El canvi climàtic és un dels majors desafiaments que enfronta la Humanitat en l’actualitat, amb conseqüències que es fan cada vegada més evidents en diferents parts del món. Catalunya no és aliena a aquest efecte i ha estat experimentant variacions significatives en el seu clima i ecosistemes. En aquest context, la producció ecològica es presenta com una alternativa clau per a enfrontar els desafiaments del canvi climàtic i promoure la sostenibilitat agrícola.
Un sector ecològic resilient
La producció ecològica ha guanyat terreny en les últimes dècades a Catalunya gràcies al seu enfocament en la sostenibilitat i la preservació de l’entorn natural. Segons l’Informe 2022 sobre la Producció Agrària Ecològica de Catalunya presentat pel Consell Català de la Producció Agrària Ecològica (CCPAE), el sector ecològic català ha demostrat resistència davant les crisis, experimentant un creixement sostingut en operadors, superfície de cultius, ramaderia i activitats agroalimentàries de transformació.
Els números recolzen aquesta afirmació, ja que els operadors ecològics van augmentar en un 1,62% l’any 2022, arribant a 5.075 operadors inscrits. Els productors, elaboradors, importadors i comercialitzadors també van experimentar increments, consolidant el rol destacat de Catalunya en la producció ecològica. Quant a xifres de mercat, les dades revelen que el sector ecològic va generar una facturació de 1.190 milions d’euros en el mateix període, consolidant el mercat ecològic català com un dels principals mercats de productes ecològics a Espanya i en el sud d’Europa.
La producció ecològica a Catalunya es reflecteix en diversos sectors. Els cultius de cítrics, fruita seca, vinya i oliveres van experimentar creixements significatius el 2022. En ramaderia ecològica, el nombre d’explotacions va augmentar en un 0,37%, destacant el creixement en apicultura, oví de llet, porcí i bestiar boví de carn. La indústria agroalimentària ecològica també va prosperar, amb un augment del 3,63% en activitats d’elaboració, envasament, distribució, importació i emmagatzematge.
En concret, la vinya es destaca com el cultiu ecològic més desenvolupat a Catalunya, ocupant més de la meitat de la vinya de la regió amb més de 29.000 hectàrees, això representa el 51,2% del total de la vinya a Catalunya, el 19% de la vinya ecològica total a Espanya i el 5,3% del total mundial.
La superfície agrària ecològica inscrita va aconseguir més de 272.000 hectàrees, que es considera aproximadament el 23% de la Superfície Agrària Útil (SAU). Aquest creixement està en línia amb l’objectiu de la Unió Europea d’assolir el 25% de superfície agrària utilitzada ecològica per a 2030.
En aquest sentit, el Departament ja està treballant en un nou Pla d’Acció per al desenvolupament de la Producció Ecològica 2024-2027, alineat amb el Pla europeu, donant continuïtat al pla de foment de la producció agroalimentària ecològica actual.
Diagnòstic: debilitats, amenaces, fortaleses i oportunitats
Al llarg del primer semestre de 2022 es va desenvolupar un procés participatiu per tal d’analitzar la situació del sector i aportar propostes per definir el futur Pla d’Acció i impulsar, d’aquesta manera, la producció agroecològica al territori (https://participa.gencat.cat/processes/PAE). Obert a la ciutadania i al sector ecològic català, el procés va recollir les aportacions de persones procedents de l’àmbit de la producció, de la transformació, de la distribució, de la comercialització, del consum, de la formació, de l’assessorament, de la recerca i innovació i, també, de l’Administració. Fruit d’aquestes sessions participatives, es va extreure un diagnòstic exhaustiu del sector agroecològic a Catalunya, que va ser presentat durant el II Congrés de la Producció Agroalimentària Ecològica (PAE), celebrat a Vic el 19 de maig de 2022.
Entre les conclusions extretes, es destaquen algunes de les debilitats que el sector enfronta i que poden afectar la seva viabilitat econòmica i sostenibilitat. Uns costos productius majors, la dificultat per a mantenir el diferencial de preu, la falta de matèries primeres locals, la necessitat d’eines per a agregar valor localment, la falta d’interconnexió entre les baules de la cadena de valor, els escassos recursos per a recerca i desenvolupament, la falta de coneixement sobre els beneficis de la producció ecològica i les deficiències en l’etiquetatge ecològic, són alguns dels desafiaments identificats.
D’altra banda, es posa de manifest que el consum d’aliments ecològics ha deixat de créixer al ritme accelerat dels darrers anys, enfrontant increment de costos difícils de traslladar als preus i la pèrdua d’avantatges competitius a causa de la falta de recursos públics. Tot això va acompanyat d’amenaces com la devaluació i la confusió del terme “sostenibilitat”, pràctiques de rentat verd que contaminen el terme ecològic (greenwashing), l’evolució de canals de comercialització que afebleix la relació productors-consumidors i certa pressió per augmentar la productivitat a curt termini en detriment de consideracions ecològiques.
No obstant, les fortaleses de la producció ecològica inclouen beneficis objectius com la promoció d’un entorn segur i saludable, pràctiques responsables que ajuden a mitigar el canvi climàtic, la regeneració del sòl i un augment de la fertilitat del sòl i de la biodiversitat. També es destaca la dinàmica mantinguda de creixement i diversificació, tant del sector com dels productes ecològics, i l’existència d’un organisme de certificació públic amb el segell del CCPAE que brinda seguretat a productors i consumidors, a més d’un marc normatiu comunitari clar.
Les oportunitats per a la producció ecològica són diverses i inclouen la percepció favorable del producte, la qual cosa possibilita una comunicació efectiva sobre el seu impacte en la salut, qualitat i sostenibilitat. S’espera que la implementació de l’esperada compra pública generi oportunitats addicionals per al desenvolupament i augment en el consum de productes ecològics.
Paral·lelament, la producció ecològica pot evolucionar cap a un model agroecològic més ampli, el qual no sols s’enfoqui en aspectes productius, sinó també en qüestions socials, responent així a les urgències de la crisi climàtica i alimentària. En aquest context, el segell ecològic adquireix un paper fonamental en enfortir-se amb atributs complementaris, ja que, a més de la seva contribució a la promoció de pràctiques sostenibles, afavoreix la preservació de la pagesia i del teixit rural en general, impulsant al seu torn la continuïtat generacional en aquestes comunitats.
Foment i desenvolupament del sector ecològic
Amb les dades sobre la taula, Catalunya manté la seva posició de lideratge en la producció ecològica en l’àmbit estatal, amb un creixement constant en superfície conreada, operadors i facturació. Els esforços continuats per a promoure el sector i l’enfocament en la recerca i la formació brinden una base sòlida per a un futur pròsper en la producció agrària ecològica al territori.
Amb el suport de:
Subscriu-te a la Newsletter i rep cada mes Bio Eco Actual gratis al teu correu
Bio Eco Actual, el teu mensual 100% ecològic
Llegir Bio Eco Actual Setembre 2023
