Els aliments ecològics s’associen amb una manera de consumir més respectuosa amb el medi ambient i amb la salut. Afavorir la conservació dels sòls, protegir els ecosistemes o reduir l’exposició a substàncies químiques són alguns dels beneficis més coneguts. Tanmateix, moltes persones es plantegen si els aliments ecològics poden tenir una major densitat nutricional. En aquest article en parlem.
Quan un aliment pot considerar-se ecològic
Per saber si els aliments ecològics són més nutritius primer hem de comprendre què són i quines característiques tenen. A Europa, perquè un aliment pugui ser certificat com a ecològic, ha d’haver passat per una sèrie de controls estrictes. Aquests controls garanteixen que el mètode de producció no ha utilitzat substàncies com pesticides, herbicides o fertilitzants químics; que un 95% dels seus ingredients són ecològics; que no contenen organismes modificats genèticament; i que han estat cultivats respectant la biodiversitat i utilitzant pràctiques sostenibles.
Principals diferències entre l’agricultura convencional i l’ecològica
En primer lloc, convé destacar que, quan parlem de sòls, estem parlant d’un hàbitat viu on hi habiten bacteris, fongs i llevats, helmints, insectes i altres organismes que exerceixen funcions imprescindibles per mantenir la terra plena de nutrients i de vida. La qualitat dels sòls varia en funció del tipus d’agricultura exercida.
L’agricultura convencional té com a objectiu aconseguir la màxima producció en el menor temps possible, reduint els costos i augmentant els guanys econòmics. Per aconseguir-ho utilitza els monocultius, que són plantacions d’una sola espècie en grans extensions de terra que comporten una pèrdua d’hàbitat per la fauna i flora de la zona, alterant-ne l’ecosistema. A més, en aquest tipus d’agricultura es fa servir el mètode de la llaurada intensiva, que altera l’estructura de la terra afavorint l’erosió i reduint la capacitat de retenir aigua i nutrients. Altrament, el cultiu i la collita constants no donen temps a la terra per recuperar-se i regenerar-se, creant a llarg termini sòls empobrits de nutrients i infèrtils. En últim lloc, l’agricultura convencional utilitza productes com els pesticides i herbicides de síntesi química amb l’objectiu de controlar plagues animals i vegetals, però conseqüentment també maten molts organismes de la terra. Paral·lelament, sovint s’apliquen fungicides o tractaments postcollita per prolongar la conservació del producte.
En contraposició, l’agricultura ecològica fa servir pràctiques agràries més respectuoses. Entre les tècniques que usa hi ha l’aplicació de compost orgànic, la rotació de cultius i, en molts casos, la llaurada mínima. Aquest tipus d’agricultura fomenta la diversitat microbiana i la protecció i regeneració dels sòls, a més d’incrementar la captació de diòxid de carboni reduint l’emissió de gasos d’efecte hivernacle. Altrament, l’agricultura ecològica aposta per diversificar, utilitzant pràctiques com la rotació i l’associació de cultius que generen menys esgotament de nutrients i menys plagues sense necessitat d’utilitzar pesticides i herbicides químics.
L’alimentació ecològica i la densitat nutricional
Amb tot el que sabem sobre l’agricultura ecològica, és normal que ens preguntem si realment ens aporta més nutrients. Vegem-ho amb més detall a continuació. Els microorganismes presents a la terra, com els bacteris o els fongs, exerceixen la funció de descomposició de la matèria orgànica per alimentar-se i, com a conseqüència, alliberen altres nutrients que podran ser absorbits per les plantes. Segons l’evidència actual, diverses metaanàlisis indiquen que els aliments provinents d’agricultura ecològica tenen més antioxidants i polifenols. Pel que fa a les vitamines i els minerals, tendeixen a tenir-ne més quantitat però la diferència no sempre és significativa.
Al nostre intestí hi tenim una excel·lent fàbrica de nutrients: la nostra microbiota intestinal. Aquest meravellós i complex conjunt de microorganismes que habiten el nostre intestí exerceixen un grapat de funcions beneficioses, com són la síntesi de vitamines, la transformació de polifenols i altres compostos en molècules actives antioxidants i antiinflamatòries, la modulació de l’absorció i l’eliminació de substàncies en funció de la seva naturalesa i la fermentació de fibres i midons resistents que produeix àcids grassos de cadena curta, necessaris en l’obtenció d’energia i la regulació de la inflamació.
Quan mengem de manera habitual aliments tractats amb pesticides químics, estem generant un impacte negatiu en la nostra microbiota, alterant les seves funcions. En canvi, quan optem per alimentar-nos amb aliments ecològics estem afavorint que la nostra microbiota encarregada de generar i ajudar a absorbir nutrients es vegi beneficiada.
L’agricultura ecològica utilitza varietats tradicionals de vegetals, les quals s’ha estudiat que tenen més quantitat de polifenols, antioxidants i minerals com el calci, el ferro o el zinc en comparació amb varietats modernes o transgèniques. L’agricultura convencional usa fertilitzants químics amb l’objectiu de fer créixer ràpidament el cultiu. Com a conseqüència, la planta acumula més aigua i carbohidrats, però la concentració de minerals i vitamines disminueix. Per tant, els vegetals ecològics, en tenir un ritme de creixement més lent o natural, mantenen millor la qualitat nutricional.
Els vegetals ecològics, en tenir una vida útil més curta, generalment són locals o de proximitat. Com menys temps passa des de la collita a la ingesta hi ha menys oxidació de nutrients sensibles com la vitamina C o els polifenols i, per tant, hi ha menys pèrdua nutricional.
Autora: Jordina Bargas, Dietista i Infermera
Subscriu-te a la Newsletter i rep cada mes Bio Eco Actual gratis al teu correu
Bio Eco Actual, el teu mensual 100% ecològic
Llegir Bio Eco Actual Gener 2026
