Katia Scherer és la investigadora/sociòloga que hi ha darrere del projecte CompartoClima, que ha vist la llum aquest any de la mà de Vida Sana (amb la direcció de Montse Escutia) i amb el suport de la Fundació Biodiversitat.
És una apassionada de l’alimentació i una devota de la bicicleta. Procura unir la feina i les passions. És antropòloga i li encanta estudiar l’ésser humà. Especialment tot allò que vincula l’individu amb l’univers agroalimentari.
CompartoClima aterrarà de nou presencialment a la fira ecològica Bioterra (Irun) el dissabte 8 de juny a les 12h (la fira es desenvolupa del 7 al 9 de juny a FICOBA). CompartoClima es durà a terme a la sala VIP.
Què és exactament CompartoClima?
És un projecte des del qual s’investiguen estils de vida resilients per combatre l’escalfament global. S’investiguen aquests modes de vida per tal de promoure’ls.
I en què consisteix?
Consisteix a recollir informació mitjançant enquestes presencials (a BioCultura i Bioterra) i online i tallers (a BioCultura i Bioterra) mitjançant els quals s’intenta recopilar informació sobre formes de vida baixes en emissions i resilients als canvis del clima. També tractem, veiem i estudiem com la gent enquestada i tallerista està creant formes de vida eco-nòmica i emocionalment que són capaces de combatre les adversitats climàtiques. En aquest sentit, és un projecte transversal…
«Calen polítiques ambientals i socials urgents i valentes que facilitin el camí cap a escenaris menys distòpics»
Ens en pots posar exemples?
Sí, és clar. “I” és una dona amb una família gran. Viuen en una casa molt àmplia al camp. Són molt autosuficients. Tenen hort, gallines, reciclen la roba, etc. Ella es va implicar, al seu dia, en política… Però va veure que els resultats eren mínims. Així que va decidir passar a l’acció. Està molt involucrada a la unió familiar, a la comunitat, a la no generació de residus… Reciclen tot. No usen plàstics. Recullen i reciclen aigua per a l’hort i la casa. “T” representa una dona molt diferent. Té una nena. Són una família monoparental, molt petita. Viuen a la ciutat, en un pis petit. Tot i les dificultats, també econòmiques, fa tot el possible per tenir una conducta coherent amb els seus principis ambientals. Ho compra tot, o gairebé tot, en ecològic, local, a granel. Recicla l’aigua de la dutxa per al vàter. Evita els plàstics en la mesura que sigui possible. Són dos exemples molt diferents, però coincidents en moltes coses i que mostren una sensibilitat comuna en els aspectes ambientals i de resiliència.
Ens pots explicar una cosa que t’hagi cridat molt l’atenció?
A veure… Hi ha alguna cosa que em sembla molt bonica. La gent té uns valors molt coherents i molt purs. Fan un esforç notable per acomodar la seva realitat quotidiana a aquests principis. Modifiquen les seves vides per dirigir-les cap a aquests valors. Això és molt bonic. En alguns casos, fan un esforç molt notable. Treballen pel bé comú, malgrat tot. Perquè no sempre és fàcil. Fins i tot amb alguns familiars…
Per què et vas ficar en tot això? Quines raons personals t’hi van portar?
Vaig estudiar Antropologia i Geografia. I és difícil viure’n. Però a les feines que he fet al Brasil amb gent molt pobra, a les faveles, he vist la seva capacitat de resiliència i això m’ha emocionat molt. Hi ha moltes dones, moltes mares, que treballen per la sostenibilitat davant de totes les dificultats de la vida a molts llocs del planeta. I que, en condicions molt complicades, treballen darrere d’una sobirania alimentària i per desmuntar les grans mentides de la fraudulenta indústria alimentària. L’alimentació s’ha convertit en una mena de símbol, d’arquetip, en una mena de motor d’un despertar… perquè tothom menja. La lluita ha de començar per una agroalimentació ecològica i sana i que respecti els ecosistemes i les generacions futures. Tot plegat m’ha conduït a implicar-me en projectes que posin l’alimentació al primer focus de la batalla juntament amb l’apoderament ciutadà. Perquè ho he vist moltes vegades. I dóna molts fruits.
«Les crisis ambientals posaran en perill (ja ho estan fent) la pau mundial»
Quina és la utilitat del projecte?
Projectes com CompartoClima són útils i necessaris. I hem de seguir. És esperançador veure que alguns fons europeus es fan servir en projectes útils. Però també us diré una cosa: els polítics han de ser ràpids en les seves decisions. No hi ha temps. La urgència climàtica ens pot conduir a escenaris devastadors. Ens falta temps. Tot això és urgent. Mira… Quan vaig començar a estudiar, es parlava de “Desenvolupament Sostenible”. Després, de Transició Ecològica. I ara ja s’utilitzen conceptes com “Resiliència”. I sóc jove. Anem cap a un col·lapse possible. La política és massa lenta. Com ens adaptarem a problemes ambientals amb tanta lentitud a les legislacions? A més, les crisis ambientals posaran en perill (ja ho estan fent) la pau mundial. Encara que això que fem és útil, no n’hi ha prou. Calen polítiques ambientals i socials urgents i valentes que facilitin el camí cap a escenaris menys distòpics. Polítiques que facilitin estils de vida segurs per a la salut de l’ésser humà i la del planeta. I això ha de ser per a tothom.
Informar la població és fonamental? Informar de manera fidedigna?
Fa moltes dècades que sabem el que cal fer per revertir les principals cruïlles a què ens enfrontem. Però no es fan les solucions que sabem que són efectives i viables. Com demanarem a la ciutadania que posi en marxa aquest gran canvi de paradigma si les autoritats estan posant pals a les rodes i recolzant encara els petroaddictes? Estem assassinant la Natura i amb ella morirem nosaltres també. Hem de tornar a viure en harmonia amb l’entorn, però hem perdut la capacitat de viure en harmonia fins i tot amb nosaltres mateixos. El pitjor de tot és que el Sistema ha contaminat de tal manera les nostres ments i les nostres ànimes que no sé si podem tornar enrere. Però, compte, hi ha esperança. Hi ha persones, com les que vénen a CompartoClima, persones anònimes, que estan per la bellesa i per la regeneració. I això m’il·lusiona. Les solucions existeixen i només cal implementar-les. Però cal que la classe política s’hi involucri. I una cosa important: les tecnologies i les polítiques poden ajudar a solucionar grans problemes, però no són suficients. Necessitem un canvi real de cosmovisió. Sense això, i sense eines que ho donin suport, no anirem enlloc i ens seguirem mentint a nosaltres mateixos.
Més informació a www.vidasana.org/compartoclima
Autor: Pedro Burruezo
Subscriu-te a la Newsletter i rep cada mes Bio Eco Actual gratis al teu correu
Bio Eco Actual, el teu mensual 100% ecològic
Llegir Bio Eco Actual Juny 2024
