rennes mercado

Eco Portal 01/02/2017
La guerra de les llavors prohibides, la rebel·lió d’agricultors francesos.

Les multes de fins a 450 euros per vendre fruites i verdures fora del catàleg oficial (un estricte repertori dels 7.000 tipus de fruites i verdures que es permeten conrear i vendre al país) no frenen la rebel·lió d’agricultors francesos contra el Govern.

Cada dissabte al matí, el mercat de Lices de Rennes atrau artesans, pescadors i agricultors de tota la Bretanya. És el segon més gran de França i els llocs de venda s’estenen en un laberint a la plaça central de la ciutat. En una cantonada, Gildas ven fruites i verdures fora del comú.

Varietats antigues impossibles de trobar en un supermercat. Carabasses estranyes, porros minúsculs i cols violàcies que atrauen els xefs estrella. «Aquesta és una violina», diu agafant una carbassa petita de pell arrugada. «No aquesta registrada al catàleg», afegeix en veu baixa. Des que va començar a conrear varietats antigues fa una dècada, Gildas tem l’arribada d’un inesperat control d’agents del catàleg oficial de llavors de França. Un repertori dels 7.000 tipus de fruites i verdures que es permeten conrear i vendre al país.

Aquelles que es queden fora són considerades il·legals i la seva venda es castiga amb una multa de 450 euros per varietat. Gildas, conscient del risc que corre, no es fa enrere. «Conrear i conservar aquestes llavors és una forma d’evitar que les multinacionals s’apropiïn del que viu», explica.

I és que la majoria de les varietats del catàleg pertanyen a gegants de la indústria agroalimenticia com Monsanto, Syngenta, Limagrain o RAGT. El 2012, el 80% de les varietats de pastanagues pertanyien a Limagrain, igual que el 56% dels bròquils, el 64% dels raves i el 71% de les albergínies. A més, el catàleg permet patentar les llavors registrades, el que impedeix que els agricultors replantin les seves pròpies llavors sense pagar una taxa. Amb aquest control de la producció agrícola, algunes varietats antigues estan avui a la vora de la desaparició. «La col de Pontoise és una de les poques cols locals que ens queden» explica Gildas. Les seves fulles fan un degradat de violeta fosc a verd clar, uns colors que l’han tornat popular en els restaurants gastronòmics de la zona. Davant el perill d’extinció de fruites i verdures, moltes associacions s’han llançat a la creació de bancs de llavors.

Per correu:

Al sud de Tolosa, prop dels Pirineus, l’associació de Kokopelli té un dels més grans d’Europa. Els seus 3.000 varietats són comercialitzades i enviades per correu a tot el món a una xarxa de 130.000 clients. «La particularitat de Kokopelli és que no som una col·lecció morta», insisteix el seu director, Ananda Gillet, «totes les nostres llavors estan disponibles per a jardiners i agricultors». No obstant això, la desobediència civil que practiquen no ha estat exempta de conseqüències. El 2004 l’Estat francès els va portar a judici i la justícia els va condemnar a pagar una multa de 17.130 euros. «Mai la paguem», admet Ananda, «amb les protestes dels agricultors que va provocar el judici, el govern ha deixat de molestar-nos».

Malgrat això, la batalla de Kokopelli no està guanyada. A l’agost de 2016, el grup ecologista del Senat francès va passar una esmena per permetre la venda de les llavors lliures de regalies, però més tard l’Assemblea Nacional la va rebutjar. Aquest any ho tornaran a intentar. Mentrestant, Gildas seguirà venent les seves fruites i verdures prohibides.

Font: Ecoportal.net – Publicat a La Voz de Galicia www.lavozdegalicia.es

Deixa un comentari

Please enter your comment!
Please enter your name here