Parlem amb Luis Planas Puchades, Ministre d’Agricultura, Pesca i Alimentació des de 2018 i amb llarga trajectòria política, a Espanya i a la Unió Europea, en el món de l’agricultura i el medi ambient.

Luis Planas
Foto cedida pel Ministeri d’Agricultura, Pesca i Alimentació (MAPA)

Com valora el treball realitzat pel Ministeri d’Agricultura en els darrers 4 anys per impulsar el sector ecològic a Espanya?

El Ministeri d’Agricultura, Pesca i Alimentació sempre ha estat un defensor i impulsor de l’agricultura i la ramaderia ecològiques. És un dels sectors prioritaris i estratègics.

Per fer una valoració del treball realitzat en els darrers quatre anys, cal acudir a indicadors que ens donin una visió objectiva. D’aquesta manera, i centrant-nos en l’evolució durant el període 2019-2022, la superfície agrària útil total certificada com a ecològica ha crescut un 13%. També ha augmentat el nombre de granges ramaderes (+20%), indústries (+13%) i operadors (+28%) d’aquest sector.

Sens dubte, el gran mèrit del creixement és dels operadors que han apostat per aquest mètode de producció. Les actuacions del ministeri en matèria de promoció, difusió, gestió normativa i suport a través de la Política Agrària Comuna (PAC) també han contribuït a obtenir aquests bons resultats.

Es tracta, sens dubte, d’un dels sectors prioritaris i estratègics per al ministeri, i n’és un exemple la participació en l’organització de la dissetena edició del Congrés Orgànic Europeu (EOC), que es va celebrar a finals de setembre a Còrdova , com a part de l’agenda agrària de la Presidència rotatòria d’Espanya del Consell de la UE. A aquest acte se sumarà ben aviat un de nou, la visita a Madrid, el proper 14 de novembre, d’ambaixadors ecològics procedents dels 27 països comunitaris per veure com funciona el sector a Espanya i les iniciatives i estratègies promocionals adoptades en els diferents. Estats.

«Espanya és un referent mundial en producció ecològica, amb un sector que es desenvolupa de manera contínua després de consolidar-se en només tres dècades»

Quina és la situació actual de la producció ecològica a Espanya?

Espanya és, avui dia, un referent mundial en producció ecològica, amb un sector que es desenvolupa de manera contínua després de consolidar-se en només tres dècades. Les xifres avalen novament aquesta posició de lideratge. La superfície ecològica certificada a Espanya arribava als 2,67 milions d’hectàrees al tancament del 2022, un 1,5 % més que el 2021. És la segona més extensa de la Unió Europea després de la de França, i representa el 10,79 % de la superfície agrària útil espanyola.

Vull ressaltar l’excel·lent sistema de gestió amb què compta el sector, encarnat en les autoritats competents de les comunitats autònomes, i coordinat pel Ministeri d’Agricultura, Pesca i Alimentació.

A més, la producció eco compta amb un teixit industrial creixent, amb 10.959 activitats certificades i un total de 9.393 explotacions ramaderes el 2022. També disposa d’un sistema de control experimentat i capaç de donar confiança al consumidor, que certifica més de 60.000 operadors que duen a terme més de 65.400 activitats i que s’estima que involucra més de 100.000 treballadors.

Quins són els reptes clau que enfronta el sector en termes de regulació, certificació i comercialització?

El repte més gran del sector és la plena posada en marxa dels requisits establerts en el nou reglament que va entrar en aplicació el gener de l’any 2022. Aquesta norma té importants elements en períodes transitoris per facilitar l’adaptació del sector. La seva aplicació és recolzada per la coordinació eficaç per part del ministeri, així com per l’excel·lent tasca de gestió i control desenvolupada per les autoritats competents de les comunitats autònomes i les seves entitats de control.

En termes de comercialització, un dels reptes més grans és la normalització de la presència del producte ecològic en totes les categories de la distribució, sigui especialitzada o tradicional, sense excloure els nous formats a través d’Internet. I, per descomptat, aconseguir que tots els consumidors coneguin el logotip de la “fulla verda” que distingeix un aliment ecològic del que no ho és.

També resulta de gran importància dotar el consumidor de la deguda informació perquè diferenciï el producte ecològic, certificat sobre la base d’un reglament europeu -que és molt exigent amb els requisits de producció i control- davant la competència en els lineals de “productes frontera” que ofereixin valors al voltant de la sostenibilitat, el benestar animal o la naturalesa dels productes. Aquests darrers generen confusió entre els consumidors i poden ocasionar pèrdua de mercat als operadors del sector ecològic.

«El gran mèrit del creixement és dels operadors que han apostat per aquest mètode de producció»

Com incentivar la demanda de productes ecològics al mercat nacional i internacional?

Espanya ha presentat un creixement sostingut de la superfície ecològica al llarg dels anys, amb l’augment consegüent del volum d’aliments orgànics. Aquesta producció, que tradicionalment s’ha dirigit a l’exportació, ara té més demanda a Espanya que fa uns anys, però el nivell encara està molt allunyat del d’altres països comunitaris.

És previsible que continuï l’augment de la producció ecològica a Europa com a conseqüència dels objectius del Pacte Verd marcats a les estratègies “De la granja a la taula” i “Biodiversitat”, així com per la meta del Pla d’Acció Europea per al Desenvolupament de la Producció Ecològica d’assolir el 25 % de la superfície agrària útil de la UE en producció ecològica per al 2030. La consecució d’aquests objectius obligarà a compassar la producció més gran amb un increment del consum per garantir-ne la sostenibilitat.

Per incentivar el consum de productes ecològics, des del ministeri comptem amb diferents iniciatives. Entre elles figura la promoció directa a través de campanyes com “Aquí som eco-lògics. Res a amagar”, emmarcada a la campanya de “El país més ric del món”, que es va presentar a finals del 2021 i que, fins ara, continua en funcionament. Mantenir la confiança del consumidor –pedra angular de la demanda d’un producte certificat– és un altre dels eixos, perquè és clau assegurar el bon funcionament del sistema de control i gestió del compliment del reglament europeu de producció ecològica.

Quin impacte ha tingut la sequera al sector ecològic i quines són les accions que el Ministeri està prenent per abordar aquest desafiament?

Espanya s’ha enfrontat, durant el darrer any hidrològic (de l’1 d’octubre al 30 de setembre de l’any següent) a una escassetat de precipitacions durant períodes prolongats que han coincidit amb fases crítiques per al desenvolupament de certes produccions, tant de l’agricultura i la ramaderia convencional com de l’ecològica. Aquesta situació de sequera ha estat agreujada a més per les altes temperatures.

Per tal d’alleujar les dificultats per les quals travessen els nostres agricultors i ramaders a causa de la situació climàtica, que se suma a les econòmiques derivades de la conjuntura bèl·lica i d’encariment dels costos, s’ha engegat un ampli paquet de mesures des del ministeri.

Per a tota l’agricultura i la ramaderia espanyola, des del març del 2022, el Govern ha habilitat un paquet de mesures de suport per un valor que supera els 4.000 milions d’euros, entre els quals s’hi inclouen ajudes extraordinàries d’Estat per més de 1.380 milions d’euros . A més, hem engegat importants mesures destinades a l’estalvi hídric i l’eficiència energètica.

«Un dels reptes més grans és la normalització de la presència del producte ecològic en totes les categories de la distribució»

Com s’han adaptat les polítiques agrícoles a les reformes recents de la PAC?

La principal eina de la PAC és el Pla Estratègic, que introdueix una sèrie de mesures per al foment d’un sector agrícola intel·ligent, resistent i diversificat que garanteixi la seguretat alimentària mentre intensifica la cura del medi ambient i l’acció pel clima. Tot plegat, sense oblidar l’enfortiment del teixit socioeconòmic de les zones rurals i sempre a través del coneixement, la innovació i la digitalització.

Amb aquest nou enfocament i objectius s’han alineat la resta de polítiques agràries al nostre país. Així, s’ha articulat una estratègia que fa un ús coordinat de mesures de caràcter regulador no incloses al Pla Estratègic i el compliment de les quals serà reforçat per la seva inclusió en la condicionalitat, juntament amb les intervencions del mateix pla. Aquest és el cas, per exemple, de la legislació relativa a la nutrició sostenible, l’ús de productes fitosanitaris i antimicrobians o sobre protecció de les aigües contra la contaminació difusa produïda per nitrats.

Amb aquesta reforma s’aconsegueix, per tant, coordinar totes les polítiques públiques per permetre al sector agrari i al medi rural donar una resposta equilibrada a les necessitats econòmiques, socials i mediambientals, i continuar amb el seu camí cap a una transició sostenible, a través de canvis profunds però graduals.

De quina manera s’està abordant l’accés a finançament i suport tècnic per als agricultors que es volen convertir a l’agricultura ecològica?

El suport a l’agricultura ecològica s’articula a través de la intervenció del segon pilar (desenvolupament rural) “Compromisos de gestió agroambientals en agricultura ecològica”. Aquesta mesura s’articula a través del Fons Europeu Agrari de Desenvolupament Rural (FEADER) i les comunitats autònomes són les encarregades de la programació i la implementació. Per a aquest nou període 2023-2027, el Pla Estratègic continua amb aquest sistema que ha donat tan bons resultats, per això es manté el suport a l’agricultura ecològica dins del segon pilar.

L’objectiu d’aquesta intervenció és promoure l’adopció de metodologies de producció ecològica que garanteixin a llarg termini una agricultura i una ramaderia sostenible, així com la protecció dels recursos naturals.

Amb aquesta intervenció es concedirà un pagament per superfície a aquells beneficiaris que es comprometin a adoptar les pràctiques i mètodes de producció definits al Reglament sobre Producció Ecològica i Etiquetatge dels Productes Ecològics, cosa que es traduirà tant en el foment del manteniment com de la conversió de la producció.

Sobre l’accés a finançament, tant per a productors ecològics com a convencionals, cal ressaltar que és un capítol que ha estat prioritari per al ministeri aquests anys, i més en el context actual.

«Mantenir la confiança del consumidor –pedra angular de la demanda d’un producte certificat– és un altre dels eixos per incentivar el consum de productes ecològics»

Com a exemple, hem ampliat la dotació de la línia de finançament ICO-MAPA-SAECA. L’hem dotat amb 60 milions per a la bonificació de fins al 15% del principal de crèdits ICO al sector agroalimentari que tingui l’aval de SAECA. També hem destinat 11,5 milions per sufragar-ne el cost. Aquesta línia subvenciona crèdits de fins a 100.000 euros i 15 anys de termini, fins a 3 anys de carència, així com els costos de l’aval esmentats.

Quina és la seva visió a llarg termini per al desenvolupament i el creixement del sector ecològic a Espanya i la seva contribució a l’economia nacional?

Per projectar aquesta visió cal tenir en compte una sèrie de fortaleses estructurals de la nostra producció ecològica. Cal esmentar la diversitat de l’oferta de productes espanyols, fruit de la diversitat climàtica edafològica i cultural, un sistema de control experimentat i consolidat, o l’interès creixent de la indústria per la transformació d’aliments ecològics.

A això cal sumar-hi l’augment del coneixement sobre els productes ecològics per part del consumidor, que està sent paral·lel a l’increment del seu grau d’exigència en matèria alimentària, i al fet que la producció ecològica sigui una eina perfecta per incidir positivament sobre els tres pilars de la sostenibilitat, el mediambiental, l’econòmic i el social.

I també serà important l’evolució de la producció ecològica a nivell europeu, com a conseqüència de l’objectiu ja esmentat, d’assolir el 25% de la superfície agrària útil de la UE en producció ecològica. La conjunció d’aquests factors fonamentals, entre d’altres, pot donar peu a una visió de creixement sostingut a llarg termini, que s’objectivi en allò que podríem anomenar un creixement “natural”, sense grans pics, però constant, que propiciï un augment de la seva contribució a l’economia nacional. Tot això en un context de una desitjable major estabilitat internacional.

Autor: Oriol Urrutia, Co-Editor i Politòleg

Subscriu-te a la Newsletter i rep cada mes Bio Eco Actual gratis al teu correu

Bio Eco Actual, el teu mensual 100% ecològic
Llegir
Bio Eco Actual Novembre 2023