Veo Verde 06/01/2016
El forat de la capa d’ozó a l’Antàrtida va registrar màxima amplitud al desembre.
Al començament de desembre l’expedició científica de l’Institut Antàrtic Xilè (Inach) i la Universitat de Santiago (Usach) van arribar fins a la glacera Unió per mesurar en terreny el forat d’ozó al continent blanc.
D’acord als especialistes, el Dr. Raúl Cordero i el Dr. Alessandro Damiani, líders de la investigació, desembre de 2015 passarà a la història com el registre de la major extensió del forat de la capa d’ozó a l’Antàrtida, arribant a una dimensió de més de 10 milions de quilòmetres quadrats, és a dir més del doble de la mitjana obtingut per a les últimes tres dècades en aquestes mateixes dates.
El quart forat més gran del planeta va registrar una extensió de més de 10 milions de quilòmetres quadrats
Des que existeixen dades satelitales al respecte, aquest forat ha estat catalogat com la cambra de major extensió al planeta. La campanya de mesuraments d’ozó en territori antàrtic va començar el 15 de novembre passat, amb el viatge al centre de l’Antàrtida, amb quatre investigadors de la Universitat de Santiago i l’enviament d’al voltant de 600 kg d’equipament de la millor tecnologia radiomètrica disponible.
Segons detalla el Dr. Cordero, igual que en ocasions anteriors, la campanya d’aquest any va comptar amb el suport del Inachy es va dur a terme fins a mitjans de desembre al “Estació Científica Polar Conjunta Glacera Unió”, gestionada conjuntament per les tres branques de les Forces Armades. L’estació està ubicada a la latitud 79 Sud, a uns 1.000 km del pol sud.
“L’esgotament a la capa d’ozó és primàriament provocada per la presència a l’estratosfera polar de substàncies ‘destructores d’ozó’, generades per activitats industrials en latituds mitjanes”, explica el Dr. Cordero.
L’investigador indica que la destrucció massiva d’ozó estratosfèric que anualment passa sobre la zona antàrtica entre setembre i desembre és afavorida per la coincidència durant la primavera de molt baixes temperatures de l’estratosfera antàrtica i del vòrtex polar antàrtic, que tendeix a evitar que l’ozó d’altres latituds tanqui el forat. “Quan les temperatures pugen al final de la primavera, cessa la destrucció massiva d’ozó, mentre que el debilitament del vòrtex polar permet que ozó d’altres latituds tanqui el forat”, afirma Cordero.
Com afectarà el clima de l’Antàrtida en el futur
L’investigador de la Universitat de Santiago destaca a més dels efectes en el clima que podrien originar-se de les variacions futures en la columna d’ozó. “L’evolució del forat podrien influir en el balanç energètic de l’Antàrtida. La depleció d’ozó ha afectat la temperatura estratosfèrica i està correlacionada amb variacions en els vents i en la temperatura superficial mesura en la Antárctica durant els últims decennis. Per tant, una millor comprensió de la interrelació entre canvi climàtic i Forat d’Ozó és necessària. Aquest és l’objectiu últim del nostre treball”, conclou el científic.
Font: Veo Verde – www.veoverde.com
