Si ens diuen que els antioxidants de la nostra dieta ens poden ajudar a reduir el risc o a modular els estats depressius, segurament ens semblarà una cosa sorprenent. Sabem que els antioxidants són importants per a molts aspectes de la nostra salut i sabem que els nostres processos energètics i metabòlics generen residus oxidats que han de ser eliminats mitjançant antioxidants, ja que la seva acumulació genera estrès oxidatiu, inflamació i malalties. Les dades més actuals ens parlen de com els suplements antioxidants s’associen amb una millora d’estats de depressió, afirmant també que tenen un gran potencial terapèutic com a coadjuvants als plans terapèutics antidepressius convencionals.
La depressió és un trastorn mental caracteritzat per tristesa persistent, retard del pensament, disminució de la voluntat o capacitat d’execució i discapacitat. Pot ser de lleu a severa, però en tot cas sempre és un factor que limita la qualitat de vida. L’estil de vida i algunes eines no farmacològiques, com l’ajuda psicològica, són el més habitual per al seu tractament, tot i que sovint es requereix l’ús de fàrmacs.
La nutrició és important per a la nostra salut i, per sort, és un factor modificable del nostre estil de vida. L’evidència actual suggereix que l’adherència a patrons d’alimentació saludables i la ingesta d’antioxidants de la dieta pot ajudar persones amb depressió o risc a patir-la. S’han identificat molts mecanismes involucrats en trastorns psiquiàtrics, incloent-hi la inflamació, epigenètica, disfunció mitocondrial, microbiota intestinal i estrès oxidatiu. I, curiosament, tots ells són influenciables per allò que mengem. Sembla que l’equilibri “oxidant-antioxidant” al cos està alterat en pacients amb depressió i es manifesta amb l’augment de radicals lliures d’oxigen i amb la disminució de l’activitat d’alguns enzims antioxidants com la superòxid dismutasa, la glutatió peroxidasa o la catalasa. Això condueix a una alteració de l’estructura i de les funcions de les neurones que portaria al desenvolupament de la depressió. De fet, l’estrès oxidatiu seria un paràmetre ideal per mesurar i predir l’estat depressiu i determinar-ne el tractament més adequat.
Hi ha moltíssims components nutricionals que són antioxidants com, per exemple, les vitamines A, C i E, el seleni, el zinc, el magnesi, el coenzim Q10, els polifenols, els betacarotens (o provitamina A), etc. En general, són presents als aliments d’origen vegetal i molts són els responsables del color dels aliments, per exemple, el licopè vermell del tomàquet i dels pebrots, la luteïna i la zeaxantina del blat de moro o del raïm, els betacarotens de la pastanaga, les proantocianidines dels nabius o la clorofil·la dels espinacs o la col arrissada. Tots aquests aliments vegetals també tenen quantitats molt importants de vitamines i minerals, a més d’aquestes substàncies antioxidants en forma de pigments.
Segons una metaanàlisi recent, són moltes les dades d’estudis clínics que corroboren el benefici dels antioxidants. Així, complementar la dieta amb zinc, magnesi i seleni, tres minerals comuns, podria millorar l’estat depressiu. El zinc i el magnesi són dos elements que tenen un gran impacte en una varietat de factors fisiològics i processos bioquímics relacionats amb el desenvolupament i el funcionament del metabolisme cerebral i cel·lular.
Un dèficit de zinc pot conduir a la interrupció de l’equilibri de zinc al cervell, alterar el comportament, la cognició, l’aprenentatge, els processos psicològics i augmentar fins i tot el risc de convulsions epilèptiques. En estudis en animals s’ha demostrat el potencial antidepressiu del zinc i segons un estudi de cohorts a Austràlia, les persones amb més consum de zinc tenien entre un 30 i un 50 % menys de probabilitats de patir depressió que les persones amb el consum més baix de zinc.
També el magnesi té un impacte crític en la conducció nerviosa, així com en la transmissió neuromuscular, i exerceix una funció protectora neuronal, i està íntimament relacionat amb múltiples patologies neurològiques, com ara la malaltia d’Alzheimer, la malaltia de Parkinson, l’ansietat i la depressió. Una ingesta baixa de magnesi està associada amb risc de depressió i aquesta relació és lineal i depenent de la dosi, és a dir, com menys magnesi es consumeix més risc de trastorns depressius. A més, el magnesi ajuda a la relaxació muscular i la reducció de la fatiga.
També es coneixen efectes beneficiosos en aquest sentit de la ingesta de coenzim Q10 i antioxidants de tipus polifenols com els del te. Un parell de dades molt interessants per tenir en compte són que aquests efectes beneficiosos dels antioxidants són més potents com més alts són els índexs dels quadres depressius i que aquests beneficis també s’observen en persones amb trastorns d’ansietat.
En l’actualitat, queda clar que la investigació dóna suport a l’ús de canvis a la dieta assegurant una bona ingesta d’antioxidants com a teràpia complementària per a problemes com la depressió, ja que actuen reduint un factor clau en el seu desenvolupament com és l’estrès oxidatiu. L’ús de suplements antioxidants ha de ser contemplat amb més precaució i sempre amb el consell d’un professional de la nutrició, ja que de moment manquen estudis que ajudin a conèixer quines serien les dosis i les combinacions ideals. Així, de moment, podem tenir cura de la nostra salut mental també amb els antioxidants dels aliments vegetals.
Autora: Laura I. Arranz, Doctora en Nutrició, farmacèutica i dietista-nutricionista
Subscriu-te a la Newsletter i rep cada mes Bio Eco Actual gratis al teu correu
Bio Eco Actual, el teu mensual 100% ecològic
Llegir Bio Eco Actual Maig 2025
