Eco Portal 19/01/2016
Els transgènics consumits diàriament a Argentina.
Molts consumidors -probablement vostè és un d’ells- llegeixen les etiquetes dels envasos d’aliments. Algunes persones ho fan per qüestions de salut, avaluant la presència de greixos, sal, la quantitat de calories, etc., mentre que altres consideren a l’etiqueta simplement com a part de la publicitat del producte.
No obstant això, en molts casos la informació que aporta l’envàs pel que fa a la composició del producte no resulta del tot clara per al consumidor, per la qual cosa la major part del temps consumim guiats per les publicitats de les empreses sense conèixer la traçabilitat o sense saber bé què estem consumint.
Argentina es troba actualment entre els 3 principals productors de cultius modificats genèticament (OMG), però els consumidors no són conscients quan ingereixen transgènics ja que l’etiquetatge és optatiu i no obligatori al país.
Per aquest motiu s’han abordat campanyes per exigir l’etiquetatge i fer-ho obligatori perquè cadascú pugui optar si consumeix determinat producte o no. La preocupació de la majoria dels consumidors pel que fa a la procedència dels productes i el seu origen transgènic rau en la seva influència en la salut.
Diversos estudis científics conclouen que els aliments manipulats genèticament poden provocar al·lèrgies, intoxicacions, alteracions nocives del valor nutritiu, resistència als antibiòtics i alteracions del sistema immunològic.
“És de vital importància per al públic ser protegit de tots els productes transgènics, i no només els que contenen ADN transgènic o proteïna. Això és a causa que el propi procés de modificació genètica, almenys en la forma practicada actualment, és inherentment perillós “, van escriure els 800 científics que van signar una carta demanant l’eliminació de transgènics al món.
Gran part de la soja transgènica produïda a Argentina s’exporta cap a països on la hi utilitza per alimentar bestiar boví, porcí i avícola, però una part important de productes transgènics s’estan consumint massivament al país a través de diferents aliments que s’exposen “camuflats”.
Els aliments d’alta rotació que s’exhibeixen normalment en les góndoles dels supermercats contenen transgènics com la lecitina de soja, present a galetes, iogurts, postres, ametllats, budines, margarina, maioneses, xocolates, patates fregides, sucs, gelats, postres, arròs pre-preparat, pastes farcides, milaneses de soja, etc.
Sumat a això, cal destacar que gran part de la soja modificada genèticament de la qual provenen aquests aliments té els més alts índexs de contaminació per pesticides ja que són cada vegada més resistents als agroquímics.
“És la primera vegada que es crea un organisme perquè resisteixi a un agroquímic. Això és una invitació a la superpulverización perquè la primera soja era resistent al glifosat; en canvi, ara al 2,4 D i al glufosinat, herbicides més potents. Els transgènics van ser pensats per al agroquímic”, ha assenyalat la periodista Soledad Barruti, en el seu llibre” Malcomidos”.
Posant etiquetes als transgènics
Segons el Codi Alimentari Argentí (CAA), el rètol alimentari té per objectiu subministrar informació sobre les característiques particulars dels aliments, forma de preparació, manipulació i conservació, propietats nutricionals i contingut.
És a dir que la normativa argentina està basada en les característiques i riscos identificats del producte i no en el procés mitjançant el qual el mateix va ser originat; només s’inclou la informació que va ser aprovat per algun organisme governamental competent. Per exemple, en l’envàs d’un iogurt no s’informa què soques de bacteris làctics fermentadors es van usar, però sí se sap que el seu ús va ser autoritzat pel INAL-ANMAT (Institut Nacional d’Aliments dependent de l’Administració Nacional de Medicaments, Aliments, i Tecnologia Mèdica). Tampoc es coneix de què vaques es va obtenir la llet per al iogurt, encara que aquesta matèria primera va haver d’haver estat prèviament aprovada pel SENASA (Servei Nacional de Sanitat i Qualitat Agroalimentària).
Mentre que els ambientalistes i una gran quantitat de consumidors no volen comprar “a cegues”, hi ha qui no consideren necessari l’etiquetatge si els aliments són bàsicament equivalents en la seva composició i valor nutricional als aliments “convencionals”.
Així mateix el sector productor considera que l’etiquetatge dels productes derivats de cultius transgènics implicaria un augment de costos substancial per a la indústria agroalimentària.
10 països europeus ja van prohibir la comercialització de transgènics, a Llatinoamèrica també ho van fer Perú, Bolívia i Equador
10 països europeus ja van prohibir la comercialització de transgènics, a Llatinoamèrica també ho va fer Perú, Bolívia i Equador, però en altres països com Argentina no només es cultiven grans extensions, sinó que també es comercialitza i no es contempla l’obligatorietat de l’etiquetatge d’OGM.
Algunes organitzacions ambientalistes -com el cas de Greenpeace actualitzen i divulguen periòdicament un llistat de marques i aliments en què van trobar presència d’OMG que no estan informats en les etiquetes. Segurament es sorprendrà en revisar-lo i trobar que diverses marques reconegudes que vostè consumeix periòdicament es troben en aquest llistat, sobretot en aquells productes que contenen blat de moro i soja.
Per aquest motiu, moltes famílies estan optant per consumir productes orgànics, ja sigui comprant-los en mercats de consum sostenible o cultivant directament, de manera natural, sense agrotòxics i sense gens inserits artificialment.
La veritat és que quan hi ha interessos, diners i negocis pel mig no és tan senzill canviar el model productor o les normatives associades, però sí que podem des del nostre lloc -com consumidors i caps de família- triar consumir millor, conèixer la traçabilitat dels aliments i tornar al natural.
Font: Eco Portal – www.ecoportal.net
