Quan es parla d’agricultura ecològica al món, sovint pensem en Europa o en grans mercats de consum. Però el mapa global és molt més divers. Avui, l’agricultura ecològica s’estén per més de 180 països i ocupa prop de 100 milions d’hectàrees, amb un mercat global que supera els 145.000 milions d’euros. En aquest context global, l’Àfrica té una presència encara modesta, però en creixement.
Al continent africà, més de 2,8 milions d’hectàrees es conreaven
amb criteris ecològics l’any 2024.
Aquesta superfície representa aproximadament prop del 3% de tota la terra ecològica del planeta. Tot i que és una proporció relativament petita, si la comparem amb altres regions, com Oceania o Europa, que concentren grans extensions, el creixement africà en l’última dècada ha estat notable.
Si ampliem el focus, apareix una realitat sorprenent: una part molt important dels agricultors ecològics del món són africans.
Això ens parla de la importància dels petits productors i de les cooperatives rurals en el desenvolupament del sector. En molts països africans, l’agricultura ecològica no s’ha basat en grans explotacions, sinó en xarxes de pagesos que treballen conjuntament per accedir a la certificació i als mercats internacionals.
Tanmateix, l’agricultura ecològica encara ocupa una part molt reduïda del conjunt de l’agricultura africana: al voltant del 0,2% de la superfície agrària total. Aquesta xifra contrasta amb la mitjana mundial, que supera el 2%, i sobretot amb Europa, on la transició cap a models ecològics està molt més avançada gràcies a polítiques públiques, demanda interna i regulacions consolidades.
Malgrat aquesta diferència, l’Àfrica mostra característiques singulars. En alguns països, la presència d’agricultura ecològica és sorprenentment alta en relació amb la seva dimensió. Un exemple destacat és São Tomé i Príncipe, on més d’un 22% de la terra agrícola és ecològica, una de les proporcions més elevades del món. Altres països, com Togo i Sierra Leone també presenten percentatges elevats.
Una part important de la producció ecològica africana està orientada a mercats internacionals
Si mirem on es concentra la producció ecològica africana, observem que només uns quants països acumulen gairebé la meitat de tota la superfície. Uganda, Burkina Faso, Etiòpia i Togo lideren aquesta llista, amb iniciatives agrícoles i projectes vinculats a l’exportació. De fet, una part important de la producció ecològica africana està orientada a mercats internacionals.
Efectivament, una de les claus de la situació africana és el paper de l’exportació. Una part molt important de la producció ecològica està orientada als mercats internacionals, especialment europeus. Productes com el cafè, el cacau, la soja, l’oli d’oliva o les fruites tropicals sovint es cultiven pensant en consumidors que es troben a milers de quilòmetres de distància. En certa manera, l’agricultura ecològica africana està profundament connectada amb els hàbits de compra dels consumidors europeus.
Aquesta situació posa de manifest fins a quin punt l’agricultura ecològica africana depèn de les dinàmiques globals. El que passa als camps africans sovint està condicionat per decisions reguladores, tendències de consum o canvis de mercat que es produeixen a Europa o en altres regions del món. Així, podem comentar com les dades més recents mostren que la superfície ecològica africana va disminuir el 2024 respecte a l’any anterior, i aquesta davallada s’explica en part per la nova legislació europea sobre importacions ecològiques, que vol garantir que els aliments ecològics que s’importen compleixin els mateixos estàndards previstos pels productors europeus.
Per a moltes cooperatives africanes, adaptar-se a aquestes normes pot resultar complex i costós, especialment quan es tracta de petits productors amb recursos limitats.
Per acabar, és interessant comentar que, en realitat, en moltes zones rurals africanes, una part de la seva agricultura tradicional es basa en pràctiques agroecològiques, amb unes produccions que van al mercat local, tot i que formalment no es comercialitzen com a ecològiques. Transformar aquest potencial en un sector estructurat que beneficiï tant els agricultors com als consumidors locals pot ser un dels reptes del continent africà. Però aquesta evolució comportaria, en molts casos, que la majoria d’aquestes produccions que es podrien certificar ja no es destinarien als mercats locals i, a més, s’haurien de canviar els esquemes de producció tradicional, basats en una diversitat de productes de consum local, per implantar els productes demandats pels mercats de destí.
El futur de l’agricultura ecològica africana pot dependre de l’equilibri de continuar participant en un mercat internacional en expansió que ofereix oportunitats econòmiques importants, sense deixar de construir sistemes alimentaris locals més forts que permetin que una part d’aquesta producció es consumeixi al mateix continent.
Autor: Isidre Martínez, Enginyer Agrònom.
Subscriu-te a la Newsletter i rep cada mes Bio Eco Actual gratis al teu correu
Bio Eco Actual, el teu mensual 100% ecològic
Llegir Bio Eco Actual Abril 2026
