Eco Portal 04/08/2016
Té set i la gola seca? Compte amb el que consumeix.
Té set i la gola seca. La seva mà s’aferra a la llauna gelada per la qual rellisquen unes refrescants gotetes d’aigua. Treu l’anella i «pshhhh»… llest. El líquid bombolles descendeix per la seva gola. El gas carbònic li puja al nas i deixa anar unes llàgrimes. Està tan bona! No obstant això…
Uns deu minuts més tard… Ara que ha buidat la llauna, ha de saber que ha ingerit l’equivalent a ¡10 terrossos de sucre! En principi hauria de vomitar de repulsió, però l’àcid fosfòric que conté aquesta beguda gasosa emmascara el sucre amb un sabor àcid, que provoca una il·lusió saciant.
Després d’uns vint minuts… L’índex de sucre en sang augmenta brutalment i posa el seu organisme a prova. El pàncrees s’embala i segrega insulina en massa. Malgrat tot, la insulina és vital per a l’organisme i ella sola és capaç de transformar en greix l’increïble excés de sucre en sang, que el cos tolerarà millor. En efecte, pot emmagatzemar el greix en forma de incòmodes mitxelins, inofensius si són provisionals, mentre que la glucosa resulta un verí mortal quan es troba en altes dosis a la sang. El fetge és l’únic capaç d’emmagatzemar glucosa, però la seva capacitat és molt limitada.
Als trenta minuts… El cos absorbeix totalment la gran quantitat de cafeïna que presenta el refresc de cua. Fa que es dilatin les pupil·les i que augmenti la pressió sanguínia. En aquest mateix moment es saturen les reserves de sucre al fetge, el que provoca el rebuig de sucre a la sang.
Als tres quarts d’hora… El cos comença a produir més dopamina. Es tracta d’una hormona que estimula el “centre del plaer” al cervell. L’heroïna produeix el mateix efecte.
Aquesta no és l’única similitud que comparteixen el sucre i les drogues. El sucre també pot provocar dependència, fins al punt que un estudi ha demostrat que el sucre és més addictiu que la cocaïna. No és casualitat que el “addicte” que es disposa a beure la seva beguda de cola es trobi tan nerviós com un drogoaddicte.
Una hora després… Ara té lloc un descens del nivell de sucre (hipoglucèmia) i l’energia, tant física com mental, cau en picat.
Per evitar aquesta cadena de catàstrofes, quan es tracta de calmar la set, l’única i veritable solució és beure aigua.
No sóc una planta! És difícil començar a beure aigua quan un s’ha acostumat durant anys a ingerir begudes ensucrades o compostes (cafè, te, vi, cervesa …). Un creu que no serà capaç de conformar-se amb el insípid gust de l’aigua. Sovint poden escoltar expressions jocoses com “No sóc una planta!” O “L’aigua és per als peixos!” Mentre qui les diu es fica en el cos un refresc.
En realitat, el mal va més enllà d’una simple qüestió de gust. Les persones que es resisteixen a beure aigua són gairebé sempre les que realment no tenen set. I si no tenen set és perquè no fan exercici físic. Quan s’ha transpirado de veritat, ja sigui a la feina o fent esport, beure aigua es converteix no només en una necessitat, sinó en un veritable plaer.
La meva mare ens va apuntar al meu germà i a mi a un club de judo. Érem quaranta xavals en una sala municipal de 30 metres quadrats il·luminada amb llums de neó, envoltada de tatamis i que únicament es ventilava a través d’uns finestrons. Després d’un intens escalfament en el qual havíem de saltar, córrer i fer sèries de flexions i abdominals, l’entrenador ens feia enfrontar en combats de peu i al terra, per acabar (¡era el millor moment!) Amb una gran lluita de “cavallets” en què ens muntàvem sobre l’esquena d’un company i havíem de tirar a la resta.
Al final de l’entrenament, amb la cara vermella i suant, corríem cap als vestidors on es trobaven les aixetes, als lavabos contigus als urinaris. Sortia aigua temperada, però en aquell moment ens semblava tan bona! L’olor de les latrines no impedia que tots omplíssim l’estómac amb aquella delícia. Els que anaven amb més pressa bevien directament de l’aixeta, mentre que la resta, més civilitzats, formaven un bol amb les mans i bevien el preuat líquid gairebé sense agafar alè. No vull pensar en la quantitat de microbis que agafàvem durant aquesta operació.
No recordo haver pres una beguda millor que l’aigua del nostre club.
Per què deixar de beure refrescs Penseu en això. Després de realitzar un esforç, pot tenir ganes de beure un refresc o una cervesa ben freda, però veurà que aquestes begudes no ofereixen una satisfacció tan intensa com la que proporciona l’aigua. L’aigua és un plaer suprem quan realment es té set, igual que quan tenim gana, per exemple, durant un llarg passeig per la muntanya, l’entrepà de llonganissa que portem a la motxilla ens semblarà el millor del món tot i que, un cop a casa i reprès el ritme habitual, no li prestem la menor atenció.
A més, en beure aigua reduirà el consum de la resta de substàncies nocives que es troben en les begudes amb gas, començant per:
– L’àcid fosfòric, que interfereix en el metabolisme del calci i causa osteoporosi i un debilitament de les dents i els ossos.
– El sucre, factor clau de la diabetis, malalties cardiovasculars, inflamacions cròniques, artrosi i càncer.
– L’aspartam, del qual hi ha més de 92 efectes secundaris relacionats amb el seu consum, com els tumors cerebrals, l’epilèpsia, la fragilitat emocional o la diabetis.
– La cafeïna, que provoca tremolors, insomni, mals de cap, hipertensió, desmineralització i pèrdua de vitamines.
I això per no parlar de l’acidesa de la cua, que resulta desastrosa per a les dents. S’ha adonat que les dents estan aspres després de beure un refresc de cola? És més àcid fins i tot que el suc de llimona. Tant que podria utilitzar-se per netejar les monedes de metall (proveu a posar una moneda bruta de 50 cèntims en un got amb un refresc de cola durant mitja hora). L’esmalt de les dents es torna porós i es torna groguenc grisós si es beu amb freqüència.
Amb tota la llista anterior de desastres sembla innecessari parlar dels efectes en l’obesitat: el consum de begudes gasoses, sobretot en els nens, augmenta el risc en un 60%. No hi ha cap bona raó per donar-li als seus fills begudes gasoses, llevat que vulgui que:
– Augmentar el risc de diabetis.
– Augmentar el risc de càncer.
– Crear-los una dependència al sucre.
Si vol un bon consell, tant per la seva salut com per a la seva economia, prengui nota d’aquest: no deixi que cap beguda ensucrada creui la porta de casa.
Torneu a beure aigua. Podeu començar el dia bevent un bon got, fins i tot abans d’esmorzar. Li farà un gran regal als seus ronyons, que treballen tan dur durant tot el dia per netejar la sang. Estaran més sans, més nets i se sentirà més en forma. A la seva salut!
Fonts:
Dr. Josep M. Mercola, What Happens to Your Body Within an Hour of Drinking a Coke, 12.01.2008
Coca-Cola uneix Boisson dangereuse et cancérigène, 24.04.2011
Magalie Lenoir, Fuschia Serre, Lauriane Cantin, Serge H. Ahmed, Intense Sweetness Surpasses Cocaine Reward, 1 d’agost de 2007. DOI: 10.1371 / journal.pone.0000698
Autor: Juan-M. Dupuis
Font: Eco Portal – www.ecoportal.net
