Tes d’herbes. Per què ecològics? Quan preparem una tisana amb plantes medicinals, i tant si es tracta de les bossetes preparades dels comerços com de les plantes de les herboristeries, val la pena comprovar-ne la procedència ecològica si volem tenir cura de la nostra salut. Avui ja no podem imaginar les nostres tisanes com una cosa artesana, recol·lectada per mans delicades a petita escala; cal tenir en compte que els aprovisionaments de les empreses importants del sector poden consistir —l’exemple és real— en un vaixell noliejat a Egipte ple de camamilla (i no sempre amb la qualitat i condicions que serien desitjables).
L’ús de plaguicides baixa. Però…
Cal insistir que, tant si és en infusió com en decocció, el que tirem a l’aigua bullint és el que ens beurem. Segons dades de la FAO, el 2022 hi ha 4.700 milions d’hectàrees de la superfície del planeta que són terra agrícola, prats i pastura. Crida l’atenció l’ús de plaguicides, que va assolir el màxim el 2012 i està disminuint des del 2017. Però segons dades del novembre de l’any passat, encara hi ha una quantitat ingent (41%) de fruites i verdures amb restes de plaguicides.
I, per altra banda, Espanya exporta 7 milions de quilos de 32 plaguicides (dades del 2021), algunes prohibides a la UE, com el tiametoxam. La Xina és el gran receptor d’aquests productes, que després arriben aquí, ja sigui en baies de goji de qualitat dubtosa… o en plantes medicinals. Cal tenir en compte que fins i tot el paper de les bossetes de te per a tisanes es controla des de dates relativament recents. S’havien arribat a envasar bossetes d’infusions amb paper… blanquejat amb clor!
Tisanes o tes d’herbes?
Per això, si hi ha massa nitrats als cultius, després apareixeran als consumidors els cancerígens nitrits, juntament amb tots els problemes que comporten plaguicides i insecticides: no només fan malbé les plantes, sinó que contaminen el sòl, l’aire i l’aigua. Què no aportaran, doncs, aquests verins als nostres tes d’herbes si no són ecològics!
Val la pena reivindicar la riquíssima tradició europea amb nous estudis actualitzats dels principis actius, propietats i usos de plantes properes
“Te d’herbes”, per cert, és una traducció de l’anglès Herbal tea, que entre nosaltres sempre hem conegut com a tisana. La colonització cultural que vivim afecta molt de prop les plantes o herbes medicinals (herbs, segons la manera anglosaxona) que se’ns ofereixen a les receptes. Sol ser útil sorprendre la capacitat curativa de l’organisme amb plantes medicinals noves (o assimilades als EUA), però val la pena reivindicar la riquíssima tradició europea amb nous estudis actualitzats dels principis actius, propietats i usos de plantes properes (avet, cua de cavall, farigola…).
Plantes com a plaguicida natural
Avui els bons agricultors van descobrint cada vegada més les plantes utilitzades com a plaguicides a tot arreu. A l’estat d’Hidalgo (Mèxic), per exemple, treballen amb 124 espècies de plantes, de les quals s’obtenen 186 productes, en forma d’infusions i fum, per combatre 29 tipus de plagues de vertebrats i invertebrats. Entre les més importants pel seu ús com a plaguicida natural tenim: Trichilia havanensis, Psidium guajava, Nicotiana tabacum, Tagetes erecta, Mentha rotundifolia, Ipomoea stans, Tagetes lluïda, Parthenium hysterophorus i Schinus molle. Això és precisament el que les empreses com Bayer – Monsanto no volen que se sàpiga.
La puresa del Pirineu: edelweiss, la flor de neu
Tenim també l’exemple de “Taüll Orgànics”, una empresa familiar creada per Ana Sirvent a la Vall de Boí (Pirineus). Des del 2008 estan recuperant la tradició i saviesa popular sobre els efectes terapèutics de les herbes i plantes pirinenques, encara que no totes siguin per a tisanes. El 2010, Sirvent va rebre el Premi d’Excel·lència a la Dona Rural, del Ministeri de Medi Ambient i avui col·labora amb diverses universitats i centres de recerca.
Si hi ha massa nitrats als cultius, després apareixeran als consumidors els cancerígens nitrits
Els seus primers cultius van ser pioners en diverses espècies. Es tracta d’àrnica (Arnica montana, L.), comú a moltes cases d’alta muntanya per al tractament de contusions i problemes articulars i musculars. Més endavant van posar en marxa altres cultius, com el de la rodiola (Rhodiola rosea, L.), una adaptògena ideal per millorar el rendiment físic, o la calèndula (Calendula Officinalis, L.). Però el cultiu més innovador, per la seva singularitat, és el d’edelweiss o flor de neu (Leontopodium alpinum, Cass.), una espècie l’ús tradicional de la qual no és gaire conegut. Tenen venuda tota la producció a diversos laboratoris europeus.
A casa
Entre els principals principis actius de les plantes medicinals recordarem els principis amargs, els alcaloides, els tanins, els flavonoides, els glicòsids, els olis essencials, la saponina i l’àcid salicílic. Cada planta té més d’un principi actiu, però un sol ser el que predomina i determina el tipus d’aplicació. Hi ha també altres principis secundaris i, a més, no totes les parts de la planta tenen la mateixa concentració de principis actius. El seu nivell sol ser més alt a l’arrel i a l’escorça, però també es pot donar a la tija, les flors, les llavors o els fruits. A més, també hi influeix el tipus de sòl on creix, les condicions atmosfèriques, l’estació o l’alçada del sol. Podem imaginar tot això en un bon bol calent, però no combinat amb tòxics i química de síntesi!
Al costat dels germinats a la cuina, tots podem tenir alguna planta medicinal o aromàtica a casa: testos amb menta, maria lluïsa, romaní, gessamí, orenga, farigola… La preparació d’una tisana amb elles, fresques o seques, ens evoca moments càlids i agradables… i saludables: o això esperem!
Autor: Jaume Rosselló, Editor especialitzat en salut i alimentació
Subscriu-te a la Newsletter i rep cada mes Bio Eco Actual gratis al teu correu
Bio Eco Actual, el teu mensual 100% ecològic
Llegir Bio Eco Actual Març 2023
