Vicente Faro Carrió (1961, València) és Enginyer Tècnic Forestal de formació. Des de 2006, és operador certificat pel Comitè d’Agricultura Ecològica de la Comunitat Valenciana (CAECV) dedicat a la producció de cítrics. Forma part del seu òrgan executiu des de 2010 i al novembre de 2021 va ser elegit com a nou president de l’entitat certificadora, càrrec en el qual també desenvolupa les seves funcions en la sectorial d’Agricultura Ecològica de l’organització AVA – ASAJA.
Quina valoració fa dels últims mesos?
El CAECV és una entitat certificadora i, com a tal, defensa els interessos de les persones que certifiquen. Com a entitat pública, volem que sigui el més representativa del sector possible. La missió d’una entitat certificadora pública és que sigui transparent i tingui clar el seu preu. Això sí, oferint qualitat. La màxima que puguem.
A l’abril vau publicar l’Informe Anual de la Producció Ecològica 2021 en la Comunitat Valenciana amb bones notícies.
Hi ha hagut un creixement, no gaire exagerat, però continuat. Cada any anem creixent en superfície, operadors, empreses i facturació. De mitjana, el creixement en operadors està al voltant d’un 13-14%. En superfície hem crescut una mica menys, però els operadors que ja tenien producció han comprat més terra.
Arribarà el punt en què no es pugui créixer més?
Evidentment no podem créixer indefinidament en un món finit, en una superfície definida, és impossible. Hem de créixer en sostenibilitat. El creixement pur i dur no té sentit, ha de ser un creixement basat en el fet que l’operador ha de tenir una sortida per al seu producte. Això és el que busquem en la certificadora. De fet, el primer Pla de Producció Agroecològica (2016-2020) es basava fonamentalment en la producció. El segon Pla, que comença en 2021, es diu Pla de Transició Agroecològica i està basat fonamentalment a estructurar i organitzar el sector de l’empresa que comercialitza la producció primària. S’ha de créixer compassat.
«Hem de créixer en sostenibilitat. El creixement pur i dur no té sentit»
I ha de compassar-se amb la demanda, també.
Efectivament. El tercer punt, i on penso que cal incidir, és el parlar al consumidor i que aquest vegi que el producte ecològic no té una diferència de preu tan gran respecte al convencional. Té menys impacte ambiental. Perquè, qui paga la neteja de les aigües contaminades per nitrats? I els aliments que tenen residus i es tradueixen en malalties que ha de cobrir el sistema sanitari? Ho paguem tots, però no ens adonem. Són més cars? Hem de tenir en compte quin cost té tenir els productes fets amb químics en els lineals, secundats per la Unió Europea i les PAC.
En la nostra administració (Comunitat Valenciana) tenim un bon criteri, amb els dos Plans i una ajuda de fins al 70% per a la certificació. Quan l’administració s’ha posat a ajudar, ha vist que hi ha hagut un creixement substancial de la producció agroecològica. També hem de vendre al mercat i demostrar que el producte no és tan car, que estem en un moment en què l’energia costa diners i que un producte que té una marquita d’un insecte resulta que és igual de bo o més que l’altre. També hem de contemplar el cost energètic. La perfecció visual té un preu.
Com educar al consumidor? Quines eines teniu?
Tenim campanyes de divulgació. S’ha de transmetre per què les coses tenen el seu valor i per què deixen de tenir-lo. El govern Valencià i l’Estat espanyol han iniciat una campanya de compra pública que popularitza els productes bio a escoles, hospitals, presons, residències…
D’alguna manera, volem que el consum sigui de temporada, de proximitat, i que sigui bio. El decret era d’un 3% inicialment, enguany s’ha pujat al 10% i acabarà sent d’un 25%. Està previst que es publiqui al desembre, per a aplicar-se en 2023. Així, el consum intern augmenta, es popularitza. I dona una segona vida al producte que és petit i amb algun defecte, que entrarà en la cadena de valor i serà consumit.
«Fa falta que el consumidor vegi que el producte ecològic no té una diferència de preu tan gran respecte al convencional»
Què destaqueu de la nova fira Terra Eco?
Hi ha moltes fires. A la Comunitat Valenciana havíem d’oferir alguna cosa que fos singular. Terra Eco s’enfocarà en la producció, els insums, els abonaments, en la recerca… No hi ha cap fira així a Espanya en el sector ecològic.
Ha canviat especialment el tema dels insums. Energèticament, costa molt fabricar aliments amb insums de síntesi química. Ara l’últim en fertilització és a base de microorganismes. Estem convertint una fertilització que és compatible, tant en agricultura convencional com en ecològica, i que resulta més barata. I si la introduïm de manera comunitària, no contaminem aqüífers, abaratim el cost i tenim la mateixa producció.
I què hi ha dels inputs en l’alimentació del bestiar?
Una de les meves prioritats és recuperar la ramaderia. Ho hem oblidat i tenim moltes coses al seu favor. Si introduïm una ramaderia semi extensiva, que surti a pasturar als boscos, el canvi a una ramaderia bio seria automàtic.
Soc enginyer forestal i en el meu projecte de final de carrera vaig estudiar com va canviar l’ús de la terra a Espanya gràcies a les imatges aèries del vol americà de l’any 57: creix el món urbà, el món agrari es trasllada de la costa a l’interior, el cultiu de secà desapareix amb la introducció del regadiu i el gota a gota, i la massa forestal creix un 300 per cent. Els grans incendis van arribar en els anys 80 i ara torna a haver-hi incendis explosius. La ramaderia ecològica, que ha de ser forçosament semi extensiva, mitigaria això. La qualitat de la carn seria millor, ja que l’animal no hauria estat estabulat tota la seva vida, i tindríem abonament orgànic.
Autor: Oriol Urrutia, Co-Editor i Politòleg.
Publicat a l’Anuari Professional Bio Eco Actual 2022 – Tendències 2023.
Subscriu-te a la Newsletter i rep cada mes Bio Eco Actual gratis al teu correu
Bio Eco Actual, el teu mensual 100% ecològic
Llegir Anuari Professional Bio Eco Actual 2022 – Tendències 2023
