L’ús terapèutic de les plantes aromàtiques forma part de la Història de la Humanitat i encara que és molt difícil datar quan es van fer servir per primera vegada, sí que s’han trobat evidències del seu ús ja a la Prehistòria, per cuinar, ungir i preparar medicines.

Difusió d’olis essencials
123rfLimited©yavdat1

La difusió d’olis essencials

Un dels llibres més antics sobre plantes, els “Vedes”, escrit a l’Índia al voltant del 2000 aC inclou una llista de més de 700 plantes amb finalitats medicinals i religioses. Xinesos, egipcis (els més avançats en l’ús d’olis essencials), grecs, romans… feien servir la medicina herbal i van establir les bases del que avui coneixem com l’aromateràpia científica. Tot i que el 1887 va començar la primera investigació científica sobre olis essencials i els seus efectes en microorganismes patògens, no és fins al segle XX, quan Rene Maurice Gattefossé, crea el terme “aromateràpia” el 1932. Amb l’arribada de l’aromatograma el 1969 a França, s’inicien les investigacions clíniques que desembocaran a l’aromateràpia moderna.

Un llarg camí on la inhalació d’olis essencials ha estat una de les principals vies d’utilització. I és que les vies respiratòries són el camí més ràpid perquè les molècules aromàtiques d’un AE duguin a terme la seva funció terapèutica.

Hi ha diverses formes d’inhalació

Directa

  • Emprant inhaladors personals en forma d’estic o posant unes gotes en un mocador de cotó i respirant (per alleujar un moment d’ansietat, mals de cap, per a la concentració).
  • A través de vapors aromàtics (barrejant unes gotes d’oli en un recipient amb aigua calenta on s’acosta la cara cobrint el cap amb una tovallola per concentrar els vapors).

Indirecta

Mitjançant difusió a través de difusors elèctrics, vaporitzadors en esprai i microdifusors per ultrasons que són els més recomanables perquè optimitzen l’ambient olfactiu.

Sempre es recomana l’assessorament d’un especialista ja que, en la seva aplicació inhalada, han de ser controlats el mètode de difusió, el tipus de molècules, la quantitat de gotes, el temps i freqüència d’exposició i la grandària de l’estància on es difon.

Per exemple, no és adequat per a la difusió l’ús dels AE que contenen fenols, aldehids aromàtics o cetones, ja que poden resultar irritants o tòxics. Ha d’estar especialment supervisat en embarassades, lactants, nens menors de 4 anys i asmàtics.

Sobre PRANAROM

PRANAROM, és el laboratori cientificomèdic, líder en aromateràpia científica. Fundat fa 30 anys pel farmacèutic aromatòleg Dominique Baudoux, és referent mundial per la qualitat de les seves matèries primeres. Els seus més de 300 olis essencials compten amb la denominació AEQT, segell de qualitat que l’avala. Els AE estan quimiotipats, són 100% purs i naturals i procedeixen de plantes botànica i bioquímicament definides.

Els difusors d’AE per ultrasò de PRANAROM combinen l’efecte de les ones ultrasòniques amb una solució composta d’aigua i AE que es dispersa en milions de micropartícules en forma d’una boira aromàtica que optimitza les virtuts dels AE per a la salut i el benestar.

La gamma d’olis La difusió inclou també sinergies, com ara: Camp de Provença (lavanda i romaní) purificador, Son (camamilla i mandarina) per agafar el son, Zen (taronja i cedre) relaxant, Força i Vitalitat (pi, ravintsara i menta) cansament passatger i període hivernal.

ESPAI PATROCINAT PER
Pranarom

Autora: Marta Gandarillas, Periodista especialitzada en Saludt Natural, Titulada superior en Naturopatia i Terapeuta de Jin Shin Jyutsu

Subscriu-te a la Newsletter i rep cada mes Bio Eco Actual gratis al teu correu

Bio Eco Actual, el teu mensual 100% ecològic
Llegir
Bio Eco Actual Desembre 2023