncs, es promociona la lactància materna, i a les escoles, i entre nens i joves, l’augment de la ingesta de fruites, verdures, hortalisses i aliments integrals. Es fomenta l’aigua com a beguda principal, juntament amb una dràstica reducció de greixos, productes carnis grassos i lactis –allà es consumeixen en excés–, sal i sucre. Això inclou les begudes ensucrades, les llaminadures, dolços i aperitius.
El Govern noruec restringeix tota la publicitat dirigida específicament als menors des del 1992. I el 2013, la indústria alimentària va acordar una prohibició autoregulada del màrqueting en aliments i begudes ensucrades destinats als nens menors de 13 anys. Alguns experts en nutrició consideren que aquesta normativa es podria millorar, per exemple, pujant el límit d’edat (18 anys) i estenent la regulació al màrqueting dels envasos. Però, tot i així, ha tingut un fort impacte i s’ha reduït la comercialització d’aliments i begudes poc saludables per als nens. Tenen menys «menjar escombraries».
Limitar i reduir l’exposició del públic infantil a la publicitat relacionada amb aliments i begudes poc saludables pot ser un pas important
La cuina a l’escola
Es posa èmfasi en el consum de baies del bosc, cereals integrals –que s’hi conreen localment–, i aliments vegetals en general. A l’inici es van centrar en el pa de sègol, el nap, la col (i el bacallà, en els no vegetarians). En general, la seva dieta es basa també en la sostenibilitat. Noruega és un país amb un alt nivell de vida, però també amb una pràctica d’exercici físic destacada. I van ser dels primers països a descobrir la relació entre pobresa i obesitat.
Què fer aquí?
Mentrestant, a Espanya encara es qüestiona l’impost sobre les begudes ensucrades. I, segons el darrer estudi elaborat per Aesan, el 76,2% dels escolars hauria de millorar la qualitat de la seva alimentació. Al Ministerio de Consum asseguren que a l’esborrany de la futura llei «s’ha optat per un marc regulador mínim per seguir les recomanacions dels organismes internacionals i assimilar la normativa espanyola a la de països on ja s’hi aplica alguna regulació».
Limitar i reduir l’exposició del públic infantil a la publicitat relacionada amb aliments i begudes poc saludables pot ser un pas important si finalment aconsegueix despertar un ressò a la societat. Hi ha una necessitat inajornable que una gran majoria de persones introdueixin canvis responsables a l’alimentació. L’estalvi en salut s’ho val de sobres, per això l’esforç en totes les pantalles i suports (televisió, canals i plataformes, streaming, pàgines web, xarxes socials) ha de ser enorme i de debò. Hauria d’implicar totes les capes socials. És més important que tot allò que s’arriba a menjar de més.
Autor: Jaume Rosselló, Editor especialitzat en salut i alimentació
Suscríbete a la Newsletter y recibe Bio Eco Actual gratis cada mes en tu correo
Bio Eco Actual, tu mensual 100% ecológico
Leer Bio Eco Actual Diciembre 2022
