Eco Portal 06/09/2016
El planeta perd 33 mil hectàrees de terra fèrtil per dia.
Estudis científics calculen que la superfície terrestre en condicions de sequera va passar de 10 a 15 per cent a principis de 1970 a més de 30 per cent a principis de 2000, i que aquestes xifres seguiran augmentant. Tot i que les sequeres tenen lloc a tot arreu, Àfrica sembla ser el continent més perjudicat.
D’acord amb la Convenció de les Nacions Unides per a la Lluita contra la Desertificació (UNCCD, en anglès), dos terços de les terres africanes són desert o terres àrides. El repte és enorme per al segon continent en grandària del planeta, amb 1.200 milions d’habitants distribuïts en 54 països i que va ser la regió més afectada en 2015-2016 pel fenomen climatològic conegut com El Niño.
“A nivell mundial, les sequeres són cada vegada més greus, amb més freqüència, més durada i extensió espacial. El seu impacte és cada vegada més gran, i inclou al desplaçament humà massiu i la migració. La sequera actual és evidència “, va expressar Daniel Tsegai, funcionari de la UNCCD, a la Conferència sobre la Sequera a Àfrica que es desenvolupa a Windhoek fins al divendres 19, organitzada per l’organisme i el govern de Namíbia.
La conferència remarca l’anomenada “resiliència davant la sequera”. “La resiliència davant la sequera es defineix simplement com la capacitat d’un país per sobreviure sequeres consecutives i ser capaç de recuperar les condicions prèvies”, va explicar Tsegai, en diàleg amb IPS.
“Per començar, hi ha quatre aspectes en la sequera, la meteorològic (clima), el hidrològic (aigües superficials), l’agrícola (cultiu) i el socioeconòmic (les conseqüències per als éssers humans)”, ha indicat.
Els cinc grans “absents”
Per Tsegai, els principals obstacles per a assolir la resiliència davant la sequera a l’Àfrica són:
a) La manca d’una adequada base de dades que inclogui al clima, els recursos hídrics – superficials i subterranis -, la humitat del sòl, així com les incidències de sequeres passades i els seus impactes.
b) La mala coordinació entre els diversos sectors i actors rellevants en un país i entre països d’una regió.
c) El baix nivell de capacitat per aplicar mesures de reducció del risc de sequera, especialment a nivell local.
d) La manca de voluntat política per implementar polítiques nacionals de sequera.
e) L’element econòmic de la preparació per a la sequera no està ben investigat.
Quant als objectius de la UNCCD, Tsegai va explicar que aquesta procura millorar la productivitat de la terra, restaurar o preservar-la per establir un ús més eficient de l’aigua i millorar les condicions de vida de les poblacions afectades per la sequera i la desertificació.
El funcionari va assenyalar algunes de les estratègies que es poden adoptar per augmentar la resiliència davant la sequera. En primer lloc, un canvi de paradigma en la manera de tractar el problema. Hem de canviar la manera de pensar sobre la sequera, ha afegit.
“La sequera ja no és més un esdeveniment aïllat i ni tan sols una ‘crisi’. Va a ser més freqüent, greu i de més durada. És un risc constant”, va assegurar Tsegai.
“Per tant, hem de deixar de ser reactius i ser proactius, passar de l’enfocament de la gestió de crisi a la gestió de riscos, de l’enfocament fragmentat a un més coordinat / integrat. Tractar a la sequera com una crisi implica tractar amb els símptomes… i no les causes “, ha advertit.
“En resum, el camí a seguir és el desenvolupament d’una (política de) sequera nacional basada en els principis de la reducció del risc”, ha recomanat.
En segon lloc cal enfortir els sistemes de control i d’alerta primerenca de les sequeres. També és important avaluar la vulnerabilitat del país davant el fenomen i realitzar perfils de risc: qui es veuran afectats, en quines zones i quins seran els impactes.
L’execució de mesures de reducció del risc inclou el desenvolupament de sistemes de reg sostenible per als cultius i el bestiar, el seguiment i el mesurament de l’abastament d’aigua i els seus usos, el reciclatge i la reutilització de les aigües, i la possibilitat de cultius més tolerants a la sequera i l’ampliació d’assegurances de collites.
Les cinc grans opcions
Tsegai espera cinc resultats de la conferència de Windhoek:
Un document d’estratègia comuna a nivell de l’Àfrica per enfortir la preparació davant la sequera del continent, que pugui aplicar-se i compartir-se entre els països. Que condueixi al desenvolupament de polítiques nacionals integrades destinades a la construcció de societats més resilients a la sequera, basades en l’ús sostenible i la gestió dels recursos naturals – terra, boscos, biodiversitat, aigua, energia, etc.
S’espera que els països acordin un protocol que sigui vinculant i que es presentarà a la Conferència Ministerial Africana sobre l’Ambient el 2017, per a la seva aprovació a la cimera de la Unió Africana (UA).
Els resultats de la conferència es presentaran davant els governants de la UA per obtenir el seu suport. S’espera, a més, que la conferència enforteixi les aliances i la cooperació Sud-Sud, per donar suport al desenvolupament de polítiques nacionals i la millora de les ja existents sobre gestió de la sequera.
Traduït per Bio Eco Actual
Font: Ecoportal.net
Article original: www.ipsnoticias.net
