Eco Portal 13/09/2016
Armes transgèniques per extingir espècies.
Si es pogués extingir totalment espècies que una empresa o institució consideri nocives ¿estaria justificat fer-ho? Qui ho decideix? Com afectarà les cadenes alimentàries i els ecosistemes? L’arma ja existeix i encara que està en prototip, el seu desenvolupament passa a un ritme vertiginós, deixant molt enrere qualsevol regulació de bioseguretat i consideracions ecològiques, ètiques, socials o econòmiques de la gran majoria.
Per poder avançar amb aquest enorme risc tecnològic, la indústria biotecnològica ha canviat de tàctica. Unes poques ONG internacionals promouen aquesta nova biotecnologia com a mitjà de “conservació de la natura”, que proposen fer servir per extingir espècies invasores: ratolins, insectes, males herbes. Van presentar també una moció al Congrés mundial de la Unió Internacional per a la Conservació de la Naturalesa (IUCN) que es va reunir l’1 al 10 de setembre a Hawaii, per a adoptar la biologia sintètica com a eina de conservació.
Davant d’això, 30 personalitats de l’àmbit científic, ambientalistes, advocats, líders indígenes i altres, van publicar un escrit trucant a posar un alt a aquestes propostes i a la tecnologia de “impulsors genètics”. Entre els signants -que inclouen a Jane Goodall, David Suzuki, Vandana Shiva, Víctor Toledo, Alejandro Nadal- estan les presidents de la Unió de Científics Compromesos amb la Societat, Elena Álvarez-Buylla, Mèxic i Angelika Hilbeck, Alemanya, de la Xarxa Europea de Científics per la Responsabilitat Social i Ambiental (ENSSER).
La Dra. Hilbeck, entomóloga, ha assenyalat que “els impulsors genètics són una tecnologia que es proposa exterminar espècies. Encara que li pugui semblar a algun conservacionista professional una “bona solució” per a situacions complexes, hi ha alts riscos de conseqüències no intencionals, que podrien ser pitjors que el problema que tracten de resoldre” (www.synbiowatch.org/gene-drives-iucn-pr).
Els “impulsors genètics” o gene drives en anglès, es basen en una tecnologia tan nova que encara no existeix traducció acordada. És una construcció transgènica que “enganya” a la natura perquè les espècies de reproducció sexual (plantes, insectes, animals, humans), passin forçosament un gen forà a totes les generacions posteriors.
És una via biotecnològica per destruir l’avantatge desenvolupada en la co-evolució de les espècies en milions d’anys amb la reproducció sexual. Normalment, la progènie hereta 50 per cent de la informació genètica de cada progenitor, el que en generacions posteriors facilita als organismes eliminar gens que no són útils o li són estranys. Amb els impulsors genètics, el constructe artificial dissenyat amb tecnologia CRISPR-CAS9, talla / insereix noves seqüències i elimina el gen corresponent que aporta l’altre progenitor, garantint així que finalment el gen introduït estigui en tota l’espècie. (Més informació a http://tinyurl.com/hp2gph5)
En cas que sigui una modificació perquè la progènie sigui d’un sol sexe, s’extingiria l’espècie. Això és justament el que es proposa el projecte GBIRd (Genetic Biocontrol on Invasive Rodents), liderat pel grup Island Conservation, que desenvolupen rosegadors manipulats amb impulsors genètics perquè només puguin procrear ratolins mascles. Pretenen alliberar-los en 2020 en illes per eliminar a ratolins que fan mal a les aus. Un altre projecte que es vol alliberar a Hawaii (del grup Reviu and Restore) són mosquits amb impulsors genètics per extingir-los per la mateixa via, argumentant que transmeten malària aviària que afecta aus natives. Això tot i que les aus han començat a desenvolupar resistència natural a aquesta malaltia.
L’enfocament és estret i erroni, perquè no toca les causes, condicions i interaccions en què desenvolupen les suposades espècies “perjudicials” i per tant, seguiran sorgint o seran substituïdes per altres amb la mateixa funció. En el cas de GBIRd, es tracta de manipular ratolins comuns, de manera que la cascada de riscos sobre l’espècie, sobre altres rosegadors emparentats i el paper que juguen en diferents ecosistemes, és d’una amplitud enorme i impossible de controlar. Això no és molt diferent en el cas dels mosquits; l’eliminació d’un tipus de mosquit -si fos possible- s’obrirà pas a altres que es tornaran vectors de malaltia, potser molt més difícils de controlar.
Per aquesta i altres raons, 71 governs i 355 ONG que formen part de la IUCN, en lloc de donar suport l’ús de biologia sintètica, van votar una esmena a aquesta moció, establint una moratòria “de facto” dins IUCN al suport o recolzament a la investigació, experiments de camp i ús de impulsors genètics, fins que s’analitzin en profunditat i avaluïn els seus impactes en la biodiversitat i altres aspectes. (http://tinyurl.com/hht8byo).
L’ús d’impulsors genètics no només es pensa per a conservació, les transnacionals d’agronegocis el desenvolupen com una via per eliminar males herbes, revertir resistències d’herbes invasores als agrotòxics dels cultius transgènics, per augmentar el seu ús. Que es doni més importància mediàtica com a instrument per a conservació o prevenir malalties, és també una manipulació per evitar que s’associïn amb l’estès rebuig global als cultius transgènics.
És urgent ampliar el debat sobre els usos, riscos i impactes de la biologia sintètica i especialment dels impulsors genètics, sobre els quals s’ha d’establir una estricta moratòria internacional que previngui qualsevol alliberament. Per començar, aquí pot afegir la seva signatura a la carta esmentada http://tinyurl.com/jm4t6bg .
– Silvia Ribeiro, Investigadora del Grup ETC – www.etcgroup.org
Font: Ecoportal.net. Publicat per Alainet
