Al llarg de la història, i a les diferents cultures i civilitzacions, les dones s’han encarregat de realitzar les tasques reproductives i de cures. Segons Sherry Ortner, la relació de la dona amb la naturalesa i de l’home amb la cultura és l’inici de l’opressió de la dona arreu del món. És a partir d’aquesta teoria, que Françoise Eaubonne, teòrica del cercle de Simone de Beauvoir, als anys setanta, comença a emprar el concepte d’ecofeminisme. Aquest concepte fa referència a un corrent de pensament, que també és una pràctica política i un moviment social activista, on s’uneixen dues lluites contestatàries, el feminisme i l’ecologisme. L’arrel d’ambdues lluites la trobem en el sistema patriarcal que oprimeix els cossos de les dones i explota la terra juntament amb el model capitalista. En aquest article es mostrarà l’evolució del moviment ecofeminista i la importància que té per construir un món més just i sostenible.
Abans del sorgiment de les teories ecofeministes, Mary Daly, filòsofa feminista, ja advertia dels perills de la fumigació amb DDT, per les devastadores conseqüències que tenia sobre els animals salvatges i les persones. El càncer de mama que va patir, la va situar com a víctima d’un sistema que estava destruint la terra i enverinant els cossos. Les seves reivindicacions no van ser benvingudes, i van provocar que moltes empreses del sector químic que proveïen a l’agricultura industrial intentessin treure-li credibilitat. Tot i així, sempre serà recordada per desvelar la vulnerabilitat humana davant la destrucció de l’ecosistema.
Al 1974, Eaubonne publica un article on estableix un vincle entre els drets sexuals de la dona i els límits biofísics del planeta, la sobrepoblació i la societat consumista. Basant-se en la insostenibilitat del creixement indefinit i relacionant-lo amb les demandes feministes de l’època, proposa una solució a la sobrepoblació, la llibertat de les dones per escollir si volen ser mares i la importància del control sobre el propi cos, com a símbol i com a territori de denúncia. Eaubonne planteja uns ideals feministes de sororitat (la xarxa de dones), llibertat i igualtat, dins d’un marc ecologista, que lluita contra l’explotació de la terra.
Per avançar cap a un món més sostenible és necessària una visió intercultural i l’experiència de les dones
Una qüestió clau en la visió ecofeminista és l’efecte que causa la toxicitat ambiental en les dones i la seva salut reproductiva, i en els infants, ja que encara no s’ha desenvolupat el seu sistema immunològic. L’ecofeminisme ha denunciat en nombroses ocasions l’alt nombre d’infants amb malformacions de naixement o malalties greus com la leucèmia, en zones agrícoles fumigades. Estudis clínics han demostrat que el cos de les dones funciona com un bio-acumulador químic de toxines, degut als seus cicles hormonals i a la major proporció de greix respecte el cos dels homes. En els últims anys, hi ha hagut un increment dels càncers de mama i d’úter, coincidint amb la proliferació ambiental de xenoestrògens, compostos químics presents als pesticides organoclorats, plàstics, conservants de cosmètics, etc. Els grups ecofeministes han intentat donar veu a les conseqüències de la contaminació ambiental per a les dones, amb una mirada interseccional, de classe i raça, ja que les més afectades solen ser pageses sense recursos, immigrants o treballadores d’indústries contaminants.
La relació dels ecosistemes i el desenvolupament exponencial propi de la nostra civilització també és un tema recurrent de debat. La Revolució Verda a la Índia va imposar un monocultiu intensiu que va provocar la desertització i el desequilibri dels ecosistemes locals, destruint la biodiversitat i la diversitat cultural. Aquesta catàstrofe s’hagués pogut evitar escoltant els coneixements sobre plantes de les pageses que durant anys havien viscut en envoltades d’aquell ecosistema. Per avançar cap a un món més sostenible és necessària una visió intercultural i l’experiència de les dones. A l’obra Madre sal, de Lucía Loren, es pot contemplar la importància de mantenir els processos dels ecosistemes des d’una òptica ecofeminista. Utilitzant el cos com a símbol, Loren talla, en roques de sal, enmig del paisatge, uns pits de dona per alimentar el bestiar. El procés cíclic de l’ecosistema es tanca quan els animals digereixen els minerals que aporten les roques i els retornen a la terra en forma de matèria orgànica.
És important abordar el moviment ecologista des d’una òptica feminista. Només amb una aproximació coherent i integral als problemes actuals es poden aconseguir resultats sostenibles a nivell social i ambiental. Els coneixements de les dones sobre la terra són necessaris per la construcció d’un món més just i en harmonia amb la naturalesa, i sortir de la voràgine de creixement il·limitat del model econòmic actual és imprescindible per abordar els reptes futurs.
Autora: Marina Ponsa Alcubierre, Estudiant del grau “Estudis Culturals de Gènere” de la Universitat Autònoma de Barcelona.
Fonts:
- PULEO, A. (2017). Perspectivas ecofeministas de la ciencia y el conocimiento La crítica al sesgo andro-antropocéntrico. Daimon. Revista Internacional de Filosofía, Suplemento 6. pp. 41-54.
- SOTO, S. (2019). Ecofeminismos en la práctica artística. El cuerpo como símbolo y territorio de acción. Aniav. Revista de Investigación en artes visuales, nº5. pp. 96-114.
Subscriu-te a la Newsletter i rep cada mes Bio Eco Actual gratis al teu correu
Bio Eco Actual, el teu mensual 100% ecològic
Llegir Bio Eco Actual Març 2023
