Sera nutritivo el maiz transgenico que produce cadaverina y putrescina large

Eco Portal 08/02/2017
Serà nutritiu el blat de moro transgènic que produeix cadaverina i putrescina?

Un estudi publicat recentment a la molt reconeguda revista científica ‘Scientific Reports‘ aportar noves i contundents evidències sobre la realitat dels cultius transgènics i sobre el perill per a la salut dels paquets tecnològics (herbicides) que els acompanyen.

Encara que aquest estudi confirma una cosa que ja se sabia o que pot deduir-se sense massa esforç (que els cultius modificats genèticament NO són ​​equivalents als cultius convencionals), ho fa amb dades que són incontrovertibles. En aquesta investigació es van realitzar anàlisis detallades dels perfils de presència de proteïnes (proteòmica) i d’expressió de molècules bioquímiques (metobolómica) que van revelar diferències significatives entre una varietat de blat de moro transgènic (NK603), modificat genèticament per tolerar l’herbicida glifosat; i un blat de moro convencional (no transgènic).

Per evitar alteracions en els resultats sobre la composició d’ambdós tipus de plantes degudes a factors externs (ambientals), els dos tipus de blat de moro es van sembrar en condicions similars, en la mateixa locación i en la mateixa temporada, al llarg de dos cicles de sembra. Addicionalment, una porció dels blats de moro transgènics sembrats va ser asperjada amb herbicida glifosat en una ocasió. L’anàlisi va evidenciar una diferència significativa en l’expressió de 117 proteïnes i de 91 molècules bioquímiques (metabòlits) en el blat de moro transgènic NK603, en comparació amb el blat de moro convencional. Els autors de l’estudi van concloure que aquestes diferències es deuen exclusivament al procediment tècnic de modificació genètica de les plantes de blat de moro.

El blat de moro transgènic NK603 va ser originalment generat per Monsanto (veure aquí), mitjançant la tècnica de transferència d’ADN coneguda com bombardeig de micro partícules, la qual consisteix, tal com ho diu el nom, en bombardejar partícules metàl·liques microscòpiques recobertes amb l’ADN que es vol introduir a cèl·lules de la planta (veure aquí).

Els mètodes biotecnològics amb els quals s’han generat pràcticament totes les plantes transgèniques que es comercialitzen actualment no permeten conèixer la localització en el genoma en què forçosament es va introduir el material genètic d’interès biotecnològic, ni tampoc quantes còpies del transgen s’han introduït, el que fa sentit que les tècniques moleculars provoquin trastorns moleculars i metabòlics en les plantes transgèniques. L’estudi va trobar que alguns dels metabòlits que estaven marcadament alterats en les plantes transgèniques són composts coneguts com putrescina i cadaverina; la presència d’aquestes molècules en l’organisme s’han relacionat a processos inflamatoris i com a precursors de compostos cancerígens. Els animals morts i en procés de putrefacció produeixen aquests compostos.

És molt rellevant comentar que la varietat de blat de moro transgènic NK603 va ser utilitzat per alimentar rates durant dos anys i determinar si hi havia danys a la salut d’aquests animals pel consum de blat de moro transgènic i glifosat. Aquest estudi va ser durament atacat per les empreses de llavors i per científics amb conflictes d’interès.

Aquesta varietat de blat de moro transgènic NK603 tolerant a l’herbicida glifosat va ser aprovat a Mèxic per a consum humà i animal per SAGARPA i COFEPRIS des de l’any 2002 sense que es realitzaran anàlisis de laboratori, però com va evidenciar l’estudi, el blat de moro transgènic NK603 no és substancialment equivalent al blat de moro convencional. Està aquest blat de moro en els aliments que consumim? ¿Hi ha a més residus d’herbicides com ara el glifosat en els aliments? ¿Les autoritats avaluen la presència de transgens i herbicides en els aliments?

Què és l’equivalència substancial?

En el context dels organismes modificats genèticament, el criteri d’equivalència substancial està basat en una comparació supèrflua de les característiques entre un OGM i la seva contrapart convencional. Anticipant el desenvolupament i comercialització dels cultius transgènics, l’Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmics -OCDE- (OECD, per les sigles en anglès) va introduir l’equivalència substancial, i aquest concepte posteriorment va ser assumit per l’organització mundial de la salut ( OMS) i per la FAO. Encara prèviament s’han realitzat i publicat estudis científics -no tan exhaustius com el més recent- que evidencien les alteracions moleculars i metabòliques en els cultius transgènics (per exemple, blat de moro, soja, tabac).

No obstant això, fins al dia d’avui la gran majoria de cultius transgènics estan classificats com substancialment equivalents. L’equivalència substancial absol les companyies de llavors transnacionals de realitzar proves toxicològiques i nutricionals en animals necessaris per establir si l’efecte biològic dels cultius transgènics és equivalent a dels seus contraparts convencionals.

Considerant que el blat de moro transgènic NK603 tolerant a glifosat va ser aprovat a Mèxic des de 2002, i que no es té certesa que els protocols de bioseguretat mexicans funcionin per evitar la dispersió de blats de moro transgènics en el camp mexicà; ni que l’organisme de prevenció contra riscos sanitaris ha emès informació sobre la presència d’aquest o altres varietats de blat de moro transgènic en els aliments, podem suposar que estem menjant blat de moro transgènic que produeix compostos tòxics: cadaverina, putrescina; a més de l’herbicida glifosat, classificat com probablement cancerigen.

Font: Ecooportal.net
Publicat a: Biodiversidad en América Latina y El Caribe – www.biodiversidadla.org

Deixa un comentari

Please enter your comment!
Please enter your name here