L’inici del 2026 ha estat marcat per la notícia de la nova piràmide i noves guies d’alimentació del Departament de Salut dels Estats Units amb tot l’enrenou que ha generat als mitjans de comunicació i a les xarxes socials. Tanmateix, això té transcendència real per a la població espanyola? No tot el que ve dels Estats Units és el millor fora de les seves fronteres.
Un país on el 50% de la població pateix prediabetis o diabetis, el 75% dels adults tenen problemes de salut crònics, més del 70% són obesos o tenen sobrepès i on el 90% de la despesa sanitària es destina a malalties cròniques relacionades amb l’alimentació i l’estil de vida, òbviament s’ha de plantejar millorar. Aquestes són les xifres que descriuen la situació sanitària del país més influent del món que ara proposa un canvi en les recomanacions dietètiques com a part de la solució.
Aquestes noves guies es dirigeixen a la població nord-americana i pretenen tornar al que és bàsic perquè a les llars nord-americanes es prioritzin els aliments integrals i rics en nutrients (proteïnes, lactis, verdures, fruites, greixos saludables i cereals integrals) i es redueixin al màxim els aliments altament processats. Així és com es vol aconseguir que els Estats Units tornin a ser saludables.
Són unes recomanacions pensades per a ells i, per tant, no són una referència per a altres països com el nostre. A Espanya, vivim dins del marc de la Dieta Mediterrània i, encara que tenim xifres de malalties relacionades amb l’alimentació que són també importants, no estem com als Estats Units. Encara que aquí també hi ha molt producte ultraprocessat, no és comparable, ja que tenim molta més disponibilitat d’aliments saludables, frescos, de temporada i fins i tot ecològics. I, per descomptat, a Espanya tenim recomanacions dietètiques que s’ajusten a la nostra realitat i els nostres costums.
Al nostre país tenim més disponibilitat i consum d’aliments reals especialment de verdura, fruita, llegums i fruita seca
Alguns dels aspectes més rellevants de la nova proposta de l’Administració de Donald Trump ens donen les claus de per què no són aplicables a Espanya.
- Més aliments reals. Aquest és el missatge principal de la proposta i, per descomptat, és un avenç i és molt necessari allà, encara que també a qualsevol lloc del món. Els aliments processats, sobretot els ultraprocessats, han anat guanyat terreny i això fa que la dieta de la població tingui moltes calories buides i sigui pobra nutricionalment. És un consell que suposa un avenç, sobretot per als aliments vegetals, i és vàlid per a nosaltres també. De tota manera, al nostre país la situació no és tan crítica ja que, encara que hem de millorar, tenim més disponibilitat i consum d’aliments reals especialment de verdura, fruita, llegums i fruita seca. Potser aquesta recomanació hauria d’anar acompanyada de canvis que facilitessin l’accés a aquests productes, ja que la població compra en grans supermercats als quals ha d’accedir amb cotxe i on no sempre hi ha opcions de comprar aliments frescos i encara menys fruita i verdura.
- Protagonisme a la proteïna a tots els àpats. En general és un missatge positiu, però les noves recomanacions nutricionals dels EUA posen en primera línia les carns vermelles i fins i tot carns processades com a recomanables de manera habitual, quan en base al coneixement científic actual sabem que el consum excessiu d’aquests aliments no és bo per a la salut, augmenta el risc de malalties cardiovasculars, metabòliques i de càncer. Per això, en les recomanacions nutricionals per a la població espanyola es destaca que s’hauria de consumir ocasionalment i amb moderació i si fos possible formant part de plats a base de verdures i cereals. Pel que fa a la recomanació que aquestes noves guies nord-americanes fan sobre la quantitat de proteïna diària, entre 1,2-1,6 g/kg de pes corporal, és una mica superior al que es recomana a Espanya i a Europa, encara que les tendències i el coneixement sí que recolza que anem cap a quantitats una mica més grans alhora que reduint els hidrats de carboni.
- Recomanació de lactis sencers sense sucres afegits. Als Estats Units s’ha considerat positiu tornar al greix lacti consumint, a més de iogurts i formatges, també llet sencera i mantega. Això contradiu la recomanació que ells mateixos mantenen i que també s’aplica a Espanya de reduir els greixos saturats a l’alimentació a menys d’un 10% de l’energia. Aquest tipus de greixos estan als aliments processats, però també als lactis, sobretot mantega, llet sencera i formatges grassos i també a la carn vermella i derivats. A més, aquestes recomanacions no ajuden els seus ciutadans a saber que els millors lactis són els fermentats com el iogurt i el quefir, que sí que poden ser sencers doncs de per si mateixos tenen menys greix que la llet de la que procedeixen.
- Evitar sucres afegits. Cap quantitat de sucres afegits ni edulcorants no es recomana ni es considera part d’una dieta saludable o nutritiva. És un missatge extrem que potser hi té sentit per crear més consciència sobre el tema en un EUA on hi ha establiments enormes dedicats únicament a vendre dolços a base de sucre. En realitat, en el context d’una dieta saludable hi ha d’haver certa flexibilitat, és important per evitar caure en discursos massa rígids que provoquin sentiment de culpa al ciutadà que, tot i menjar saludable de manera habitual, decideix menjar-se unes postres dolces en una ocasió excepcional.
Hi ha molts altres aspectes en què estem alineats i altres en què no, en qualsevol cas, aquestes guies que han posat la piràmide del revés es dirigeixen a la població nord-americana i no són el model adequat per a nosaltres.
Autora: Laura I. Arranz, Dra. Farmacèutica i Dietista-Nutricionista.
Subscriu-te a la Newsletter i rep cada mes Bio Eco Actual gratis al teu correu
Bio Eco Actual, el teu mensual 100% ecològic
Llegir Bio Eco Actual Març 2026
