Batalla por las semillas entre poderosos large

Eco Portal 29/03/2016
Batalla per les llavors entre poderosos a Argentina.

Els Drets de Propietat Intel·lectual sobre les llavors s’enfronten a Monsanto amb els productors de soja. Els grans exportadors del gra actuen aliats a Monsanto. El resultat serà una nova Llei de Llavors que tindrà a agricultors familiars i camperols com a principals víctimes.

Quan el juny del 2012 el govern argentí va anunciar el seu acord amb Monsanto per, entre altres coses, autoritzar el cultiu de la soja resistent al glifosat i productora de la toxina Bt (soja intacta RR2 pro) va desencadenar una batalla entre la corporació i els grans i petits productors de soja que encara no ha conclòs i que sense cap dubte intenta ser el teló de fons per donar un pas més en la privatització de les llavors.

L’autorització de la nova soja va posar al centre de l’escena als Drets de Propietat Intel·lectual sobre les llavors ja que a Argentina conviuen en aquest moment dos sistemes que permeten la privatització i el monopoli sobre les mateixes:

– D’una banda, una llei de Llavors de l’any 1973 (Llei 20247) que segueix vigent i que va instituir els Drets de Obtentor sobre les llavors però protegint l’ús propi i la possibilitat de realitzar investigació sobre les llavors registrades amb títol de propietat. La Llei expressa clarament que “No lesiona el dret de propietat sobre un conrear… qui reserva i sembra llavor per al seu propi ús”(1)

– D’altra, l’any 1996 es va modificar la Llei de patents aprovant-se la Llei Núm 24572 que va obrir les portes per al patents d’organismes produïts a través de l’enginyeria genètica. Si bé la Llei planteja que no són patentables “La totalitat del material biològic i genètic existent en la naturalesa o la seva rèplica, en els processos biològics implícits en la reproducció animal, vegetal i humana, inclosos els processos genètics relatius al material capaç de conduir el seu pròpia duplicació en condicions normals i lliures… “al final d’aquesta frase es va agregar el complement”… tal com passa a la natura “que permetria la patentabilitat dels transgens introduïts en els organismes genèticament modificats(2). Queda clar que les llavors no poden ser patentades, però si els transgens que contenen.

Excusa per a una nova Llei de Llavors

No obstant això, la soja rr introduïda en aquest mateix any ’96 a Argentina no va tenir cap sol·licitud de patent per als seus transgnenes segons el va reconèixer la mateixa empresa que la va introduir. Però per a l’any 2012, amb l’autorització de la Soia intacta RR2 pro es va anunciar simultàniament la modificació de la Llei de Llavors perquè la corporació pogués rebre una retribució per les seves aportacions en tecnologia.

Els diversos esborranys que van circular clandestinament, ja que mai es van fer públics, mostraven clarament com l’eix estava a limitar l ‘ “ús propi” de les llavors, en limitar la possibilitat de “guardar llavor” per a la següent collita, dret bàsic i pràctica històrica dels agricultors que és el fonament de tota agricultura. Els diferents avantprojectes restringien greument pràctiques que han estat en vigència des dels inicis de l’agricultura, com és el seleccionar, millorar, obtenir, guardar, multiplicar i intercanviar llavors lliurement a partir de la collita anterior. A més a totes les versions s’obrien les portes per a l’aprofundiment de l’expropiació i privatització de la biodiversitat agrícola i silvestre i es creava un sistema policial per criminalitzar als que guardessin o intercanviaran llavors (3).

No obstant això, l’anunciada modificació de la Llei mai va poder concretar davant la resistència que des de múltiples sectors de la societat van sorgir i es van expressar a través de campanyes, recol·lecció de signatures, mobilitzacions, audiències, documents i diverses expressions públiques. Les diferents versions que es van produir dins el Ministeri d’Agricultura mai van arribar a ser presentades al Congrés de la Nació

La Clàusula Monsanto

Davant d’aquest panorama incert per als seus interessos, Monsanto decideix unilateralment crear un sistema de Llicència d’Ús per a la seva nova soja “orientat a assegurar el reconeixement i respecte dels drets de propietat intel·lectual de les noves invencions biotecnològiques aplicades a varietats de soja” (4) .

A través d’aquesta Llicència d’Ús, que és en realitat un Contracte de Regalies Esteses, Monsanto imposa a qui vulgui utilitzar la soja la signatura d’un contracte amb vigència fins al 14 novembre 2028 pel qual el productor assumeix el compromís de pagar una contraprestació per l’ús de la tecnologia i realitzar el “ús correcte de la tecnologia” cada vegada que torni a sembrar la soja intacta.

Aquest pagament de regalies és contrari a la legislació vigent, però no va rebre cap qüestionament del govern nacional i se segueix sostenint des del seu llançament l’any 2013.

No obstant això, els productors de soja no van signar massivament aquest contracte i per als anys 2013 i 2014 la sembra de la soja intacta es va multiplicar a partir de la comercialització del gra collit en l’anterior collita, venut il·legalment com a llavor.

A partir d’allí, ja en l’any 2015, Monsanto va intentar cobrar les regalies realitzant controls a les sitges on el gra és apilat per a la seva exportació en els ports del litoral argentí, deslligant un conflicte d’envergadura davant la negativa dels productors a acceptar aquest control. Tal va ser la dimensió del conflicte que al mes de maig el govern nacional va intervenir i després d’una reunió amb les parts, informa que el mateix es resoldrà a través d’un Decret de Necessitat i Urgència (DNU) que estableixi el cobrament de regalies ( limitant l’ús propi) però que només autoritzaria el control per al cobrament de les mateixes sobre la llavor i no en els grans.

Aquest intent d’aprovació del DNU també va tenir un ampli rebuig social i va ser durament qüestionat i mai va arribar a emetre.

Així és que vam arribar a l’any 2016 amb un conflicte que s’aguditzarà en les pròximes setmanes quan comenci a collir-la soja i amb un nou govern en el qual l’aliança amb l’agronegoci (corporacions biotecnològiques i productors de soja) és encara més forta que en el govern anterior (amb representants dels sectors productors de soja i de Monsanto ocupant càrrecs públics).

A això se suma la novetat d’un acord de Monsanto amb els grans agroexportadores que es comprometen a facilitar les anàlisis en els ports per detectar la presència de la soja intacta. Ja la corporació Bunge ha anunciat que començarà a realitzar les anàlisis corresponents al nou sistema creat denominat “bolsatech” (5). A partir d’aquests controls s’habilita, sempre per la via privada, que Monsanto demani als productors per cobrar els seus regalies.

La reacció dels productors de soja

Els grans i mitjans productors de soja han rebutjat des dels seus organitzacions el cobrament de regalies esteses i han recorregut a diverses mesures legals per denunciar Monsanto pels seus abusos, sense qüestionar per descomptat la resta del model agrícola industrial ni les seves conseqüències.

Durant el mes de febrer de 2016 la Federació Agrària Argentina juntament amb les entitats que componen el Complex Federat van presentar una ampliació de la denúncia existent contra Monsanto davant la Comissió Nacional de Defensa de la Competència. En la mateixa, es va realitzar la denúncia plantejant que Monsanto amb les seves mesures està abusant de la seva posició dominant en el mercat buscant aconseguir el total control de la cadena productiva, comercial i industrial del gra, violant la Llei de Llavors i la Llei de patents. Les entitats van afirmar que l’empresa monopolitza el mercat de llavors, imposant clàusules obertament il·legals, sense possibilitat de defensa per part dels productors, les cooperatives o els aplegadors, que s’estan veient afectats per condicions comercials lleonines, que els discriminen del sistema de comercialització de grans de soja, sotmetent-los a un sistema abusiu i il·legal (6).

En tant la Societat Rural Argentina (SRA), que agrupa els grans terratinents argentins, ja l’any 2015 va denunciar que “Monsanto no té la patent de la soja Intacta RR2 PRO” en la veu del seu president Luis Miguel Etchevehere (7) . Al març de2016 la SRA va denunciar a Monsanto davant la Comissió Nacional de Defensa de la Competència. La acusa de conducta antijurídica i abusiva en la implementació del sistema de comercialització de la llavor Intacta RR2 PRO. “Sota la màscara d’un suposat acord voluntari amb el productor, ia través de contractes d’adhesió, amb clàusules abusives i contràries a la legislació d’ordre públic vigent a la República Argentina, Monsanto obliga els productors a renunciar als drets reconeguts en la Llei de Llavors 20.247, i intenta cobrar regalies per suposats drets de propietat intel·lectual que la llei i les autoritats nacionals no li reconeixen (tal com va ser confirmat per l’Institut Nacional de propietat Industrial, enfront d’una consulta de la SRA, al juny de 2015 ) “, ha indicat l’entitat en un comunicat (8).

Sobre els impactes de la sojizació, la destrucció d’ecosistemes i sòls, la contaminació per agrotòxics que implica el model, el desplaçament de comunitats camperoles i la destrucció d’economies regionals cap de les organitzacions dir una paraula.

Els agricultors familiars i camperols i els moviments socials

Els moviments socials i camperols que qüestionen la totalitat del model sojero van mantenir durant tots aquests anys un radical qüestionament a la modificació de la Llei de Llavors i van ser actors centrals en el seu fre des de l’any 2012.

Davant l’intent de modificar la Llei per Decret durant l’any 2015 el Moviment Nacional Camperol Indígena (MNCI) va expressar que el que està en joc és una disputa per la funció social de les llavors o la seva subordinació al capital financer transnacional. Segons van exposar en el comunicat que van difondre, “cedir a la pressió de les corporacions i acceptar la propietat intel·lectual sobre llavors, en un context on les empreses transnacionals són els que controlen més del 90% d’aquesta tecnologia, així com totes les anelles d’aquesta cadena (inputs, serveis, comerç global, mecanismes financers) és retrocedir en Sobirania “. A més, emfatitzen que “l’ús propi és un dret inalienable per als camperols indígenes i agricultors familiars, i per exercir-lo no necessitem estar en cap tipus de registre, ni ser tractats com a excepcions a cap normativa” (9).

La Campanya “No a la nova Llei Monsanto de llavors en l’Argentina” en aquest mateix moment va emetre un comunicat on assegura que l’anunciat DNU “avança sobre un tema que ve rebent les crítiques i el rebuig de centenars d’organitzacions socials, de treballadors, d’agricultors, camperols i pobles originaris, així com d’acadèmics i de diferents sectors polítics. Aquests múltiples sectors resisteixen l’apropiació dels béns comuns de la naturalesa “. Així mateix, remarquen que “amb l’excusa de combatre la ‘Borsa Blanca’ [la venda de les llavors de soja com a gra per part de productors] es planteja haver arribat a un ‘consens’ per impulsar aquest DNU”. No obstant això, es denuncia que aquest no és tal ja que no representa a tota la societat i que és “només el consens del agronegoci per seguir imposant les seves pretensions”. La declaració finalitza fent una crida a rebutjar “qualsevol decret i a qualsevol normativa que intenti avançar sobre la privatització dels nostres béns comuns” (9).

La resposta del Govern

Un cop més la resposta del govern nacional ha estat l’anunci d’una nova Llei de Llavors, tal com ho va manifestar el ministre d’Agroindústria, Ricardo Buryaile al diari Clarín, portaveu de l’agronegoci argentí durant la mega mostra Expo-Agro realitzada al mes de març al cor sojero de l’Argentina el ministre va expressar alli que “es reforçaran els controls oficials a través de l’Institut Nacional de Llavors (INASE), per evitar la proliferació de llavor il·legal o no certificada”. I la conclusió és que la solució de fons sembla ser una Llei de Llavors que defineixi amb claredat els drets d’uns i altres (10). Per descomptat que en aquesta mateixa Expo-Agro aquesta proposta va ser ratificada i recolzada pel president de l’empresa, Joan Farinati (11).

Alhora, l’altre diari portaveu de agronegoci, La Nació, acaba d’informar que “segons va transcendir, el president dels Estats Units, Barack Obama, plantejarà en les seves reunions amb el president Maurici Macri la qüestió de la propietat intel·lectual inclosa en llavors” . Queda així molt clarament marcada l’agenda dels pròxims mesos (12).

Conclusions

Aquesta disputa entre sectors poderosos de l’agronegoci per la distribució d’una part de la immensa renda que els commodities ofereixen en l’actualitat s’amaga darrere el propòsit d’enfortir el control corporatiu i la mercantilització de totes les llavors.

No hi ha dubtes. En aquesta disputa els grans monstres corporatius aconseguiran acords satisfactoris mentre les llavors criolles i natives seguiran sent víctimes d’aquesta apropiació. I seran les camperoles i camperols, els productors familiars i agroecològics els que patiran les conseqüències de les noves normes que s’imposen.

La situació actual a l’Índia, on Monsanto amenaça amb retirar-se del mercat davant la intenció del govern de “retallar les quotes de la companyia per propietat intel·lectual” ja que això l’implica a la companyia “creixents dificultats per recuperar les seves inversions en recerca i desenvolupament en llavors modificades “(13) mostra que la història es repeteix ja que aquest va ser el discurs amb què Monsanto va començar la seva campanya per la modificació de la Llei de llavors a Argentina l’any 2005.

Enfront dels canvis que s’estan produint a Amèrica llatina, on s’està produint un gir en el que l’aprovació de Tractats de Lliure Comerç comencen a ser part de l’agenda dels nous governs (que se sumen als que ja els venien promovent com Xile, Perú, Colòmbia o Mèxic) l’agudització de la imposició de lleis de Llavors estarà a l’ordre del dia.

El cas d’Argentina ha de servir com a mirall per poder mirar integralment les conseqüències d’un model, els mecanismes que s’utilitzen per imposar les noves lleis i també les diferents vies per a la resistència que fins al present han donat els seus fruits, impedint aquest avanç en la privatització de les llavors.

Notes

1- Ley de semillas y creaciones fitogenéticas, http://infoleg.mecon.gov.ar/infolegInternet/anexos/30000-34999/34822/norma.htm

2- Ley de Patentes de invención y modelos de utilidad, http://infoleg.mecon.gov.ar/infolegInternet/anexos/35000-39999/35001/texact.htm

3- Campaña NO a la nueva Ley ‘Monsanto’ de Semillas en Argentina http://www.biodiversidadla.org/Principal/Secciones/Campanas_y_Acciones/Campana_NO_a_la_nueva_Ley_Monsanto_de_Semillas_en_Argentina

4- Soja intacta rr2 pro, Licencia de uso, http://www.intactarr2pro.com.ar/licencia-de-uso

5- Bunge anunció que comenzará a realizar análisis de semilla en Ramallo para detectar el evento Intacta,  http://www.agritotal.com/0/vnc/nota.vnc?id=bunge-anuncio-que-comenzara-a-realizar-analisis-de-semilla-en-ramallo-para-detectar-el-evento-intacta

6- La Federación Agraria y sus entidades asociadas ampliaron la denuncia contra Monsanto,  http://www.diariodelsurdigital.com.ar/La-Federacion-Agraria-y-sus

7- “Monsanto no tiene la patente de la soja Intacta RR2 PRO”, http://www.fyo.com/noticia/152873/monsanto-no-tiene-patente-soja-intacta-rr2-pro

8-La Rural denunció a Monsanto ante Defensa de la Competencia,   http://www.ieco.clarin.com/economia/Rural-denuncio-Monsanto-Defensa-Competencia_0_1521448139.html

9- Voces críticas en torno al DNU sobre el uso y propiedad de las semillas, https://notas.org.ar/2015/05/27/voces-criticas-decreto-semillas/

10- Semillas: el gobierno intervendrá en la pelea por las regalías, http://www.clarin.com/politica/Semillas-gobierno-intervendra-pelea-regalias_0_1537046732.html

11- Monsanto se mostró a favor de la discusión por la nueva ley de semillas, http://infocampo.com.ar/nota/campo/77899/monsanto-se-mostro-a-favor-de-la-discusion-por-la-nueva-ley-de-semillas

12-  Una pelea entre un productor y Monsanto podría trabar la comercialización de la soja,  http://www.lanacion.com.ar/1881185-una-pelea-entre-un-produ

13- Monsanto amenaza con marcharse de India, http://www.elnuevoherald.com/noticias/finanzas/article64394402.html

Font: Ecoportal.net

Deixa un comentari

Please enter your comment!
Please enter your name here