La indústria agroalimentària presenta de forma inherent un gran potencial, ja que alimentar-se és imprescindible per a qualsevol. Tothom hauria de poder accedir a una alimentació adequada, forma part dels Drets Humans.
Per a les grans corporacions invertir en empreses del sector alimentari és una aposta segura. No ens ha de sorprendre que al món d’avui el gran negoci del menjar es trobi cada dia més concentrat en poques mans.
Com sabem, la dieta mediterrània tradicional és sinònim d’equilibri i longevitat, així ho ha reconegut la ciència mèdica. Els nostres avis, besavis, etc… vivien al camp i del camp, seguien per atavisme aquesta pauta d’alimentació basada en el domini dels cultius de secà: blat, olivera, vinya i llegums, juntament amb alguns regadius d’hortalisses i fruiters . No obstant això, en l’actualitat, la dieta real dels mediterranis és una altra ben diferent, les coses han canviat i molt. Per exemple, si NO llegim bé les etiquetes dels productes processats, estarem menjant més oli de palma (perjudicial) que oli d’oliva.
Així mateix, Espanya ha esdevingut líder mundial en índex d’obesitat infantil, fins i tot ha superat els Estats Units…
Aquestes dades alarmants es deuen al fet que les grans multinacionals han condicionat els hàbits alimentaris de tot el Planeta, el cas d’Espanya en relació a la pèrdua dels beneficis de la dieta autòctona, és només un exemple entre tants. L’augment vertiginós del menjar processat és un fenomen global.
Els països econòmicament emergents també són aquells amb major creixement en la despesa en menjar ràpid: Índia, Xina i Brasil. Això suposa que el creixement mitjà anual per a cada un d’ells ha estat de 11,98%, 10,11% i 5,86% respectivament.
En les societats asiàtiques, en contraposició a les occidentals, està augmentant el consum de productes lactis, tot i que aquests no formin part de la seva cultura culinària. Segons l’Organització de l’ONU per a l’Agricultura i l’Alimentació (FAO), el consum de llet a la Xina va augmentar de 26 quilocalories per persona el 2002 a 43 en 2005. Al llarg i ample del gran país, tanques publicitàries mostren nens bevent llet amb un missatge molt clar: “beu llet i creixeràs sa i fort”. Aquest missatge no concorda amb la seva tradició dietètica, la qual mai ha inclòs quantitats significatives de llet. Els asiàtics mai van tenir fama d’obesos, al contrari, majoritàriament estaven fibrats i solien envellir millor que els occidentals, però aquest paradigma també està canviant. L’increment de l’obesitat a la Xina sembla imparable. La “lactificació” es deu al fet que els antics pagesos aspiren a seguir un modus vivendi occidental. No obstant això, la majoria de població xinesa pateix deficiència en l’enzim lactasa i, en conseqüència, és intolerant a la lactosa. A més, diverses investigacions mèdiques indiquen que el canvi cap a una dieta de tipus occidental (amb abundància de carn de boví i lactis) podria incidir en major prevalença de càncer de mama.
Mirant cap a Occident a través d’un estrany prisma, molts ciutadans xinesos creuen que els occidentals viuen millor perquè mengen carn i beuen llet cada dia
Creuen que els blancs i els negres (a Occident) són més forts. Fins a la dècada dels 80, la carn i la llet eren molt cars i estaven racionats i molts creien que les hamburgueses de cadenes de menjar ràpid eren el millor menjar occidental. El fet que es faciliti la disponibilitat de la carn i llet, enmig d’una prosperitat creixent, després d’un llarg període d’escassetat, vol dir que els patrons de consum canviaran.
Després d’haver conquerit el mercat asiàtic, el menjar processat de les grans multinacionals s’està reinventant per adaptar-se al paladar africà, ja que ni tan sols Àfrica s’ha lliurat de l’epidèmia global d’obesitat.
Autora: Helena Escoda Casas, llicenciada en Història a la UAB
Bio Eco Actual Maig 2017
