Eco Portal 11/03/2016
Alerta: troben glifosat en les cerveses alemanyes més venudes.
Unes 14 marques de cervesa alemanya tenien glifosat segons un estudi realitzat per l’Institut Mediambiental de Munic (Umweltinstitut München) amb motiu de complir-se els 500 anys de la Reinheitsgebot o Llei de Puresa alemanya, que estableix que la beguda ha de realitzar només amb aigua, ordi i llúpol.
El relevamiento, realitzat sobre les 14 marques de major consum del poble teutó, va llançar que totes les cerveses contenien residus de glifosat, l’herbicida més utilitzat al món que durant 2015 l’Organització Mundial de la Salut (OMS) va qualificar com probablement cancerigen.
“Els valors obtinguts van variar entre 0,46 i 29,74 micrograms per litre, gairebé 300 vegades per sobre del límit legal per a l’aigua potable de 0,1 microgram per litre”, va assenyalar un comunicat de l’institut.
D’aquest llistat de 14 marques, Hasseroeder, una cervesa feta a Saxònia-Anhalt, a l’est del país contenia les majors traces deglifosato amb 29,74 micrograms per litre, mentre que a la Augustiner, feta a Munic, es va trobar la menor proporció amb 0,46 micrograms litre.
Encara que s’estima que el glifosat hauria arribat a la cervesa a través de l’ordi importada, l’Institut Mediambiental de Munic va exhortar a les empreses a investigar en quina part de la cadena de producció va ser incorporat l’herbicida.
Després de conèixer-l’informe, el ministre d’Agricultura alemany, Christian Schmidt, va minimitzar el relevamiento i va assegurar als mitjans que “per arribar a una quantitat sensible per a la salut caldria beure 1.000 litres de cervesa (al dia). Encara no he vist ningú a Baviera que es begui 1.000 litres de cervesa. I si se’ls beu, la mort arribarà no pels pesticides, sinó per altres raons “.
En la mateixa línia, l’Institut Federal de Valoració de Riscos (BFR) alemany va assegurar que “la situació no suposa un perill per als consumidors i que fins i tot la quantitat més alta trobada és tan baixa que requeriria la taxa de consum citada pel ministre”.
Davant aquestes afirmacions, l’Institut Mediambiental de Munic va emetre un altre comunicat en el qual van sostenir que els valors que posen com a referència la BFR i Schmidt no tenen en compte la recent qualificació del glifosat com potencialment cancerigen: “Per a les substàncies cancerígenes, no hi ha límit inferior del qual siguin inofensives“, han afirmat.
I van continuar: “Des de la nostra perspectiva és aterridor que l’Agència Federal de Protecció al Consumidor resti importància als perills del glifosat“.
“El nostre objectiu és comprometre a les empreses per treballar al costat de nosaltres per a l’eliminació del glifosat en tots els productes”, va concloure el comunicat.
En el mateix sentit, el químic argentí Damián Marí, integrant de EMISA (Espai Multidisciplinari d’Interacció Socioambiental de la Facultat de Ciències Exactes de la Universitat Nacional de la Plata), va sostenir que “hi ha una qüestió que no és tinguda en compte que és la exposició crònica, és a dir, quin és l’efecte de les petites dosis tots els dies “.
I va continuar: “La majoria de les regulacions estan basades en efectes letals (mortalitat) d’organismes, però en realitat poc se sap dels efectes subletals, o en realitat no es prenen els efectes subletals per a la reglamentació”.
El científic -qui des del EMISA encapçala un equip de treball que ha descobert glifosat en fruites i verdures així com en cotons, tovalloletes femenines i tampons – va explicar que “aquest criteri no només implica al glifosat sinó a gairebé totes les substàncies”.
“D’altra banda -va afirmar aquesta comparació barroera que fan és per als valors actuals de límits de referència de glifosat, que haurien de ser revisats urgent, per la recategorització que ha tingut l’any passat”.
Font: Ecoportal.net
