Mª Dolores Raigón és vicepresidenta de la Societat Espanyola d’Agricultura Ecològica (SEAE) i membre del Consell Assessor del Centre Mundial per a l’Alimentació Sostenible (CEMAS). Catedràtica de la Universitat Politècnica de València (UPV), Doctora Enginyera Agrònoma i Màster en Nutrició Personalitzada i Comunitària. Professora a l’Escola Tècnica Superior d’Enginyeria Agronòmica i del Medi Natural (UPV), a més d’Investigadora, experta en agricultura ecològica. Té multitud d’articles i llibres publicats, entre ells «Aliments ecològics, qualitat i salut» i «Manual de la Nutrició ecològica. De la molècula al plat».
Per la importància enorme que té avançar en la implantació dels sistemes agroecològics per contrarestar el canvi climàtic, la recerca té finançament suficient a Espanya?
El finançament en investigació mai no és suficient, sobretot per les repercussions socials que té i principalment la investigació de qualitat. S’estima que el retorn de la inversió en investigació és de 1:5, és a dir, que cada euro invertit en investigació reverteix en 5. Algunes línies de recerca són complexes i requereixen actuacions àmplies per obtenir resultats concloents. Fan falta investigacions individualitzades per donar respostes també individualitzades en funció de les necessitats de cada territori. I sobretot per aprofundir en el comportament de les pràctiques agroecològiques i les seves repercussions en els sistemes alimentaris.
Per què els organismes genèticament modificats són enemics de la biodiversitat?
Serem concrets, l’ús de les llavors modificades genèticament és el que té efectes negatius davant de la biodiversitat, perquè la transgènia com a eina pot en algun moment aportar alguna visió interessant, però el mal ús de l’eina o saltar-se els principis de precaució són els que poden tenir efectes adversos sobre la biodiversitat. Entre els factors adversos a la biodiversitat se citen 1) que intervenen en el procés de coevolució de les plantes, animals i éssers humans, 2) introdueixen simplificació genètica davant l’ús de races autòctones i varietats locals i 3) incorporen elements que contribueixen a una contaminació difusa del medi i amb això a la pèrdua de biodiversitat.
«Per avaluar les repercussions de l’agroecologia sobre el canvi climàtic, cal contemplar molts factors que van des de la producció, la distribució i el consum»
Parlar d’agricultura ecològica és parlar de biodiversitat, com a aspecte més significatiu, i entre les accions i efectes estan integrar els sistemes agrícoles i ramaders, mantenir la fertilitat del sòl i amb això incrementar-ne els microorganismes, necessaris perquè els cicles elementals de la matèria orgànica i la sanitat vegetal mantinguin l’equilibri de l’ecosistema. Per això s’utilitzen tècniques d’incorporació de bardisses, que poden contenir fauna beneficiosa, o la implantació dins de la mateixa parcel·la de tècniques d’associació i rotació de cultius, o la introducció de varietats i races ramaderes autòctones que donen al territori un considerable valor afegit.
Interferir en aquests processos a través dels OGM pot tenir efectes irreversibles amb conseqüències no valorades. Els OGMs afecten els insectes beneficiosos, els ecosistemes dels sòls i la vida aquàtica. Per exemple, s’han desenvolupat varietats transgèniques de blat de moro amb resistència al glifosat, cosa que permet aplicar concentracions d’aquest herbicida elevades. Hi ha estudis que evidencien els efectes negatius de l’ús del glifosat sobre la diversitat biològica, la flora i la fauna silvestres i el contingut en nutrients del sòl. També hi ha preocupacions pel que fa a la salut humana.
Es pot recuperar un sòl contaminat amb pesticides i exhaust després d’anys de maltractament continuat? Com es pot revertir la intensificació de l’agricultura i la ramaderia?
Es poden recuperar els sòls maltractats des del punt de vista de contaminants, però el procés és lent i costós, perquè requereix estudis molt específics de les característiques de cada sòl, i avaluar les accions de bioremediació adequades a cada cas. És cert que coneixem algunes pràctiques generalistes que estan donant bons resultats, però l’optimització requereix concreció al territori i per això personalitzar cadascuna de les accions.
Per revertir la intensificació de l’agricultura i la ramaderia calen polítiques compromeses i voluntats per incorporar mesures de canvi. Transicionar no és fàcil, però en aquests moments no es tracta de voluntats ideològiques, sinó de necessitats de salut i medi ambient per fer front als problemes que es tenen sobre la taula i en els quals el sistema alimentari té un pes específic important.
«Per revertir la intensificació de l’agricultura i la ramaderia calen polítiques compromeses i voluntats per incorporar mesures de canvi»
Com conscienciar els consumidors de la importància de la seva acció de compra, especialment en alimentació?
La manera com les persones consumidores realitzem la nostra compra, com, per exemple, el tipus d’aliments, el tipus de comerç o lloc de compra, el nivell de processament, etc., té repercussions econòmiques, socials i mediambientals d’alt impacte.
Afortunadament, en els darrers anys s’ha despertat l’interès pel que significa l’alimentació i les seves repercussions i hi ha persones informades que fan un acte intel·ligent del model de compra. Però el cas majoritari és el de persones consumidores que es deixen portar per factors com el preu, la publicitat (moltes vegades enganyosa), els supermercats on es prima el preu sobre la qualitat, etc.
Principalment per a aquest segon grup calen campanyes d’impacte on amb rigor es demostressin els impactes dels diferents models de consum. La major formació la podem realitzar a les escoles i establir plans de conscienciació des de petits, per arribar a persones adultes amb criteri.
Autora: Montse Mulé, Editora
Subscriu-te a la Newsletter i rep cada mes Bio Eco Actual gratis al teu correu
Bio Eco Actual, el teu mensual 100% ecològic
Llegir Bio Eco Actual Març 2023
