Un litre d’oli domèstic usat pot contaminar 1000 litres d’aigua si no es recicla. Es tracta d’un residu incòmode i ens en desfem alegrement tirant-lo pel desguàs de l’aigüera, pel vàter o a les escombraries, sense tenir en compte que danya greument els conductes de la xarxa del clavegueram, el funcionament de les estacions depuradores d’aigua, o va a parar als rius i aqüífers; en els quals, forma una pel·lícula sobre l’aigua que dificulta el pas de l’oxigen i ocasiona greus problemes ambientals que ens perjudiquen a nosaltres mateixos.
L’oli industrial té encara pitjors conseqüències. El seu elevat contingut en metalls pesants i la seva baixa biodegradabilitat el converteixen en una amenaça per als sòls (pèrdua de fertilitat) i aigües superficials i subterrànies on perdurarà fins a quinze anys.
Per mantenir el planeta es recomana reciclar l’oli, ja que cada agressió a la natura es converteix en un acte de violència contra la humanitatPer mantenir el planeta es recomana reciclar l’oli, ja que cada agressió a la natura es converteix en un acte de violència contra la humanitat.
Per reciclar-lo, primer cal emmagatzemar-lo en envasos adequats; es recomanen ampolles de plàstic d’aigua o refresc, omplint-les amb un embut especial per a oli usat, o un de fabricat per nosaltres mateixos retallant una altra ampolla de plàstic per la part superior i col·locant-lo al damunt. Quan l’envàs està ple es diposita en els contenidors adequats o es porta al punt net més proper. Els punts nets requereixen l’esforç del consumidor de desplaçar-se a ells, ja que en general n’hi ha pocs i normalment allunyats dels nuclis habitats.
L’opció més propera i pràctica són els contenidors urbans que solen estar col·locats al costat de la resta de contenidors típics de reciclatge. Es distingeixen per la seva forma i color vermell o taronja i per tenir el nom del residu destacat. En aquests contenidors no s’ha de dipositar l’oli industrial, del que la legislació obliga als fabricants a fer-se’n càrrec, per obtenir nous olis i combustibles biodièsel.
L’oli, ben tractat, pot ser reutilitzat en la producció de lubrificants, sabons, cremes, espelmes, ceres, vernissos, pintures, etc., i sobretot combustibles ecològics que minoren fins en un cinquanta per cent les emissions contaminants en relació amb el combustible normal.
Nosaltres mateixos podem elaborar sabons aprofitant l’oli usat que generem a la nostra llar; avui dia hi ha manuals fàcilment accessibles on s’explica com fer-ho. També hi ha associacions que el recullen per donar treball a persones en risc d’exclusió social.
En qualsevol cas, la consciència dels consumidors és essencial, sol·licitant l’ampliació i millora d’una efectiva recollida del residu als responsables institucionals.
Abocar per l’aigüera la nostra responsabilitat, a la llarga surt molt car.
Autora: Maria Cacheda, divulgadora científica
